Entre el no res i la poca cosa ha guanyat la poca cosa, és just, qui ha guanyat és la militància, que surti ara la Verónica a parlar com 'la única autoridad competente' o que calli per sempre, i el traidor, un tal Hernando, és un doble traidor, ha dimitit del seu càrrec parlamentari avui mateix. Bo que hagi guanyat Sánchez, si arriba a guanyar Díaz hauria estat la fi del Psoe. Per una vegada la demagogia barroera i populatxera sense cap base ni fonament i bastant inculta ha fracasat. No és que sigui gran cosa Sánchez, pero en aquest cas menys és més.
Haig de confessar que no m'ha sorprès la victoria de Sánchez, ja l'havia anticipat (tinc testimonis), el que no esperaba era per un marge tan alt. Tot i així, la tasca que li espera a Sánchez és ingent, dura, molt dura, a veure però si amb els fets d'avui enterra d'una vegada a les patums o més aviat momies del vell aparell del PS0E, que tant de mal li han fet al partit, començant pel senyor X, per que no us enganyeu, ell era el senyor X, cal no oblidar-ho.
Al PSoE ni sobren uns quants i la tasca que té per davant Sánchez en un partit fracturat és difícil, pero avui s'ha vist que la fractura no és a les bases, a la militancia, són el de dalt, uns quants dels de dalt que són els que sobren i per dignitat, decencia i responsabilitat haurien de fer un pas al costat o enrere, començant per Susana Díaz.