BLOCS MEUS

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ

TRIST EPITAFI D'UN BOXEJADOR


Nosaltres, els seus agraïts contraris, erigim aquesta
estàtua a Apis, un boxejador considerat, que ni
quan ens faixàvem ens feia mal.
-Lucilius, Epitafi d'un boxejador

Passaven els núvols de tempesta amb el seu corc tronador dins; passaven sobre el cementiri, agre i quaresmal de llum morada. Alts xiprers, hemicicles mortuoris, taxis a l'avinguda, un fulgor diamantí allà enllà del sud-oest, ordits de corones podrint-se, penjant com draps vells de les finestres dels morts i de les creus dels panteons.

Els acompanyants formaven un grup fredolic contemplant el treball dels enterradors. Eren pocs i parlaven en veu baixa.

Van obrir el taüt abans de ficar-lo al nínxol. Les monges de l'hospital no havien aconseguit creuar piadosament les mans de l'excampió, que conservava la guàrdia canviada amb el braç dret caigut segons el seu estil. Això li quedava. Tota la resta va ser misèria fins a la seva mort, i la Federació va pagar l'enterrament.

Un periodista jove va haver de ser reconvingut pel seu director. Havia escrit: «Quan van obrir la caixa, l'excampió semblava totalment K.O.».

Els morts han de ser respectats, però era un bon epitafi.

FI

Epitafi d'un boxejador
[Miniconte - Text complet.]
ciudadseva.com
Ignacio Aldecoa

1 comentari :

Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed by OddThemes & VineThemes