La veritat és que no crec massa en l'escriptura. Començant per la meva. Ser escriptor és agradable?... No. Agradable no és la paraula: és una activitat que no té moments molt divertits, però conec altres activitats encara més divertides, divertides en el sentit que per mi és divertida la literatura. Ser atracador de bancs, per exemple. O director de cinema. O gigoló. O ser nen una altra vegada i jugar en un equip de futbol més o menys apocalíptic. Desafortunadament el nen creix, l'atracador el maten, el director es queda sense diners i el gigoló emmalalteix i llavors ja no et queda més alternativa que escriure." Gairebé sempre he cregut, i encara segueixo creient, que escriure prosa és d'un mal gust bestial. I ho dic de debò. En algun sentit crec que escriure prosa és tornar a les tasques del meu avi analfabet. És molt més difícil la poesia. Les escenografies que et proporciona la poesia són d'una puresa i d'una desolació molt gran. Quan juntes puresa i desolació l'escenari s'engrandeix automàticament fins a l'infinit i el lògic és que tu desapareguis en aquest escenari, però, no desapareixes. Et fas infinitament petit però no desapareixes "- ROBERTO BOLAÑO