12/5/17

LA BRUTÍCIA


Quan els sospitosos són aquells que han de perseguir els dolents no quadra veure els ratolins ballant amb el gat Jesús Cintora - eldiario.es
  • Espanya, assenyalat com un dels països més tacats per la corrupció. Autoritats judicials que han de lluitar contra els corruptes, sospitoses de protegir-los. El president del Govern, cridat a declarar davant la Justícia per presumptes corrupcions en el seu partit. El partit del Govern està imputat... Podríem seguir amb aquests "casos aïllats" fins al final de l'article, però tot és fals "menys alguna cosa". Què pot sortir malament?

La delegada del Govern a Madrid, responsable de la seguretat a la capital del regne, ha estat imputada. Podria haver fet les declaracions de manual i demanar respecte a la feina dels jutges, però no. S'ha permès il·lustrar-nos queixant-se de "el que està passant en aquest país", perquè "de vegades la Justícia està fent política i no és bo". Jo diria que és al contrari, doña Concepción. El freqüent és que hi ha polítics que estan ficant mà en la tasca judicial i d'aquí que vegem a corruptes impunes, retard en les investigacions, falta de mitjans o dobles vares de mesurar.

La causa de Dancausa és una més. A la delegada del Govern cal sumar la polèmica amb el fiscal general, el "cap anticorrupció" i el ministre de Justícia acusats al Parlament de protegir els corruptes. Rajoy exalça que bé que ho estan fent i sembla que hem d'acostumar-nos a veure, sentir i llegir casos d'vergonyoses connivències. Quan els sospitosos són aquells que han de perseguir els dolents no quadra veure els ratolins ballant amb el gat.

Del "Luis, sigues fort", del president al tresorer amb diners a Suïssa, hem passat al "Nacho, tant de bo es tanquin aviat els embolics", del ministre de Justícia a un González imputat. Ignacio rebia l'ànim "encantador" de Rafael Catalá i el president de l'Atleti parlava "amb Rafa, que ho estava mirant". Només faltava un fiscal general i un "cap Anticorrupció" que agradin a Nacho i Zaplana perquè tot sigui "collonut". No s'ha investigat o s'ha intentat apartar investigadors, però ja a tal.

Si el fiscal Moix va mentir en negar que volgués treure del mig a fiscals en vigílies d'una operació, el president del Govern ja ens ha dit que és "un professional d'exitosa trajectòria i total independència". Només se l'acusa també de ser assidu als cursos de la fundació del PP, FAES, d'enterrar les proves del "tamayazo", d'anar contra el jutge Elpidio Silva per empresonar Miguel Blesa, de no actuar contra Esperanza Aguirre per fugir de l'autoritat o arxivar fins a tres vegades sense diligències les denúncies per irregularitats al Canal d'Isabel II, que ja sabem que eren "filets de plastilina".

El prolongat aplaudiment dels seus a Rajoy en fer una defensa tancada del fiscal a què van enxampar amb el carret del gelat és un dolç més que s'afegeix a les setmanes tràgiques d'imputacions, citacions, registres ... I es parla d'Ignacio González, Matas, Rato, Pedro Antonio Sánchez o del mateix president del Govern, que haurà de declarar. Un ròssec com perquè Rajoy digui que "està funcionant tot molt bé".

Podríem pensar que la societat espanyola es pot acostumar a la corrupció. Que les notícies sobre el corrupte del dia es reben com 'el parte' del temps de cada matí. Que són tants els escàndols que se senten de fons, sense escoltar, com la combinació guanyadora d'aquest sorteig en el qual no hem participat. Que fins i tot fan gràcia o simplement provoquen indiferència les esquives respostes del president del Govern. Que no som conscients del desgast que suposa per a una democràcia pensar que hem de conviure amb semblant brutícia. I no deixen de tenir raó, seguim sense actuar davant que tota aquesta barroera i obscena bruticia.


SHARE THIS

8 comentaris:

  1. Creo, amic, que las personas se están cansando. Que a toda acción, reacción, y que no tardaremos en ver a la gente movilizándose, al menos en las votaciones. Lo que está claro es que esto no puede continuar así.
    salut

    ResponElimina
  2. esperem que així sia. de fet ja hauria de ser així fa temps.

    salut

    ResponElimina
  3. Hi ha una cosa que em té molt intrigat i potser vosaltres em podreu donar una resposta lògica i versemblant. Com és que al País Basc no ha aparegut gairebé cap cas de corrupció digne d'aquesta paraula? És la societat basca més honesta que les altres de la Península?

    ResponElimina
  4. ho comentaven l'altra dia a la tertúlia de Rac1, i la resposta va ser de manual. A Catalunya quan Pujol i CDC encara no eren independentistes, hi havia corrupció?. Oficialment no! era l'Oasi. I al país Basc com ja són independents i pinten poc a nivell de PIB i a més sovint els necessiten per aprovar pressupostos o el que faci falta, doncs no hi ha corrupció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I Espanya feliç. En aquest cas es confirma també el que cites de'n Huxley:

      “El que Orwell temia eren aquells que prohibirien els llibres. El que Huxley temia era que no hi hauria cap raó per prohibir un llibre, perquè no hi hauria ningú que en volgués llegir cap. Orwell temia que la veritat se'ns amagaria. Huxley temia que la veritat s'ofegaria en un mar d'irrellevància”. I Huxley tenia tota la raó...

      Elimina
  5. Respostes
    1. Vols dir que no és prou coneguda?, per nosaltres, els catalans?

      Per evitar errors comesos en el passat dels que en molt bona part en sóc culpable, et vull aclarir que aquestes preguntes estan fetes de bona fe i sense cap ironia, ni explícita ni implícita. Només volen formar d‘una conversa amigable.

      Elimina
  6. També, de fet la diferència en general entre els catalans i els espanyols, es que no hi ha diferencia. De sotacarros n'hi ha a ambdues bandes.

    ResponElimina