19/2/17

#VOLEM QUE ACOLLIU...


Anar a una manifestació no costa gaire i tampoc compromet a res, és abandonar temporalment la comoditat del sofà des d'on pontifiquem, i ens gratifica el fet de demostrar que som solidaris, etc etc. La última manifestació a la que vaig anar, va ser la del NO A LA GUERRA, i obviàment, no va servir per a res, llevat de tranquil·litzar la meva consciència, però la guerra, malauradament es va produir i amb les consecuencies o danys col·laterals que encara estem patint a dia d'avui. Vol dir aixó que manifestar-se, com acte de reivindicació està molt bé, sol ser de tipus bonista solidari bona persona, i és fàcil situar-se rere una pancarta quan de fet no t'estàs comprometent a res. I en això ma Catalunya en som experts, tot s'ha de dir, ahir hi habia 150 mil persones a Barcelona (sempre s'ha de calcular el 30% del que diu la organització). Aixo vindrien a ser més o menys unes cinc mil families, que posades a acollir, podrien acollir a molta gent, cosa que no faran.
El lema Casa nostra és casa vostra, o volem acollir, està molt bé, però no passa de ser una actitud relativa i teórica. Quants migrants hem d'acollir?. segons la Generalitat 4.150. Molt bé! qui els acull? nosaltres a casa nostra? la Generalitat? els Ajuntaments?. Si no hem estat capaços d'acollir als que ja tenim aquí. i fins i tot els d'aquí que tenen dificultats, amb la post-crisi, com podem gosar assegurar feina, educació i asistencia sanitaria a quatre mil persones, més les que en compta gotes ja ens van entrant per l'estret dia si dia també.
Està molt bé l'acte d'ahir o el del Sant Jordi de l'altre dia, i entenc que tota la gent que hi ha i va participar ho va fer i ho ha fet de bona fe, amb la millor de les intencions, però és això, la intenció, el gest, que en aquest cas almenys no és impùdic ni obscé. No som capaços de solucionar els problemes dels que tenim aquí (com deia) i pretenem solucionar els de fora. Crec que el lema #volem acollir, no és correcte, s'hauria de dir #volem que acolliu...., i espavileu-vos. 


Oh quina meravella!

Quantes criatures belles hi ha aquí!

Quan bella és la humanitat!

Oh món feliç,

en el que hi viu gent així!



*

-

SHARE THIS

6 comentaris:

  1. Crec que hi ha molta demagògia per tot arreu, conec gent que en teoria és molt acollidora i fa trampes per tal que al fill no li toqui una escola amb massa immigrants, per posar un exemple... i parlo de gent suposadament 'd'esquerres', per cert, el que em va fer angúnia i vergonya va ser la teatralització a la platja, aquestes coses les trobo una falta de respecte, sembla que tot és espectacle.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt teiatru de cara a la galeria, això és el que hi ha, i la gent de bona fe, que com deia Fuster: Quan de mal ha fet al llarg de la història la gent de bona fe. Els fanàtics, veieu? tots són gent de bona fe.

      Elimina
  2. ¿ Cuants del manifestants es farien carrec d´algún inmigrant a casa seva ?. I cuan dic fer-se carrec em refereixo a habitació, plat a taula y ajudar-li ambs el tramits estatals.

    Ja ens agradan els carnavals, las sevas desfiladas, i si escau, una manifestació de "cumbayás".

    Pero si la nostra filla vol casar amb un gitano.......

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. una cosa és la teoria i l'altre la pràctica, tenim prou problemes interns per solucionar i el problema dels migrants és dels Governs i són o haurien de ser els Governs els qui ho resolguin. Molts d'aquests migrants, de fet, no volen anar a altres llocs, volen que acabi la guerra i tornar al seu país.

      salut

      Elimina
  3. Tal como lo estaís explicando.
    Mañana a las 7 y media estoy en las cocinas de TdC..¿no seremos más de 4 ó 5 personas.
    Haremos de 410 a 430 menús... De esos que salen en la mani...no vendrá ninguna a dejar 3 horas de su vida pasando un poco de calor...Me lo se de memoria.
    Una colla payasos y una colla de hipócritas.
    Yo soy muy mal parido, lo se, pero intento dar un poco de mi tiempo y luego quejarme. Noi me valen las quejas cuando no se da nada a cambio.
    El 1 de febrero hará 11 años que estoy en este ajo. Tengo otro los martes y los viernes por la tarde.
    Me tienen hasta los mismos de tanto buenismo de salir por TVE.
    Una abraçada
    salut

    ResponElimina
  4. Es una realitat alternativa, en certa manera, i ja se que s'emprenyen si els tractes de bonistes, però les coses són com són no com voldrien que fossin.

    ResponElimina

About Me