M'ha donat per pensar que tenia raó Bolaño amb allò que la literatura és un transsumpte kitsch de la mitologia grega. L'Olimp i els seus déus i els adoradors i els oracles i les batalles entre mortals defensant l'adoració oligoteísta en contra de la poli-, i no diguem ja si contra la mono-. Els lectors, sense adonar-se, quan tanquen un llibre i parlen a altres d'aquest i del seu autor i intenten transmetre el seu entusiasme pel que acaben d'experimentar, no estan fent altra cosa que narrar una experiència mística; no poden creure com han estat capaços de viure fins a aquest moment sense llegir tal llibre; la seva vida sense aquest llibre no té sentit. Imaginem ara que aquest lector només ha llegit aquest llibre d'aquest determinat autor. Si s'ha "entusiasmat" tant, el normal serà que es llanci a la caça i captura dels altres llibres de l'autor (i si és llibre únic o era ja l'últim de la completa obra ja llegida, llavors mala sort, noi, a plorar pels racons o a rellegir-lo sistemàticament -encara que llavors part d'aquesta màgia acabarà perdent-se per grapejar tant, una mica com en alguns matrimonis). 
Caminarà inicialment buscant la ganga encara que això l'obligui a dilatar la nova experiència -és més, serà com si estigués resant per trobar un altre llibre encara més barat que l'altre, una altra peça per a ell d'incalculable valor, diguem, psíquic-, serà com si hagués afegit una altra estampa més al seu altar particular il·luminat amb espelmes d'olor i li resés al seu grupet d'imatges "santes" per trobar la peça adequada no massa tard i poder així satisfer el que si la troballa es demora molt s'anirà convertint-se poc a poc en veritable mico de la prosa d'aquest ja idolatrat autor. Si no la troba i la seva addicció entra irremeiablement en fase de pre-delirium tremens, potser llavors claudique i vagi a llibreries normals -val a dir comercials- i si no el troba en aquestes potser ho encarregui i, si tampoc, doncs què hi farem fer, anirem a la biblioteca on amb un potser i una mica de mala sort tampoc ho tinguin, oh, merda !, i llavors no sé què nassos faràs per poder posar-te una altra vegada com porc en una bassa, cec a bombons (una núvia que vaig tenir: per què engreixarà la xocolata?, deia), o esquerp com Gollum en trobar aquest tan particular anell que fa que la merda que et (ens) envolta es torni invisible quan tens la joia literària entre les mans...

A Propósit de David Foster Wallace va escriure: José Luis Amores