Aquesta setmana em toca portar cada dia a l'Escola al petitó, el meu net Roberto de 9 anys. A la seva edat jo anava sol a l'escola, a una distància més o menys com la que té ara el Roberto, però entenc que eren altres temps i no nomès en la qüestió del lliure desplaçament de la mainada. Ara van a Escola contents, amb ganes d'anar-hi, mentre que abans....
Als 9 anys jo anava al que s'en deia un Col·legi particular, l'academia del Sr. Vall. El sr. Vall era un home sorrut que anava amb cadira de rodes, que fumava en pipa a classe, i era un psicópata a qui li encantava donar palmetades com a càstig, s'ha de dir que ho feia amb la ma plana, no fent-no's posar els dits tots junts amunt que encara debía de fer més mal. Disfrutava, xalava quan t'etzibava la palmetada, se li notaba a la cara.


Ho rumiava avui mentre tornava de deixar al Roberto, i m'he adonat que, mentre puc recordar molts dels cognoms dels companys de classe d'aquells temps: Burnau, Roig, Arisa, Altarriba, Achon, Martínez, Cascales, Puigdellivol, i  més que ara no em venen al cap però els recordo fins i tot visualment, m'he adonat que sóc incapaç de recordar el cognom o la cara de cap de les nenes que hi havien a l'altra classe, atès estàvem separats els nens i les nenes, diria que fins i tot a l'hora del patiNo hi havia pensat mai, però avui hi he caigut.