17/9/16

UN TRANSSUMPTE KITSCH


M'ha donat per pensar que tenia raó Bolaño amb allò que la literatura és un transsumpte kitsch de la mitologia grega. L'Olimp i els seus déus i els adoradors i els oracles i les batalles entre mortals defensant l'adoració oligoteísta en contra de la poli-, i no diguem ja si contra la mono-. Els lectors, sense adonar-se, quan tanquen un llibre i parlen a altres d'aquest i del seu autor i intenten transmetre el seu entusiasme pel que acaben d'experimentar, no estan fent altra cosa que narrar una experiència mística; no poden creure com han estat capaços de viure fins a aquest moment sense llegir tal llibre; la seva vida sense aquest llibre no té sentit. Imaginem ara que aquest lector només ha llegit aquest llibre d'aquest determinat autor. Si s'ha "entusiasmat" tant, el normal serà que es llanci a la caça i captura dels altres llibres de l'autor (i si és llibre únic o era ja l'últim de la completa obra ja llegida, llavors mala sort, noi, a plorar pels racons o a rellegir-lo sistemàticament -encara que llavors part d'aquesta màgia acabarà perdent-se per grapejar tant, una mica com en alguns matrimonis). 
Caminarà inicialment buscant la ganga encara que això l'obligui a dilatar la nova experiència -és més, serà com si estigués resant per trobar un altre llibre encara més barat que l'altre, una altra peça per a ell d'incalculable valor, diguem, psíquic-, serà com si hagués afegit una altra estampa més al seu altar particular il·luminat amb espelmes d'olor i li resés al seu grupet d'imatges "santes" per trobar la peça adequada no massa tard i poder així satisfer el que si la troballa es demora molt s'anirà convertint-se poc a poc en veritable mico de la prosa d'aquest ja idolatrat autor. Si no la troba i la seva addicció entra irremeiablement en fase de pre-delirium tremens, potser llavors claudique i vagi a llibreries normals -val a dir comercials- i si no el troba en aquestes potser ho encarregui i, si tampoc, doncs què hi farem fer, anirem a la biblioteca on amb un potser i una mica de mala sort tampoc ho tinguin, oh, merda !, i llavors no sé què nassos faràs per poder posar-te una altra vegada com porc en una bassa, cec a bombons (una núvia que vaig tenir: per què engreixarà la xocolata?, deia), o esquerp com Gollum en trobar aquest tan particular anell que fa que la merda que et (ens) envolta es torni invisible quan tens la joia literària entre les mans...

A Propósit de David Foster Wallace va escriureJosé Luis Amores 

SHARE THIS

7 comentaris:

  1. I SI TOT PLEGAT,NO FOS RES MES,QUE UN DESENTRINYINAEMT DE LES DERIES DELS AUTORS?...

    ResponElimina
  2. Si, todo muy bonito, pero me das por saco con tanto movimiento en la columna.
    Tito
    Para de una puta vez...¡ para ¡
    ¿es que no tienes en otra cosa donde entretener tus sentidos que ir cambiando de formato para ir dando por saco a quien coño se atreve a entrar ?
    ¡ Deja de tocar lo que suena ¡
    ¡ Quédate quieto ¡ Coje el porrón, ponte una gota de aceite en el pan, pon el culo detrás del apoyadero...y no lo muevas...no muevas un dedo...
    Voy como cahgallón por sequie, o sea, dando tumbos. Entar aquí es como domesticar una manada de gatos.
    Joder...estate quieto de una puta vez.

    Salut

    ResponElimina
  3. fa més d'un més que tinc aquesta plantilla, ara te n'adones?. No se t'ocorreixi entrar a qualsevol digital, alli si que hi ha moviment i publicitat intrusiva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. a banda que per llegir el text, no es mou absolutamet res, a la dreta quiets, queden l'aforisme i l'acudit de J.R.Mora, a veure si el que es mou ets tu....

      Elimina
  4. Cago en la...
    Sempre tocant la cosa aquesta ¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. casum dena! batua l'olla! que no, que aquesta plantilla es vella.

      Elimina