28/8/16

GOOGLE ENS FA MÉS ESTÚPIDS?


¿Google ens fa cada vegada més estúpids? Plató té la resposta. El debat sobre l'impacte que té l'accés constant a internet sobre la nostra creativitat i memòria recorda a un altre que es va donar fa milers d'anys

¿Queda algú amb coneixements? La facilitat amb la qual podem obtenir informació des dels nostres telèfons mòbils és un dels prodigis del nostre temps. No obstant això ¿depenem massa dels nostres dispositius electrònics? Un nou estudi constata l'efecte dòmino d'aquesta dependència. Com més depenguem de Google per obtenir informació, més el necessitarem en el futur.

En un estudi de la publicació Memory, els psicòlegs Benjamin Storm, Sean Stone i Aaron Benjamin descriuen com van proposar a diferents grups de persones un joc de preguntes i respostes. A un grup se li va indicar que utilitzés Google per contestar-les, mentre que l'altre grup havia de valer-se de la seva memòria. Després, tots els participants van haver de respondre preguntes més fàcils i se'ls va donar l'opció d'utilitzar Google o no fer-ho. Els que ja l'havien utilitzat en la ronda anterior van ser més propensos a consultar-lo de nou, fins i tot si fer-ho era molest. Així que tot sembla indicar que "dependre d'internet per accedir a informació ens fa més propensos a dependre d'internet per accedir a una altra informació".

No seria raonable concloure que, amb el pas del temps, ningú recordarà absolutament res. No obstant això, aquest estudi ve amb candeletes per a tots els que fa temps que es pregunten si Google ens està tornant estúpids. Evidentment la resposta depèn de molts factors, entre ells, què entenem per "estúpid". Si tots vam optar per buidar-nos progressivament de coneixements perquè ja són a internet podria canviar la nostra forma de valorar les nostres capacitats mentals. Si obtenir informació a través de la xarxa és cada vegada més ràpid i fàcil, ens impressionarà menys el coneixement i, en canvi, ens impressionaran la capacitat de comprensió i la creativitat.

Com apunten els investigadors, el problema és que només podem establir connexions creatives entre diferents dades si prèviament els hem processat i ja formen part del nostre coneixement. Només així vindran a la nostra ment quan raonem. Fins que el nostre cervell no es connecti directament amb Internet, requereix molt més esforç haver de demanar tota la informació sobre un tema. A més, per consultar alguna cosa primer hem de saber què volem saber.

En canvi, els defensors de l'anomenat "coneixement ampliat" o "ment ampliada" afirmen que molts dels nostres processos mentals ja tenen lloc fora del nostre cervell. Hi ha la percepció que els nostres telèfons, així com les nostres agendes, d'alguna manera passen a integrar la nostra ment quan els fem servir per pensar. Ja som organismes cibernètics, així és l'evolució natural. ¿Per què preocupar-se?

Recordar que es va donar una situació semblant durant el naixement de la cultura occidental potser ens ajudi a posar les coses en perspectiva. En l'obra Fedre, un diàleg de Plató, Sòcrates explica la història de Tot (Theuth), el déu egipci de la saviesa i l'inventor de les matemàtiques, l'astronomia i l'escriptura. Tot li va mostrar les seves invencions al rei egipci Thamus i li va explicar la seva utilitat. Estava especialment orgullós d'haver inventat l'escriptura: "Aquesta invenció, majestat, farà que els egipcis siguin més savis i millorarà la seva memòria, he descobert l'elixir de la memòria i de la saviesa". No obstant això, el rei va pensar exactament el contrari. En la seva opinió, l'escriptura faria que les ments fossin més oblidadisses ja que ningú necessitaria memoritzar. "La seva fe en els escrits, que han estat creats per tercers, farà que no utilitzen la capacitat memorística que tenen al seu interior. No ha creat una elixir de la memòria, és un recordatori". La seva por era que tots aquells que depenguessin dels textos mai es convertirien en persones sàvies.

Si consulten els escrits de Google veuran quines són les principals preocupacions al voltant de com l'ús d'internet pot ser perjudicial per al nostre cervell. Igual que Internet, l'escriptura és una pròtesi externa (textos de persones alienes, com lamentava el rei egipci). L'escriptura també és una eina del coneixement ampliat. La diferència és que hem tingut milers d'anys per habituar-nos. La veritat és que encara no podem concloure si la dependència de les pròtesis electròniques modernes és beneficiosa o perjudicial. És massa aviat per saber-ho.

STEVEN POOLE  - Traducción de Emma Reverter para eldiario.es

SHARE THIS

5 comentaris:

  1. La cosa esta del Google se las trae, estoy de acuerdo.

    ResponElimina
  2. No estic gens d'acord, penso just el contrari

    ResponElimina
    Respostes
    1. Acabo de publicar-ho a continuació d'aquest escrit. Google no ens fa més savis, però tampoc més estùpids i si molt més informats....

      Elimina
  3. Malgrat que amb l'escriptura es perdés 'memòria' ningú no dubta avui del valor que l'escriptura ha tingut en la cultura i la seva conservació, jo sóc molt fan de google i la resta,cada dia més, he après més fent servir la xarxa que en tota la meva vida acadèmica, a banda de què pots contrastar informació, de ximples n'hi ha haurà amb google i sense google i n'hi ha hagut sempre, per desgràcia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, acceptem Google com animal de companyia.

      Elimina