-- El paradís imperfecte
- És cert-va dir mecànicament l'home, sense treure la vista de les flames que cremaven a la xemeneia aquella nit d'hivern -, en el Paradís hi ha amics, música, alguns llibres; l'únic dolent d'anar-se'n al Cel és que allà el cel no es veu.
-- El llamp que va caure dues vegades en el mateix lloc
- Hi va haver una vegada un llamp que va caure dues vegades en el mateix lloc, però va trobar que ja la primera havia fet prou mal, que ja no era necessari, i es va deprimir molt.
-- "Nulla dies sine linea"
- Envelleixo malament - va dir, i es va morir.
- tres contes curts d'Augusto Monterroso
.... y, cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí.
.... y, cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí.
El dinosaurio siempre está, por eso es un dinosaurio... i ara és quant penses, si ell és un dinosaure perque sempre està, jo també ho dec ser.. :D el cas és que m'agraden els contes curts i els llibres com un que fa poc he tornar a llegir de l'Agustin Fernández Mallo, no sé si t'agradaria però per mi és un crack de les històries curtes, les fa molt visuals, és com un curt o com veure una foto cada pàgina, no és gaire conegut, i suposo que ho t'agrada o et desagrada totalment, però té aquesta gràcia de dir molt amb poc, és físic i escriu poesia, i quant ho fa, quant junta la física amb la poesia penso, aquest tiu realment anava per químic.. :D buscaré més contes d'aquest Monterroso que no el trobo gaire trist la veritat..
ResponEliminaNomès era un joc de paraules, com tres tristes tigres, Monterroso en té molts de contes curts i no tan curts. Quan a Fernández Mallo, el buscaré. Gràcies.
ResponElimina