Aquesta setmana em toca portar cada dia a l'Escola al petitó, el meu net Roberto de 9 anys. A la seva edat jo anava sol a l'escola, a una distància més o menys com la que té ara el Roberto, però entenc que eren altres temps i no nomès en la qüestió del lliure desplaçament de la mainada. Ara van a Escola contents, amb ganes d'anar-hi, mentre que abans....
Als 9 anys jo anava al que s'en deia un Col·legi particular, l'academia del Sr. Vall. El sr. Vall era un home sorrut que anava amb cadira de rodes, que fumava en pipa a classe, i era un psicópata a qui li encantava donar palmetades com a càstig, s'ha de dir que ho feia amb la ma plana, no fent-no's posar els dits tots junts amunt que encara debía de fer més mal. Disfrutava, xalava quan t'etzibava la palmetada, se li notaba a la cara.
Ho rumiava avui mentre tornava de deixar al Roberto, i m'he adonat que, mentre puc recordar molts dels cognoms dels companys de classe d'aquells temps: Burnau, Roig, Arisa, Altarriba, Achon, Martínez, Cascales, Puigdellivol, i més que ara no em venen al cap però els recordo fins i tot visualment, m'he adonat que sóc incapaç de recordar el cognom o la cara de cap de les nenes que hi havien a l'altra classe, atès estàvem separats els nens i les nenes, diria que fins i tot a l'hora del pati. No hi havia pensat mai, però avui hi he caigut.
Yo en EGB era buen estudiante, pero recibía capones y en mi clase, se ponía a los niños con los brazos en cruz (como los Zipi y Zape), el maestro tenia una regla y pegaba arbitrariamente, creo que fui la ultima generación...
ResponEliminaOstras, la palmeta. Y de dedos en punta, ahhh el Cabrero -que así se apellidaba en cabrón del maestro-, ese disfrutaba de lo lindo.
ResponEliminaSalut
el mío era un sádico. Daniel, no veas ahora los chavales lo contentos que van a a la escuela.
ResponEliminaa mi em va tocar la ma plana oberta. que diuen fa menys mal que els dits de punta.
ResponEliminaTens bona memoria. Ja he dit moltes vegades que la infancia es tota una vida perque el temps no passava mai i ara, tot va a una velocitat imparable, sense anar mes lluny, ja ens hem cruspit l,estiu! Jo tambe tenía un professor que fumava pipa a la classe, tenía els dits tacats de tabac i les dents necessitant un Bon dentista, ja era gran o a mi m,ho semblava,i a l,hora del pati ens vigilava, controlava si els nens s,acostaven, i si et veía parlar dos o tres patis seguits amb algún nen, et cridava a classe mentre els altres eren al pati i allá ens preguntava si ens agradava algún company, i a mi que no m,agradava llavors ningu especialment, li deia, si! m,agrada fulanito... I ell em deia qui es fulanito? I jo...fulanito! Encara Li veig la mirada.. Com dient, no em pendras el pel.. Llavors es posava serios molt serios i em deia srta. Sans procuri que els homes siguin una ombra, una ombra que la segueix pero que mai l,atrapará...i llavors jo Li deia, no es preocupi..jo en realitat m,avergonyia perque era massa petita per aquestes advertencies, encara no era l,hora encara no m,havia fixa,t en cap nen d,una manera especialment dolca...pero el vaig escoltar aquell día i al llarg dels anys...vaig sentir que m,estimava i que tambe estimava als meus pares i a les meves germanes. A l,institut ja tot es va complicar, em vaig sentir no com si surtis de l,ou sino com si algu l,esclafes... el quart dia de classe, uns al pati es van encendre un cigarret, i la olor va traspassar l,escala i en aquell moment baixava el "jefe de estudios", i ens increpa Sense preguntar..saquen por favor su hoja verde, están todos expulsados, mañana vengan con la hoja verde firmada por sus padres o tutores... Llavors vaig replicar i Li vaig dir..mi padre nunca le firmará mi expulsión y mi madre tampoco, no comprenderán que usted me expulse por algo que no he hecho. I va tornar a insistir, mañana la hoja verde firmada por sus padres..els meus pares havien de signar a sota d,un escrit que va fer ell explicant el que per mi era una injusticia... I els meus pares la van signar...si no ho fem, t,agafara manía...En canvi si ho fem ell sabrá que estas pagant una injusticia...per que tu no has fumat oí?
ResponEliminaNo, vaig dir-me en ple atac d,ou esclafat...pero quant marxis a treballar em fumare el primer ducados de la meva vida, perque clar, tinc catorze anys i m,han expulsat per fumar..
I si, li vaig robar un cigarret al meu pare i quant se,n va anar a treballar me,l vaig encendre, em tremolava tot, sabía que l estava cagant pero era una manera de dir, no voleu caldo? Tres tasses...com podeu pensar que m,agafara manía?
Va ser el principi de la fi del mon.. Jajaja
d'injusticies d'aquestes n'hi havia i n'hi ha, és alló de pagar justos per pecadors, imagina't ara un professor a classe fumant, es montaria un pollastre de cagati lorito.
ResponEliminaTambè t'haig de dir que a la Academia Valls, a banda del psicópata de la pipa, les classes les feiem en català, que això en aquell temps (1954-55) era rar i l'ensenyament no era dolent, les coses com siguin. Cuidàven molt l'escriptura, el dibuix i la lectura.
Doncs jo vaig tenir mes hores en castella que en catala, ben be fins els noranta..i no m,ha passat res, al contrari, vaig tenir una professora de catala, mallorquina, la llucia, i ens donava la classe tal com Li rajava el seu dialecte.. I a mes era verbalmemt un llamp un espetec...el cas es que vaig anar aprovant despres de l,expulsio i el jefe de estudios era ni mes ni menys que el meu profe de ciencies... Si hagues sigut el d,ética o el de religio m,hagues fotut mes.
ResponEliminaA l,academia valls estarien contents amb tu, si poguessin veure els teus blogs, els teus dibuixos, i els teus escrits.. I no es peloteio eh! Que fa bastant temps que et llegeixo i t,aprecio, aprecio els teus escrits i els teus comentaris. Apa! Bona nit sabadellenc, vaig cap amunt..
l'Academia ja no existeix, el que si es cert que fa anys em varen localitzar exalumnes per convidar-me a un sopar d'homenatge al psicòpata, i obviàment no hi vaig anar.
ResponElimina