Bartleby, l'escrivent  és un relat de ficció de l'escriptor estatunidenc Herman Melville. L'obra es pot definir com a novel·la breu o com a conte llarg. Aparegué per primera vegada anònimament en dues parts a les edicions del novembre i el desembre del 1853 de la revista Putnam's Magazine. Fou reimpresa amb algun canvi textual menor al recull de contes The Piazza Tales el 1856. 
L'obra és narrada per un advocat de Nova York que un dia contracta un escrivent de nom Bartleby, que en un primer moment es mostra treballador i afable tot i l'actitud reservada que té. A l'oficina, situada a Wall Street hi treballa com a escrivent, juntament amb altres dos homes i un noi que s'encarrega de fer encàrrecs. Tot va bé fins que un dia, requerit per l'amo per fer una tasca contesta que "preferiria no fer-ho". A partir d'aquest moment comença una actitud passiva amb la feina i amb la vida que el durà a la destrucció com a individu, malgrat que el seu amo l'intenta fer entrar en raó. Fins i tot, l'advocat canvia d'oficina davant la negativa de marxar-ne de Bartelby i això li portarà problemes amb els nous llogaters i l'amo de l'antic edifici. Finalment el tanquen a la presó, on encara rebrà la visita de l'advocat, que vetllarà per ell, però fidel als seus refusos i a la passivitat, morirà d'inanició poc temps després.
No és aquest el cas del Bartleby espanyol per antonomasia, un tal Mariano Rajoy, que no tan sols no ha mort d'inanició sino que ha anat sembrant el seu camí de cadàvers polítics dels seus rivals, l'ùltim un tal Sánchez. És l'home estàtic, no fa res, no decideix res, vulgar fins la extenuació, i malgrat tot torna a ser president del Govern, i en aquests últims dies ni tan sols s'ha parlat d'ell, ha pasat desapercebut com a l'home del vestit gris que és, i no té cap merit ni és com diuen alguns el puto amo, és un homenet bastant inùti, incompetent i previsible, nomès que els seus rivals polítics encara són més inùtils i incompetents  i previsibles que ell.