Etiquetes
El conte del soldadet de plom, és del més tristos dels contes que em varen tocar escoltar de petit, aquell pobre soldadet amb el seu vaixell de paper riu avall, impàvid, sense poder fer res per salvar-se ni salvar a ningú.
Barcelona accentua la protecció de les seves icones i grans esdeveniments davant l'amenaça gihadista. Un grup d'agents dels Mossos d'Esquadra custodia els entorns de la Sagrada Família amb armes llargues i cara severa. No es tracta d'una cosa excepcional, és un operatiu habitual. En diferents moments del dia, apareixen per la zona diàriament. Fins i tot formen part del paisatge urbà del temple: "Tant si ho vols com si no, t'hi acabes adaptant; tot el món està així", comenta Joan Chiva mentre passeja amb la seva dona Lidia Codina. "Ja m'agradaria que no hi fossin, però si és necessari ens hi haurem d'anar acostumant", diu ella, malgrat haver-se quedat "impactada" al trobar-se'ls quan girava la cantonada.
Souvenirs, turistes i armes llargues. Miguel Ángel Rodríguez regenta un petit bar davant del monument i celebra la presència dels agents. "Han de portar armes poderoses per imposar, així infonen més respecte". "Tot el que sigui seguretat, benvingut sigui", afegeix.
La plaça de Sant Jaume sempre està controlada per agents que vigilen les entrades tant del Palau de la Generalitat com de l'Ajuntament de Barcelona. Avui, a més, es troben acompanyats per policies amb armes llargues i el dit al gallet. Un grup d'estudiants precisament comenta la seva presència al veure'ls. Adriano Ovejero, de Madrid, assegura que no li han cridat l'atenció, ja que està "acostumat que hi hagi falses alarmes de bombes en papereres o a les estacions de Rodalies". Una 'quotidianitat' contrària a la de la seva companya sevillana Marta Ortega, a qui sí que li fa "una mica de cosa" tenir-los a prop, encara que accepta que la seva presència "està encarada a dissuadir".
"No crec que hagin de resoldre cap problema per portar una arma més o menys potent", diu
un ciutadà" - Cada persona respon d'una forma diferent en una societat que en el passat solia veure amb sobresalt els agents fortament armats. Un d'ells és Arsenio Marcos, que ha vingut des d'Euskadi a passar uns dies de vacances en Barcelona i a qui no li fa "cap sensació de seguretat" comptar amb la seva companyia. "No crec que hagin de resoldre cap problema per portar una arma més o menys potent", opina. Tot i així, diu anar-s'hi "acostumant", sobretot després de la seva experiència a Roma: "La situació era bastant pitjor allà, fins i tot amb vehicles militars pel carrer". A l'altre costat de la plaça, Emilio Garrido, veí de la zona, s'ho pren amb resignació: "Quin remei... No m'agrada, però és el que hi ha; l'enemic va armat".
Com el soldadet de plom, aquests soldadets tan armats que se suposa ens han de protegir, no serveixen per a res, no poden protegir-nos ni protegir-se de res, ans al contrari, molesten i gairebè ofenen amb la seva presencia, i a la més mínima encara ens acabaran perjudicant. Però aquests no em fan pena ni llàstima com el soldadet del conte, aquests em deixen quasi indiferent, a banda que la seva inùtil presencia molesta i entorpeix els normals moviments del dia a dia dels ciutadans i dels foranis.
Davant l'escepticisme de la ciutadania, segueixen les autoritats sense entendre que contra aquest fanàtic enemic, silenciós, anònim, inindentificable no hi ha mesures preventives policials que valguin. Quan, com i on vulguin, atacaran, mataran a innocents i els nostres inùtils soldadets de plom, no ho podran impedir.
Tags:
MÉS ESCRITS ANT
Les coses no són així en absolut. Ni tenen aquesta impunitat que esmentes ni el que es fa és inútil. Això sí, alguns sembla que us cal una mica de tila. És trist que et faci més llàstima la ficció que la realitat.
Em temo que com els nostres governants no mho has entès, aquesta 'noguerra' ja l'hem perdut i no hi ha res a fer, i no tinc tan clar que és ficció i que realitat, car la realitat que no m'agrada en certa manera la clasifico en el meu imaginari com a ficció mo malson. l'únic que fan aquests soldadets de plom és a banda de crear més inseguretat entre la gent, és molestar. Ah i no necessito tila, no en prenc, no em fa cap falta, potser a tu si.
No home, no, jo no:-)))) . El que dius em sembla pura paranoia, la veritat, per això deia lo de la tila.
Quina guerra hem perdut? Segueixes tenint un mal día? (només és una pregunta)
jo diria que la lucidesa que em sobra sobre aquest assumpte a tu et falta. Estem en guerra no-guerra amb l'Islam radical, i no la podem guanyar. Ja ho vaig explicar fa molt de temps:
http://blocfpr.blogspot.com.es/2010/09/la-no-guerra-del-segle-xxi.html
Ah!, no sabia això que la lucidesa que a mi em manca la tens tu. Recoi, vas fort, eh!! D'això se'n diu humilitat i saviesa, sí senyor!!
Això de: "Ja ho vaig explicar fa molt de temps", m'ha arribat al cor, i els polítics, idiotes com són, i dius tu constantment de moltíssima gent, encara no t'han consultat ni fet cas.
Naturalment que estem en guerra, una altra cosa és que la haguem perdut. Els atacs suicides el que demostra, com amb els kamikazes japonesos, és la seva debilitat, no pas la nostra.
Però en fi, Serafí. Ja ho has dit en més d'una ocasió, els hem d'expulsar a tots, i ja coneixes la meva opinió sobra tan magistral mesura, digne, i no t'ofenguis, del millor Trump.
Mira Peletero, jo diria que tu i jo no ens entenem, discrepem en excés gairebé de tot, humilitat en tinc molta (ho saben prou els que em coneixen), i saviesa poca. La teva sornegueria es grollera propiciada possiblement per una frustració congénita i no m'interessa, de fet el que vaig dir fa temps, ho vaig dir per que ho creia i de fet ha anat succeint, altra cosa es que tu no t'en vulguis enterar i et limitis a la desqualificació. Jo m'ho deixaria correr o acabarem prenent mal, i tampoc es tracta d'això, ah! i la comparació amb Trump te la fots on te càpiga.
ADEU!
No sé qui és el groller i el maleducat.
Prendre mal? Recoi. El peix mor per la boca.
Adéu.
Yo volé a Lyon el 12 de septiembre el día posterior a las torres, y el aeropuerto estaba lleno de paracaidistas franceses en las todas las dependencias del mismo, los siguientes años (volaba una o dos veces al año allí) seguían y siguen los paracaidistas, de siete en siete y con armas automáticas montadas.
Amedrentan al personal e imagino que los terroristas se lo pensaran dos veces antes de cometer un atentado dentro.
Pero... hay sistemas lanzacohetes tierra-aire que se pueden meter en un coche y lanzarlos desde las afueras del aeropuerto, la seguridad total no existe.
Me gusta una frase que dijo no se quien:
"Quien esta dispuesto a renunciar a su libertad por un poco más de seguridad, no se merece ni la libertad, ni la seguridad.." (o algo similar)
...Es que todo este despliegue es inútil Daniel, de hecho no está hecho para proteger a los ciudadanos sino contra los ciudadanos, fíjate como ha aumentado del control de los estados y la restricción de las libertades a los ciudadanos desde el 11-S, y encima, aquí tenemos a un Ministro del Interior al que le espían y graban en su propio despacho y ni se entera. Apañados estamos.