Diuen que la humanitat és estúpida, i poques proves apunten en direcció contrària. Resulta que, quan juntes a dos erudits, aquests poden arribar a passar a un estat de divertit salvatgisme en qüestió de dos mots encreuats. Especialment si les paraules són de l'un a l'altre.

 Pel motiu que sigui, quan juntes 100 o 200 persones normals (entre les que ens trobem) amb diferències d'opinions, pot començar una guerra. Per algun motiu, com més gran és el ramat d'humans, més ximples es tornen en total, baixant la mitjana del quocient d'intel·ligència.

 Això precisament va ocórrer en 1859, quan va arribar la notícia a Gran Bretanya que la corona estava declarant la guerra amb cinc vaixells de guerra i 2.140 efectius enfront de les Illes de Sant Juan. Als funcionaris de la Gran Bretanya els va semblar com a mínim peculiar estar en guerra, i van investigar ràpid els successos que havien originat el combat. Va resultar que, uns dies abans, un porc havia creuat la línia que dividia Amèrica i els territoris encara Britànics de les illes, la línia entre dues finques. El porc va ser abatut a trets per Lyman Cutlar, un ignorant granger americà que no va trobar una altra manera de desfer-se del porc. Quan Charles Griffin, veí de Cutlar i propietari del porc, s'en va assabentar, va reclamar 100 dòlars per la mort de l'animal i, en no arribar a un acord, Cuttlar va ser amenaçat per l'exèrcit britànic amb ser detingut.

 Això va portar al desembarcament de 66 soldats nord-americans, seguits per tres vaixells britànics, seguits al seu torn per altres 395 soldats americans i els seus 14 canons. Com els britànics no anaven a ser menys, van acabar apuntant a l'illa amb 70 canons des seus cinc vaixells de guerra. Per fortuna, no va passar res. Els militars d'ambdós països, tots dos amb ordres de crivellar a l'altre, van decidir que no barallar-se era bastant millor que barallar-se. En contra, per descomptat, de la pressió dels soldats de tots dos exèrcits que, per algun motiu, estaven encantats amb la idea d'embolicar-se a trets.

 Lluny de ser un fet aïllat, dóna la impressió que l'aparició d'aquest tipus d'incidents absurds només acaba de començar. Diu l'axioma de Cole que «la quantitat total d'intel·ligència del planeta roman constant i que la població, però, continua augmentant». És bastant frustrant la poca informació que hi ha sobre aquest axioma, però ho compensa el divertit del seu raonament.

 M'agrada pensar en el futur com aquests visionaris que només veuen el blat caure i parlen sobre avenços mèdics, menjar per a tothom, i autòmats que aconseguiran que deixem aquest rotllo de guanyar-nos el pa amb la suor del nostre front. No obstant això, a causa de l'acumulació de palla -si em permet la metàfora- molt em temo que ens espera un futur més semblant al que mostra la pel·lícula Idiocracia, en què el trencament del darwinisme per a l'evolució de l'espècie humana ens condueix a una època de ensopiment i decadència. Un parell d'articles del biòleg Gerald Crabtree ens diuen que «fa temps que vam arribar el zenit de la nostra intel·ligència i que, des d'aleshores, no hem fet més que anar a pitjor». L'eliminació de les pressions ambientals i el proteccionisme de tot el món han aconseguit que cada vegada hi hagi més tontos fent ximpleries.

 Ens garanteix (no, avorrir-nos no ens avorrim) moltes tonteries futures, i escalades militars majors i més estúpides. A Espanya, i suposo que podria haver agafat qualsevol altre país, estem demostrant com diem i fem més i majors ximpleries només pel fet de ser més gent i que hagi passat més temps, encara que reconec que la mera aparició d'Internet ha multiplicat per un factor inferior a la unitat a «la quantitat total d'intel·ligència» de Cole. És estrany el dia que obres el diari i trobes notícies absurdes en què un ascens en el to de veu magnífica un fet del tot nimi, que hagués passat desapercebut si un idiota no hagués donat veu a l'assumpte (i un altre idiota no li hagués contestat ).
Potser, en el cas que tant el misteriós Cole com el biòleg Gerald Crabtree estiguin equivocats, i el futur es plantegi brillant i intel·ligent, aquest petit lapsus històric es consideri dins de 1.000 anys com «l'Edat Estúpida». En aquest cas, si us plau, deixeu que adorni les parets d'aquesta cova digital per quan algú desenterri Internet - MARCOS MARTÍNEZ