Un exemple de la ideologia d'èxit que preconitza el cinisme del neoliberalisme, és l'atomitzat i precari món laboral que s'ha larvat en les últimes dècades i que ha eclosionat amb la crisi sistèmica: creix la propaganda moderna sobre l'autoocupació, l'ocupació flexible i el 'fes la teva pròpia marca personal '-explotació de l'eufemisme de l'emprenedor- mentre les lluites sindicals són criticades pels grans mitjans de comunicació i una part molt influent de l'opinió pública, que considera els sindicats inutils totals.
Com es denuncia ara, el major assoliment del neoliberalisme és que li hem comprat l'estafa de que hi ha solucions individuals per problemes que en realitat són col·lectius. Ens volen en soledat, ens tindran en comú.
Nos hemos de hacer a la idea, jamás se vivió mejor, en cuanto a contratos , que en los años 60 al 75.
ResponEliminaNo habrán tiempos iguales.
No hablo de dinero, siempre se ha pagado mal, y antes era igual que ahora, lo que sucede es que había menos tonterías para gastar y se gastaba lo justo, necesario, perentorio y vital.
No habían ni viernes noche, ni sabado noche, ni domingo noche, ni afferts, ni movil, ni ruter, ni internet.
No había picas picas, ni restaurantes. Ni coche, ni moto. Y cuando se rom`´ian los zapatos se compraban otros. Y a veces con un agujero en la suela.
Y me refiero a contratos. El empresario tenía tres días, tres para prueba. Y sino decía nada a los tres meses fijo. Eran las normas del Sindicato Vertical. Y se cumplían.
Era mayoritariamente el obrero el que decía que quería cobrar en negro, sin cotizar, aunque no guste oirlo, y como generalmente había pluriempleo, en la otra empresa se cotizaba.
No se verá jamás el reloj o la pluma estilográfica por los 50 años trabajados, ni el diploma por los 25.
Jamás volverán aquellos tiempos. Jamás.
No volverán aquellos tiempos. A lo que vamos es al sistema americano, a la contrata laboral y a la supresión de las pagas dobles.
Aixi era, a banda que hi HABIA feina de sobres, a vegades al mateix carrer, i tambè és cert que normalment quan s'entraba a treballar en una empresa molts s'hi jubilaven. Com dius, pagàven poc pero es gastaba menys, es vivia amb sobrietat però sense que faltés res fonamental.
ResponEliminaEren altres temps, quan a l'empresa hi havia l'AMO, paternalista, i tot el que vulguis però amb tracte directe amb els treballadors, ho dius bé, aquells temps ja no tornaràn, aquests temps si que han canviat, a pitjor.
salut