29/5/17

MANCHESTER I LES ABELLES


¿Per què després de l'atemptat els habitants de Manchester s'estan tatuant abelles?. La penetrant mirada de David Bowie ha desaparegut d’una antiga caseta del Northern Quarter, el barri més artístic i alternatiu de Manchester. Al seu lloc hi ha aparegut una nova creació urbana. Una pintura que mostra dues mans fent el símbol del cor i una petita abella atrapada entre elles. L’envolten quatre pintures més. La Manchester bee és la icona més representativa de la ciutat. Després de la tragèdia de dilluns passat, els habitants de Manchester no en tenen prou d’observar-la a cada cantonada, adornant la base d’un test, com a imatge de les papereres o al centre de les postals d’homenatge de St Ann’s Square. Volen una abella a la pell.
Diversos artistes tatuadors han organitzat una campanya de captació de fons per a les víctimes del Manchester Arena. Els diners que obtenen tatuant abelles es converteixen directament en donacions. Ronald Blanco rep a el Periódico al seu Studio IX de Yorkshire Street. «A mi em va afectar molt l’atemptat», explica mentre treballa sense descans. El soroll elèctric de l’agulla és la banda sonora de la conversa. S’han generat cues impressionants. Aquests dies no té forats «Un dels meus amics hi va morir. Per això intento recaptar el màxim possible». Ronald no l’anomena, però es refereix a Martyn Hett, de 29 anys. El seu germà Dann té una cita la setmana que ve a l’estudi per fer-se una tatuatge en honor seu.
«Aquí donem el 100%. Les 50 lliures (57 euros) que costa l’abella», prossegueix. «Altres estudis s’han unit a la campanya els diumenges o els dilluns. Jo la segueixo cinc dies. Ja en devem haver tatuat unes cent. Personalment m’he encarregat de 40». Ronald es disgusta quan li arriba una informació desagradable. En una botiga ubicada als afores de la ciutat cobren 70 lliures per abella i només donen un 10%. Afortunadament, és un cas aïllat. «La solidaritat ho és absolutament tot. Han contactat amb nosaltres un parell de subministradors d’agulles i diferents elements que necessitem. Així no tenim tantes pèrdues. És un gran detall», conclou.
Ronald recomana als seus clients que seleccionin dissenys petits. «La nostra idea és aconseguir els màxims fons possibles. Si algú ho vol molt gran, aleshores el procés va una mica més lent». Els llocs més comuns són els turmells i el canell: «L’altre dia en vaig fer una al coll. També hi ha bastantes peticions de col·locar petites abelles entre els dits de la mans». Ens fixem que ell també en té una: «Me la vaig tatuar ara fa cinc anys. No està relacionada, naturalment, amb el que ha passat. És una llàstima, perquè ara no puc fer-me’n una altra». ¿Quin és el motiu aleshores d’aquest tatuatge ? «Ho vaig fer quan em vaig sentir adoptat per la ciutat, com un tribut a Manchester».
Les abelles són part de la identitat de la ciutat des del 1842. Durant la revolució industrial les fàbriques de cotó de Manchester se les coneixia popularment com a ruscos i els seus treballadors eren comparats amb les abelles. És un símbol del passat i de la classe obrera que explica les arrels de la ciutat.
Des del 2014 la seva presència és encara més notòria. L’ajuntament va instal·lar un total de 600 papereres fetes a mida amb la imatge de l’abella com a part d’un projecte de neteja. Es poden apreciar en balises, en articles de regal i fins i tot en locals privats.
A l’altre costat de la caseta del Northern Quarter, la representació que acompanya les abelles és el signe de la victòria. Hi ha dues il·lustracions més amb missatge incorporat. Una abella sosté una bandera amb el lema Aquest és el lloc. Al seu costat, un acolorit mosaic negre i groc acompanya unes grans lletres d’Aquí no hi ha por.

SHARE THIS

10 comentaris:

  1. Amic, tengo una entrada de hace muchos, muchos años, donde pongo abejas modernistas de las fachadas de las casas de Barcelona.
    La abeja siempre representó, no solo en Manchester, a la laboriosidad y capacidad de unión de los congéneres para sacar adelante situaciones problemáticas.
    Han llegado tarde. Barcelona hace más de 100 años que las tiene en su fachadas.
    salut

    ResponElimina
  2. curiós, pensaba que era el burro el símbol del treball.

    salut

    ResponElimina
  3. Dons no. És el simbol de la laboriositat.
    salut

    ResponElimina
  4. Això dels tatuatges és ben curiós, en aquest cas i en tants d'altres, si fa anys em diuen que es posarien de moda no m'ho hauria cregut...

    ResponElimina
  5. Abans era cosa de mariners, drogatidctes i legionaris, i jo encara ho contemplo així, ho sent0o, pero no m'agraden, da xaix, deixat, i esperat als geriàtrics d'ací a uns anys, entre tatuatges mi piercings i pelleringues serà un espectacle lamentable.

    ResponElimina
  6. Es un gran problema sanitario, FRANCESC, JÚLIA.
    Donde hay un tatuaje no se puede operar, ni abrir quirurjicamente, por miedo a que la tinta penetre en la herida.
    Es un gran problema sobretodo para las cesáreas.
    Siempre se lo he escuchado decir a toda la pléyade de familiares que trabajan en sanidad.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per aixó jo no m'he tatuat, per si m'han de fer cesárea.

      Elimina
  7. Em sembla un gest simpatic i solidari, i potser sigui una manera de reivindicar la denostada classe treballadora a Anglaterra.

    Si senyor, abans el tatuatges eran cosa de mariners, presidiaris, legionaris i regulars.

    Con antic mariner, en porto un, petit i discret, que en recorda una época de llibertat i despreocupació, cuan l´unic que importaba llavors era empaitar alguna noia en el següent port que tocabam

    Dintre d´uns anys, tindrém una generació de iaios am tatuatjes mitj esborrats, i iaias amb llavis de botifarra i pits trampossament aixecats.

    No som res, i en pilotas, menys.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. El clàssic seria el legionari amb "amor de madre". Els llavis de butifarra seràn l'estrella dels geriatrics, marededéu! quin espectacle ens espera....

      Elimina

About Me