L'apocalipsi robòtic és menys possible en aquells llocs de treball on la formació i la creativitat és una cosa fonamental. L'aplicació de models d'intel·ligència artificial i sistemes automatitzats ha arribat i seguirà avançant, però l'impacte futur de tota aquesta tecnologia podria ser més semblant al que van tenir els caixers automàtics i menys que el que proposen les pel·lícules basades en novel·les d'Isaac Asimov. Si serà tan intens o no, ja es veurà, el que si sabem és que succeirà ràpid.
Estem passant de la propietat d'un producte a l'ús d'un servei que permeti gaudir temporalment d'ell. Seguim immersos en el canvi absolut d'una manera d'entendre el món i la vida, la família i els derivats de les relacions socials. La política s'exposa a les xarxes, treballem a distància, ens movem en un món minúscul i prenem consciència que la Terra no és un lloc en el qual bolcar la nostra irresponsabilitat. Però en els últims anys 'la urgència' s'ha convertit en una cosa inevitable i consubstancial amb la vida de l'individu modern. Tot es lliura en menys d'una hora o de manera instantània. Les xarxes que triomfen són les que així ho plantegen ia més si caduquen millor. Res és perpetu i en una estona desapareixen per sempre. La urgència i la caducitat com a essència de la nostra existència contemporània.
En els negocis és encara més evident. La generació del 'on demand' de tot exigeix que després d'un text enviat en qualsevol format, tinguem resposta immediata. Si graves un vídeo s'ha de poder veure uns segons després en qualsevol xarxa. Si vols un disc, des del teu mòbil ho tens l'instant en streaming per exemple. S'ha acabat el 'delay' naturalitzat de la nostra generació i benvinguda la civilització de l' 'ja mateix'. Però no tot és així o no ho serà com a mínim. Hi ha una paradoxa. L'opció de tenir accés a tot ia tots té cara B. La naturalesa sempre equilibra. Sempre busca el pol oposat i en el cas tecnològic també. La mutació sociològica que suposa l'ús instantani de xarxes i dispositius, plataformes sense intermediaris o tecnologia d'impressió 3d, filmació o intel·ligència artificial, també està proporcionant una manera nova de pensar, de viure, de valorar alguns aspectes que en èpoques passades eren insalvable i 'indebatibles'.
Mentre molts aspectes vinculats a la tecnologia han estimulat els negocis a límits d'urgència inèdits, la considerada urgència sociològica s'ha alentit fins gairebé aturar-curiosament. Parelles que no es casen durant anys, retardant un desenllaç que era obligatori el més aviat possible o embarassos que es planegen cap als trenta llargs o fins i tot els quaranta són una mostra que hi ha coses que s'han detingut o no tenen urgència. Si tenim en compte que cada dècada l'esperança de vida a la nostra societat augmenta una mitjana de tres anys, sabem que en el 'primer món' alguns elements d'urgència també desapareixeran com ara els entenem. Tindrem molt més temps per fer coses. Què pressa hi ha a fer alguna cosa si tens molt més temps que els teus avis per fer-ho? Els nascuts aquesta dècada viuran més d'un segle de mitjana, potser molt més. A més aquests anys addicionals els van a viure millor i sense limitacions vinculades a rutines, ineficiència i situacions del passat.
Els nostres fills o néts viuran més de cent anys i arribaran a un estat saludable als vuitanta, amb ganes de fer mil coses que a més podran fer. El seu món estarà envoltat de tecnologia que facilitarà tot. Permetrà viure en un altre estat de dependència i d'independència. Un món on fronteres i banderes significaran una mica més humà que patriòtic i on segurament serem més 'fans' d'un desenvolupament robòtic que d'un equip de futbol. Els nostres fills avui ja no entenen que alguna cosa es retardi en arribar però alhora no contemplen el món com connectat sempre. És curiós. Recordes com quan 'et conectabas' a Internet requeria d'uns minuts esperant que engancharas el teu ordinador a 'Internet' anomenada Infovia a Espanya per exemple? De fet diem 'connectats' per això. Avui dia tècnicament estem connectats sempre. Però els més joves criden a connectar-se o desconnectar-se a un fet diferent, a una manera d'estar o no estar en contacte que és una cosa molt diferent.
Estem passant de la propietat d'un producte a l'ús d'un servei que permeti gaudir temporalment d'ell. Seguim immersos en el canvi absolut d'una manera d'entendre el món i la vida, la família i els derivats de les relacions socials. La política s'exposa a les xarxes, treballem a distància, ens movem en un món minúscul i prenem consciència que la Terra no és un lloc en el qual bolcar la nostra irresponsabilitat. Però en els últims anys 'la urgència' s'ha convertit en una cosa inevitable i consubstancial amb la vida de l'individu modern. Tot es lliura en menys d'una hora o de manera instantània. Les xarxes que triomfen són les que així ho plantegen ia més si caduquen millor. Res és perpetu i en una estona desapareixen per sempre. La urgència i la caducitat com a essència de la nostra existència contemporània.
En els negocis és encara més evident. La generació del 'on demand' de tot exigeix que després d'un text enviat en qualsevol format, tinguem resposta immediata. Si graves un vídeo s'ha de poder veure uns segons després en qualsevol xarxa. Si vols un disc, des del teu mòbil ho tens l'instant en streaming per exemple. S'ha acabat el 'delay' naturalitzat de la nostra generació i benvinguda la civilització de l' 'ja mateix'. Però no tot és així o no ho serà com a mínim. Hi ha una paradoxa. L'opció de tenir accés a tot ia tots té cara B. La naturalesa sempre equilibra. Sempre busca el pol oposat i en el cas tecnològic també. La mutació sociològica que suposa l'ús instantani de xarxes i dispositius, plataformes sense intermediaris o tecnologia d'impressió 3d, filmació o intel·ligència artificial, també està proporcionant una manera nova de pensar, de viure, de valorar alguns aspectes que en èpoques passades eren insalvable i 'indebatibles'.
Mentre molts aspectes vinculats a la tecnologia han estimulat els negocis a límits d'urgència inèdits, la considerada urgència sociològica s'ha alentit fins gairebé aturar-curiosament. Parelles que no es casen durant anys, retardant un desenllaç que era obligatori el més aviat possible o embarassos que es planegen cap als trenta llargs o fins i tot els quaranta són una mostra que hi ha coses que s'han detingut o no tenen urgència. Si tenim en compte que cada dècada l'esperança de vida a la nostra societat augmenta una mitjana de tres anys, sabem que en el 'primer món' alguns elements d'urgència també desapareixeran com ara els entenem. Tindrem molt més temps per fer coses. Què pressa hi ha a fer alguna cosa si tens molt més temps que els teus avis per fer-ho? Els nascuts aquesta dècada viuran més d'un segle de mitjana, potser molt més. A més aquests anys addicionals els van a viure millor i sense limitacions vinculades a rutines, ineficiència i situacions del passat.
Els nostres fills o néts viuran més de cent anys i arribaran a un estat saludable als vuitanta, amb ganes de fer mil coses que a més podran fer. El seu món estarà envoltat de tecnologia que facilitarà tot. Permetrà viure en un altre estat de dependència i d'independència. Un món on fronteres i banderes significaran una mica més humà que patriòtic i on segurament serem més 'fans' d'un desenvolupament robòtic que d'un equip de futbol. Els nostres fills avui ja no entenen que alguna cosa es retardi en arribar però alhora no contemplen el món com connectat sempre. És curiós. Recordes com quan 'et conectabas' a Internet requeria d'uns minuts esperant que engancharas el teu ordinador a 'Internet' anomenada Infovia a Espanya per exemple? De fet diem 'connectats' per això. Avui dia tècnicament estem connectats sempre. Però els més joves criden a connectar-se o desconnectar-se a un fet diferent, a una manera d'estar o no estar en contacte que és una cosa molt diferent.
Ells són fills de la cultura del 'pause', de la no propietat, de l'economia col·laborativa, de la vigilància activa i del streaming social. En els propers anys anem a començar a veure un major repartiment gairebé gratuït de tecnologia a les nostres vides i veurem també com es transformen en gairebé 'drets fonamentals' alguns 'serveis'. La deriva de tot això serà la pèrdua de propietat i el guany de temps. La urgència com l'entenem quedarà postergada a la tecnologia, al programari, al robòtic. L'humà Eira prenent un territori on estarem 'out of time' i on l'important serà ser més lliure d'alguns aspectes que ara relacionen 'urgència' amb 'competitivitat'. Ningú no pot ser més ràpid que un programari o un robot. El que proporcionarà un humà serà això, humanitat i no velocitat ni urgència. Com el temps és diners queda clar que el compliment instantani no dependrà de nosaltres.
El món només farà que demanar més descàrregues instantànies de música, de notícies, d'informació o de qualsevol servei. El exigirem tot instantani en un món digital. I ho anem a exigir als que ho poden fer, les màquines i automatismes. Però alhora anirem generant en paral·lel una vida més tranquil·la. Fixeu-vos com cada vegada guanya importància el 'viure' i gaudir de l'esport, la família, el temps sense urgència. Un món tecnològicament urgent i un altre humanament tranquil. Planificar la jubilació cada vegada serà una mica més abstracte per als joves. Aquesta etapa, quan ells arribin, estarà en una franja que ara, quaranta o cinquanta anys abans, no podem ni tan sols imaginar. Segurament, el concepte tal com l'entenem haurà desaparegut per llavors i plantejar-se la urgència de fer coses abans també.
Aquella llista de 'deu coses que vull fer abans de morir' tindrà un sentit ben diferent pel que fa a la necessitat de fer-ho el més aviat possible. És cert que el món va a tota llet. És cert també que vivim accelerats, que tot sembla urgent, però revisa bé com tot està canviant alhora. Com valorem unes coses i unes altres de manera diferent. És urgent un escenari concret que proporciona lentitud a un altre. És una paradoxa que va regnar nostre futur. Encara que curiosament, caldria 'donar-se pressa' a anar preparant políticament i sociològicament tot aquest canvi o ens agafarà amb el peu canviat i un procés que hauria de ser brillant i molt beneficiós pogués convertir-se en un drama de dimensions inèdites fins ara. Depèn de nosaltres en gran mesura, de com ens anem adaptant, formant i transformant, però depèn sobretot dels que han de liderar aquests processos políticament.
La robotització no és dolenta per naturalesa, és part de la pròpia evolució. La tecnologia sempre ha incorporat novetats que espanten però alhora que ens beneficien. Formar una societat que ha de pair tot això a una velocitat inèdita és obligació dels que legislen. Potser, formar-ells mateixos també seria una bona idea - Marcvidal.Net
El món només farà que demanar més descàrregues instantànies de música, de notícies, d'informació o de qualsevol servei. El exigirem tot instantani en un món digital. I ho anem a exigir als que ho poden fer, les màquines i automatismes. Però alhora anirem generant en paral·lel una vida més tranquil·la. Fixeu-vos com cada vegada guanya importància el 'viure' i gaudir de l'esport, la família, el temps sense urgència. Un món tecnològicament urgent i un altre humanament tranquil. Planificar la jubilació cada vegada serà una mica més abstracte per als joves. Aquesta etapa, quan ells arribin, estarà en una franja que ara, quaranta o cinquanta anys abans, no podem ni tan sols imaginar. Segurament, el concepte tal com l'entenem haurà desaparegut per llavors i plantejar-se la urgència de fer coses abans també.
Aquella llista de 'deu coses que vull fer abans de morir' tindrà un sentit ben diferent pel que fa a la necessitat de fer-ho el més aviat possible. És cert que el món va a tota llet. És cert també que vivim accelerats, que tot sembla urgent, però revisa bé com tot està canviant alhora. Com valorem unes coses i unes altres de manera diferent. És urgent un escenari concret que proporciona lentitud a un altre. És una paradoxa que va regnar nostre futur. Encara que curiosament, caldria 'donar-se pressa' a anar preparant políticament i sociològicament tot aquest canvi o ens agafarà amb el peu canviat i un procés que hauria de ser brillant i molt beneficiós pogués convertir-se en un drama de dimensions inèdites fins ara. Depèn de nosaltres en gran mesura, de com ens anem adaptant, formant i transformant, però depèn sobretot dels que han de liderar aquests processos políticament.
La robotització no és dolenta per naturalesa, és part de la pròpia evolució. La tecnologia sempre ha incorporat novetats que espanten però alhora que ens beneficien. Formar una societat que ha de pair tot això a una velocitat inèdita és obligació dels que legislen. Potser, formar-ells mateixos també seria una bona idea - Marcvidal.Net
La robotització no és dolenta per naturalesa, és part de la pròpia evolució", y estoy de acuerdo, sino todavía se estaría tejiendo a mano y los telares no se habrían inventado, pero lo que me da miedo es la tecnología aplicada al clonización de robots con capacidad de tomar decisiones, o sea humanoides.
ResponEliminaEl porqué lo tengo claro, hay decisiones que se toman con el corazón y no con la caja de una computadora.
Un abrazo
és el progrés, i això és imparable, un canvi mès en la cadena de la producció....
Elimina