ÚLTIMS ESCRITS :

CATALUNYA, PER UN SÍ PER UN NO


Maria de los Dolores de Cospedal ha rescatat l'amenaça de la possibilitat de treure l'Exèrcit als carrers per impedir la consulta, de la mateixa manera que el 9-N es va amenaçar amb suspendre l'autonomia de la Comunitat aplicant el 155 de la Constitució.

"Ningú va a liquidar la Constitució espanyola, la unitat nacional i la sobirania nacional". Així es va manifestar Mariano Rajoy a Brussel·les el dijous, data en què també va respondre a la carta de Carles Puigdemont acusant-lo de voler "trencar la convivència a Catalunya".

En les últimes setmanes, el Govern central ha endurit les seves declaracions respecte al referèndum sobiranista que la Generalitat pretén dur a terme en aquesta Comunitat. Unes advertències que, malgrat l'anomenada 'Operació Diàleg' liderada per Soraya Sáenz de Santamaría, no difereixen massa de les amenaces que ja va llançar l'anterior Executiu el 2014, any en què l'anterior cap del Govern, va aconseguir organitzar el 9-N .

Artur Mas va acabar sent jutjat i inhabilitat per aquest acte i aquesta és, precisament, la primera part de l'estratègia de l'Executiu central per frenar l'independentisme de Junts pel Sí i la CUP. "Estem disposats a impedir que es pugui arribar a posar urnes [aquest cop]. Els que col·laborin, posant una urna o deixant un local, tindran conseqüències i responsabilitats penals", ha sentenciat la ministra de Defensa en to amenaçador en una entrevista a la Cope.

No se si la senyora Ministra de l'Atac és conscient que tots els moviments legals o il·legals, aquest joc brut que practiquen a dirari amb total impunitat con s'ha vist en el cas del Sr. Fernández Díaz, és contra Catalunya, o sia contra tots els ciutadans que viuen o malviuen a Catalunya, dels quals un 80% l'ùnic que vol és poder votar en un referèndum, i sap Sra. de Cospedal, més que res per acabar d'una punyetera vegada amb aquest joc absurd del si, no, no, si, per que si vostè o el seu Cap fossin una mica espavilats, haurien d'haver deduït que el SI no guanyaria, el que passa és que a mesura que es va allargant la possibilitat d'aquest referendum, vostès amb la seva ceguesa política, l'ùnic que fan és augmentar el nombre de presumptes independentistes día si dia tambè, i com ho vagin allargant pitjor els anirà.

Pensi Sra. Ministra de l'Atac, que a Catalunya hi ha un 52% dels seus ciutadans que no és que els faci molta il·lusió ser espanyols, pero que tampoc tenen clar aixó de separar-se, potser per que tenen més coses que els acosten que no pas els allunyen, per que són més iguals dels que ens pensem i per que no és moment de restar sino de sumar, i no és per que manin vostés, el nacionalisme espanyol té diversos representants, tots tallats pel mateix patró no importa de quin partit polític, i en ser un nacionalisme molt més fort que el nostre, no hi tenim res a fer senyora, i haurien de saber-ho els nostres Governants actuals.

Da totes maneres Sra. Ministra de l'Atac, no es preocupi massa, no caldrà aplicar el 155 ni enviar els tancs per la Diagonal, sobre tot aixó segon, que ens farien malbé l'asfalt. Li dic que no es preocupi per que no hi haurà referendum, però si eleccions autonómiques plebiscitaries (de fet, totes les eleccions ho són) i veu, aqui si que podria ser que tinguessin vostés un problema, un greu problema, els tants per cent poden canviar i molt. Vostés s'ho hauran buscat.


2 comentaris:

  1. Doncs?, què hauria de fer el govern espanyol per evitar aquest greu problema que els hi pronostiques en unes futures eleccions autonòmiques? I quines conseqüències tindrien aquestes eleccions?

    El Govern espanyol sap perfectament on és el problema, semblen tontos, però no ho són. Arguments no en tenen, però tontos no ho són. Ells si que no miren el dit en lloc de mirar la Lluna que el dit assenyala. La independència és el dit, però no és pas la Lluna. La Lluna és el referèndum, el referèndum és la clau, és la cosa, el centre de la qüestió, en realitat la veritable qüestió és el referèndum, no la independència. És comprensible, però, que la gent quedi encallada, emmirallada amb la independència.

    Això és el mateix com quan la parella et diu un dia: "hem de parlar". I tu, en resposta, no en vols parlar mai perquè mai, com a masclista, li concediràs el dret de parlar amb tu de igual a igual.

    En fi, bon cap de setmana.

    ResponElimina
  2. BeN vist l'exemple de la parella, nomès que aquí el divorci semble cosa feta, i com en tots els divorcis les dues parts hi perdràn, i els del mig tambè.

    ResponElimina