21/11/16

POSTVERITAT


La desconcertant victòria del 'brexit' i de Donald Trump ara, entre altres moments populistes d'aquest 2016, ha portat a encunyar el terme 'postveritat'(*) ('post-truth') al Diccionari Oxford per descriure la fase disparatada en la que ha entrat la política a Occident. El discurs emocional i els prejudicis identitaris s'imposen als fets objectius en els estats d'ànim de l'opinió pública. La mentida, la tergiversació i fins a la grolleria campen al seu aire, obtenint el premi dels electors.
Aquí estem instal·lats en la postveritat des de fa anys. El populisme va aterrar a Espanya a través de la transició, i soretot a partir del Govern Aznar, també dels moviments independentistes a casa nostra, tot aixó molt abans que Podem, o C's. De fet el populisme ve de vell i aquest concepte de postveritat aquí fa ja temps que el podiem haver inventat, però se n'han cuidat els anglesos de fer-ho, i de fet, no deixa de ser un eufemisme per definir una situació descontrolada per part dels analistes polítics incapaços de separar el gra de la palla.

(*) Segons el prestigiós Diccionari Oxford, la paraula anglesa post-truth (‘postveritat’) és la paraula de l’any. I la defineix així: “Relatiu a o denotant circumstàncies en les quals fets objectius no són tan influents en la formació de l’opinió pública com l’apel·lació a l’emoció i a la creença personal”. Dit d’una altra manera, aquest mot designa un fenòmen segons el qual una cosa que aparenta ser veritat acaba essent més important que la veritat mateix. Segons que expliquen els responsables del Diccionari Oxford, l’ús d’aquesta paraula ha augmentat enguany d’un 2000% respecte del 2015.


SHARE THIS

4 comentaris:

  1. La palabra populismo se ha puesto de moda, pero populista lo era el fascismo mussolineano, y lo fue Lerroux.
    Yo creo que se debería de aplicar a todo aquello que promete imposibles y rebaja la escala de la palabra a mero regalo chamarilero.
    Si yo prometo que voy a erradicar la pobreza de Catalunya puedo tener cierta credibilidad, pero si digo que voy a erradicar la clase burguesa para que el trabajador sea el que lleve el timón del país, lo que digo es una falacia, porque todos sabemos que sólo el dinero crea industria, y esta puestos de trabajo, y que, nos guste o no, hemos de tener una clase social empresarial que ponga y de puestos de trabajos en sus fábricas.
    Sino nos cargamos el tejido empresarial podemos plegar. Y esta es una de las diferencias.
    Por eso escucho con atención los discursos de la señora del bebé en el estrado, y los que dan lecciones de moralidad olvidándose de pagar los impuestos por lo percibido. Todo muy interesante, pero ya manido hace años por otros de un estilo similar.
    Ya soy viejo para que se me engañe.
    Salut

    ResponElimina
  2. recorda Lerroux, o qualsevol polític en campanya, falses promeses i populisme a dojo.

    ResponElimina
  3. Jo recordo el terme "lerrouxisme" per fer referencia a la demagogia política.

    Pero aixó, a algú que tingui menys de cincuanta anys no li diu res.

    Ni el "bréxit" ni Trump han descobert res nou. Oferir solucions ximples a problemas complexes, el fan el polítics desde la época de la República de Roma, amb els "tribuns de la plebe".

    El problema de fons, es que la ignorancia i la desinformació creixen cada cop més. Una paradoxa, tenin en comte que tenim mes canals de informació ( ¿ o pot-ser desinformació ? ).

    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. ORWELL ja ens va avisar que l'excès d'informació ens tindria memys informats. De Lerroux me n'havia parlat sovint el meu pare, pero vaja, en tenim uns quants de Lerroux en actiu, n'hi ha a tots els partits.

    ResponElimina

About Me