L'article de Quim Monzó a la Vanguardia d'avui, no té desperdici, per que parla d'una gran idea i realment ho és.

"La Corporació Noruega de Mitjans Audiovisuals (NRK, per les seves sigles originals) és la companyia pública de ràdio i televisió d’aquell país. Té diversos canals de televisió i de ràdio d’abast nacional, a més de molts d’altres regionals. Ara que Noruega és el primer país que abandona la ràdio analògica per emetre-ho tot en digital, l’NRK serà la primera a fer el salt per complet.

La notícia, ara, és que en un dels seus blogs ( NRKbeta, bàsicament per a tecnòlegs) ha introduït una novetat sorprenent, almenys per a mi. Me la va fer conèixer ahir un senyor que es diu Enric Folch. Tothom que hi vol escriure un comentari ha de passar prèviament una prova per verificar que abans d’opinar s’ha llegit l’article. Com sap tothom que es belluga pels mitjans digitals, hi ha molta gent amb una manca de comprensió lectora que riute’n de l’informe PISA. Posen en boca de qui ha escrit l’article coses que enlloc no ha dit i treuen les seves pròpies conclu­sions, que no es basen en cap afirmació escrita. D’altres, sobretot en articles sobre política, ni tan sols es prenen la molèstia de llegir la peça: carreguen el fusell i comencen a disparar a tort i a dret. Si consideren que l’autor de l’article és de dretes, els hiperactivats d’esquerres en diuen fàstics sense més dilació. Si consideren que és d’esquerres, els hiperactivats de dretes fan exactament el mateix. Passa també amb la disputa entre unionistes i secessionistes, que sovint es redueix a uns quants “Puta Catalunya!” que els altres contesten amb un “Puta Espanya!”, amanits en tots dos casos amb insults.

Ara, abans de penjar cap comentari, els lectors de NRKbeta han de contestar tres preguntes sobre l’article en qüestió, per demostrar que l’han llegit. Ve a ser com un captcha, aquest test que de vegades trobes en un web, amb lletres deformades que has de respondre amb lletres clarament teclejades per demostrar que ets un ésser més o menys humà i no un robot. Els de NRKbeta diuen que el temps extra que necessiten els lectors per contestar les preguntes els permet pensar millor el comentari que hi penjaran, i el to amb què l’han d’escriure. L’editor, Marius Arnesen, diu: “Si la gent s’hi passa quinze segons, potser aquests quinze segons faran que quan comenti no xerri per xerrar”. I afegeix que, com hem dit abans, els seus lectors són tecnòlegs, “però quan ens posen a la pàgina d’entrada ens trobem amb molta gent que no té tanta desimboltura a comportar-se amb sensatesa a internet”.

No sé si cap altre mitjà digital del món fa servir també aquest mètode. Jo no n’havia sentit mai a parlar. La manca de comprensió lectora i l’afició a denigrar sense raonar no són cosa d’aquesta època digital. Quan l’única via de comunicació entre el lector i el diari eren les cartes al director passava això mateix. La diferència, ara, és que el ressentiment i la mala llet s’han multiplicat per milions. Estic convençut que la immensa majoria –d’aquells d’abans i dels d’ara– no superaria la prova de les tres preguntes que planteja aquest mitjà noruec. Sisplau, importem-la!"

Un dubte lingüistic m'ha sorgit al final de l'article de Monzó: Sisplau és correcte, o s'hauria d'escriure 'Si us plau'. Si contesteu al meu dubte, demostrareu tambè que us heu llegit tot l'article.
Share To:

Francesc Puigcarbó

comentaris:

1 comentaris:

About Me