-- El paradís imperfecte
- És cert-va dir mecànicament l'home, sense treure la vista de les flames que cremaven a la xemeneia aquella nit d'hivern -, en el Paradís hi ha amics, música, alguns llibres; l'únic dolent d'anar-se'n al Cel és que allà el cel no es veu.
-- El llamp que va caure dues vegades en el mateix lloc
- Hi va haver una vegada un llamp que va caure dues vegades en el mateix lloc, però va trobar que ja la primera havia fet prou mal, que ja no era necessari, i es va deprimir molt.
-- "Nulla dies sine linea"
- Envelleixo malament - va dir, i es va morir.
- tres contes curts d'Augusto Monterroso
.... y, cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí.
.... y, cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí.
2 Comentaris
El dinosaurio siempre está, por eso es un dinosaurio... i ara és quant penses, si ell és un dinosaure perque sempre està, jo també ho dec ser.. :D el cas és que m'agraden els contes curts i els llibres com un que fa poc he tornar a llegir de l'Agustin Fernández Mallo, no sé si t'agradaria però per mi és un crack de les històries curtes, les fa molt visuals, és com un curt o com veure una foto cada pàgina, no és gaire conegut, i suposo que ho t'agrada o et desagrada totalment, però té aquesta gràcia de dir molt amb poc, és físic i escriu poesia, i quant ho fa, quant junta la física amb la poesia penso, aquest tiu realment anava per químic.. :D buscaré més contes d'aquest Monterroso que no el trobo gaire trist la veritat..
ResponEliminaNomès era un joc de paraules, com tres tristes tigres, Monterroso en té molts de contes curts i no tan curts. Quan a Fernández Mallo, el buscaré. Gràcies.
ResponElimina