Diàleg - Acció de reprimir al rival per terra mar i aire, pel civil i el militar, sense parlar amb ell en cap moment, negant-li la major, la menor i la derivada i a sobre acusar de tot això al rival. La represió conté també la difamació del rival i el safareig desproporcionat. Solen tenir aquest tipus d'actituds aquells que es creuen demócrates, sense ser-ho, i s'amparen en una Constitució immutable, intocable, que per cert és posterior a la Generalitat de Catalunya, recuperada un any abans per Adolfo Suárez, un any abans de la Constitució tant venerada pels fills i nets de Franco, algun dels quals fins i tot parla de feixistes a Catalunya, quan el que fa es mirar-se al mirall, al mirall de la seva miseria moral i ética, de vell feixista intolerant.

En Jesús Maria Tibau, és un concís expert en desdefinicions. A tall d'inventari us en deixo unes quantes.....

indipendent. Que és lliure de prendre les seves decisions, però només dins la reserva.

Individolista. Que es queda la tristesa per a ell tot sol.

criminimal. Que mata el justet

cimentiri. Plaça on s’arrenquen els arbres per fer-la dura.

iurisimprudència. Decisions  judicials que perden el nord de la justícia.

Text-tura. Paraules que deixen empremta.

Paulestina. País utòpic?

dinarmita. A migdia, menjar massa picant.