El totalitarisme modern pot ser definit, en aquest sentit, com la instauració, a través de l'estat d'excepció, d'una guerra civil legal, que permet l'eliminació física no només dels adversaris polítics sinó de categories senceres de ciutadans que per qualsevol raó resulten no integrables en el sistema polític. Des de llavors, la creació voluntària d'un estat d'emergència permanent (encara que eventualment no declarat en sentit tècnic) va esdevenir una de les pràctiques essencials dels Estats contemporanis, tot d'aquells anomenats democràtics. Enfront de la imparable progressió d'això que ha estat definit com una "guerra civil mundial", l'estat d'excepció tendeix cada vegada més a presentar-se com el paradigma de govern dominant en la política contemporània. Aquesta dislocació d'una mesura provisoria i excepcional que es torna tècnica de govern amenaça amb transformar radicalment -i de fet ja ha transformat de manera sensible-l'estructura i el sentit de la distinció tradicional de les formes de constitució. L'estat d'excepció es presenta més aviat des d'aquesta perspectiva com un llindar d'indeterminació entre la democràcia i l'absolutisme".