Com a exemple de l'efecte d'aquesta fal·làcia que, segons Scruton, domina a polítics de diferents ideologies, l'escriptor fa una crítica demolidora del funcionament de la Unió Europea, en la que alts funcionaris dissenyen normes que s'han d'aplicar en països molt diversos.
"La institució no té mitjans per rectificar els errors i és molt difícil demanar responsabilitats a les persones que prenen decisions. (...) Algunes regulacions són tan ridícules que poden provocar les riallades de tota la Unió Europea, però la riallada ressona en el buit, ja que no hi ha cap responsable per posar-se vermell o respondre". Així va, o més aviat s'arrossega Europa, com ànima en pena en el marasme del seu desordre funcional. 
El problema d'Europa és que ningú, cap dels estats s'ho ha cregut i han tirat cadascun pel seu compte, privant els seus interessos de país per damunt del conjunt d'Estats que formen la Unió Europea.
“Se la lotta restasse domani ristretta nel tradizionale campo nazionale, sarebbe molto difficile sfuggire alle vecchie aporie. (…) Il fronte delle forze progressiste sarebbe facilmente frantumato nella rissa fra classi e categorie economiche. Con la maggiore probabilità i reazionari sarebbero coloro che ne trarrebbero profitto.” 
Los militantes antifascistas Ursula Hirschmann, Ernesto Rossi y Altiero Spinelli, Ventotene manifesto (‘Por una Europa libre y unida’)