¿Si es pot anar nu, amb bikini, amb trikini, amb banyador o en calcetes a la platja, hi ha potser alguna norma sobre la indumentaria perquè les dones es banyin al mar o prenguin el sol a la platja sense que hi intervinguin els gendarmes? Sí és així, ¿quants centímetres de pell han de quedar al descobert perquè la Gendarmeria no entri en acció? En l'escala clàssica de nueses que va del mallot d'una peça al topless, les possibilitats són il·limitades, infinites, impossibles de sistematitzar. Sumar a la llista el burquini, manifestament incòmode o poc adequat per a la pràctica natatòria, però que no encobreix cap identitat -sí que ho fan el nicab, el burca i altres peces de roba-, és gairebé un disbarat en societats que, al seu torn, adopten formes de vestir o de fer unes braçades d'acord amb eslògans tan significatius com l'operació biquini, que tots coneixem. Dit d'una altra forma: ¿amenaça els fonaments de la cultura occidental tot el que queda fora de l'escala mallot topless?

Hi ha suposicions que les carrega el diable en societats autocomplaents. Per exemple, aventurar que totes les usuàries del burquini ho són sota pressió de la branca masculina de la seva família -pare, germans, marit, usuaris sempre de banyadors convencionals o a l'estil occidental- i rebutjar la possibilitat que una part d'elles -en desconeixem el percentatge- el vesteixen per manifestar en públic la seva identitat de musulmanes. Segurament hi ha burquinis imposats, però també n'hi ha que apareixen a les platges com a part d'una reflexió personal i intransferible: sóc musulmana, sóc diferent, vull que se sàpiga, expliquen a 'el periódico'.

La ministra francesa d'Educació no va callar quan va veure les fotos de la dona multada a la platja de Niça. Najat Vallaud-Belkacem va dir que aquesta prohibició era "perillosa per a la cohesió nacional". En poques paraules, estava dirigida contra una part de la població a la qual s'assigna la condició de sospitosa. I a més, afegia la ministra, fomenta el "discurs racista".

Abans que els partits de la dreta s'afanyaren a criticar-la, va ser el cap de la ministra qui la va corregir. "Aquestes regulacions s'han adoptat en un moment específic", va dir el primer ministre, Manuel Valls, "a les platges del sud de França, uns pocs dies després de l'atemptat de Niça i en un context especial. I un cop més cal dir que el burquini és l'esclavitud de la dona ".

La barreja d'assumptes polítics, religiosos, de seguretat i relacionats amb els drets de la dona és habitual en aquesta polèmica que ha sorgit amb l'ùs del burquini a les platges franceses. L'Estat, és a dir, Valls, s'arroga el privilegi de dir a algunes dones com han d'anar vestides en llocs públics, i ho fa en nom d'uns valors morals, perquè pensa que la majoria de la societat no acceptaria una altra alternativa. i oblida que els valor morals són cambiants segons el lloc o cultura, cert és però que als països musulmans hi ha la prohibició o imposició del contrari, tot s'ha de dir. És la mateixa forma en què a l'Iran i Aràbia Saudita es justifica l'existència d'una 'policia religiosa' que té la funció precisament en controlar això. Hi ha diferències, és clar. En uns països, l'obligació consisteix a posar-se roba. A França resulta ser el contrari. En ambdós casos, s'invoquen raons de moralitat pública, i és l'Estat qui decideix quins són els límits. Religió i laïcisme francès comparteixen nivells similars de coerció sobre el que les dones poden vestir. No hi ha tals limitacions en el cas dels homes, com ja passa amb els mateixos musulmans, elles amb nihab i ells amb texans i samarreta i bambes Nike, encara que aquesta és una altra història i un assumpte intern d'ells i elles que el temps curarà i posarà a tots dos al seu lloc.

Tot plegat, un desori, pur teatre desenfocat i foragitat que res de bo aporta. Em pregunto que pasaria si per exemple a les germanes Kardashian, Paris Hiltons o qualsevol d'aquestes influencers de la moda, se'ls hi ocurrís lluir a la platja un burquini o un facequini o una peça de bany semblant; que dirien les autoritats?, els hi ho prohibiríen, o serien tendencia, #hastagg, viral, etc i s'imposaria la moda. Coses més rares s'han vist, com el trikini que a lleig no el guanya cap peça de roba. I és que el problema no és el burquini, sinó el rerefons d'una por, d'un desconcert davant un moviment ultra religiós que supera y preocupa als nostres governants, prohibir el burquini no soluciona res, ans al contrari, quan més el prohibeixin més s'en veuran a les platges, per solidaritat o simplement per qué els hi abelleixi portar-los a les dones, sense que calgui imposar-lo, que de fet, sense adonar-se'n, és el que han fet aquests ajuntaments francesos irresponsables.