Fa un parell d'anys que vaig publicar aquest escrit, concretament el 2 d'agost de 2014. L'he recuperat, per què l'estiu és época de refregits i fa uns dies malgrat no ser l'aniversari de la seva mort, es parla força de Montserrat Roig, Montserrat i Joan Fuster, dues persones molt importants dins el meu imaginari d'un temps, d'un país, d'un passat....
"Actualment, sia una TV pública o privada, és impossible una entrevista (o conversa) com aquesta entre Montserrat Roig i Joan Fuster, i no perqué fumessin ambdós o bevessin a la tele, sinó perque en els trenta llargs minuts de l'entrevista o conversa i hi ha un dosi de... lucidesa, d'honestedad, de claredat d'idées, impensable a dia d'avui on sovinteja l'encefalograma pla i tot es ràpid i concentrat.

Aquesta entrevista a Personatges, un programa de l'any 1977 a TVE de Sant Cugat, inimaginable a dia d'avui, traspua una enorme frescor intel·lectual; i, de la mateixa manera que en matar al gruïca varen matar un paisatge, la televisió fa ja temps que ha matat entrevistes com aquesta, que seria a dia d'avui impossible, i no perqué els dos personatges malauradament hagin ja traspassat, seria impossible perquè ja no hi ha personatges entrevistadors ni entrevistats que ho farien possible, nomès ens han quedat putxinel·lis i no gaire bons."


  - -