Els utòpics, segons Scruton, veuen el món d'una manera molt particular. Són capaços d'ignorar o rebutjar les troballes de l'experiència o del sentit comú, i col·locar al centre de cada deliberació un projecte que saben és absurd i irrealitzable. Però el fet de ser absurd, en comptes de considerar-lo un defecte, l'utilitzen com a forma de desqualificar a qui s'atreveixi a assenyalar que la idea és desgavellada. La utopia es protegeix de la refutació, de la realitat dels fets, mitjançant la desqualificació moral: "L'ideal es torna tan pur com es pretenia. 
Els que creuen que poden refutar recorrent als fets, és evident que estan guiats per 'consciències falses'. "Aquest marc mental -escriu Scruton- ha exercit durant dos segles un paper determinant en la política europea, i en cap cas l'experiència dels desastres ha tingut el menor efecte per aconseguir algun resultat a l'hora de frenar els nous reclutes". No li falten exemples a Scruton per descriure la tragèdia que pot sobrevenir quan un grapat d'utòpics arriba al poder. davant de qualsevol sospita que la realitat pugui entelar els seus somnis, buscaran víctimes propiciatòries contra les quals dirigir la seva còlera. Ho van fer els jacobins contra els aristòcrates, ho va fer Hitler contra els jueus, ho van fer els bolxevics contra els burgesos, els kulaks, i "qualsevol grup que pogués satisfer el paper de víctima sacrificial, tal com exigeix ​​la fal·làcia de la utopia ".

A la FAES es veu que els hi agrada Scruton, s'han molestat fins i tot a traduir-lo, de la ma d'Alicia Delibes. No ho acabo d'entendre, Scruton és professor d'estética i la FAES això de l'estètica així com l'ètica no veig que sigui del seu negociat. Coses més rares s'han vist, però.

Recordar nomès, que les utopies d'ahir, són la realitat d'avui i el desencís de demà.