TILE CROSSING - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
.
TILE CROSSING

TILE CROSSING

Share This

Cada vegada hi ha més modes o tendencies, una rere l'altre, que duren el que duren i sempre es diuen en anglès, no sigui el cas que fos prou 'cool'. Clar, hi ha accions que fa temps que duren i sorgeixen espontàniament com el bookcrossing, la pràctica d'abandonar llibres en llocs públics perquè atrapin altres lectors, fins i tot al Bar Urgell molt a la vora de casa tenena fora una tauleta amb llibres per agafar o deixar-n'hi.
Però amb això n'hi ha que no en tenen prou, ara la nova tendencia és el tilecrossing, que consisteix en deixar en algun lloc rajoles hidràuliques rescatades de les runes. Ho expliquen a el periódico:

"Són gairebé les 11.15. Un diumenge al matí a Gràcia. Una ­noia arriba corrent al carrer Goya amb mirada de 'CSI'. Radiografia la zona amb els ulls, fins i tot fica el cap al restaurant Kibuka -encara buit- com si fos Jessica Fletcher rere un assassinat. «Fred, fred», li diu una altra noia des del carrer. L'Alba -així es diu la cercadora urbana- comença a inspeccionar cada racó a càmera lenta mirant de reüll com reacciona la noia del «fred, fred». S'atura en una caixa d'electricitat on hi ha gargotejat un «mèu». Doncs sí, aquí hi ha gat amagat. ¡Tatxan! L'Alba treu amb somriure de gesta un mosaic entaforat darrere la caixa. «¡Han trobat la Syrah!», retransmet un noi pel mòbil.

La Syrah és una rajola hidràulica, d'aquelles per les quals ara maten els hipsters. Així, amb nom de dona, les bateja The Tile Hunter (el caçador de rajoles), com es fa dir a Instagram. En la vida real és el Joel, un Robin Hood dels terres hidràulics: rescata mosaics dels sacs de runa des de fa dos anys. Ja en té més de 6.000. Els rescata, restaura, emmarca, alguns els converteix en rellotges. ¿El seu objectiu? «Un projecte col·laboratiu per promoure la conservació de la rajola hidràulica», resumeix. Això inclou el 'Tilecrossing'.

Diumenge passat va organitzar la primera edició d'aquesta versió del 'bookcrossing', la pràctica d'abandonar llibres en llocs públics perquè atrapin altres lectors. «Vine a Gràcia diumenge -va convocar per les xarxes socials-. Troba i emporta't alguna de les cinc rajoles rescatades i emmarcades que amagarem.

Les cinc rajoles amagades: Syrah, Carlota, Isabel, Glòria i Flor. El Joel els posa nom de dona. A les 10 del matí tots els mosaics estaven amagats (a la foto de sota, el Joel n'amaga una). 
The Tile Hunter va penjar les primeres cinc pistes a Instagram a mesura que sonaven les campanades. Rajola 1: Flor, es diu. Pista: portada d'un llibre de Salvador Espriu. Així que la van veure, la Maqui i el Josep Maria van córrer als jardinets de Salvador Espriu amb la benedicció de Google Maps. Ells també solen buscar rajoles. «Però no amb aquesta intensitat», va explicar la Maqui. No van trigar ni 10 minuts a trobar la Flor en una estàtua. «Ha sigut xulo», va opinar la Maqui. Encara que massa ràpid. «Es cagaran la pròxima vegada», va anunciar rient el Joel a l'acabar el joc. Aquesta primera edició era més aviat, diu, per «calibrar la gent».

Rajola 2: Isabel. Pista: un disc de Gato Pérez. Qui va arribar primer a la plaça de Gato Pérez va ser la Mar. La rajola era darrere un parquímetre. «Estava destinada a trobar-la -diria després-. La meva mare es diu Isabel». El tercer tresor descobert va ser la Carlota. Pista: un mapa d'Igualada. Va fer falta una segona pista: el Joel va penjar a Instagram un dels panots de flor que tuneja de colors i penja pels carrers @floor_bcn. Era el del carrer Igualada. La rajola amagada es va esfumar sense que la xarxa d'espies de The Tile Hunter se n'adonés. Després el Joel va rebre una foto de la rajola amb la seva nova propietària.

Ja només quedaven la Glòria i la Syrah. La pista de la Glòria: un cistell de verdures. La van descobrir l'Oriol i la Blanca al mercat. La pista de la Syrah: el quadro dels afusellaments de Goya, el nom del carrer on va acabar l'Alba alçant els braços amb mosaic.

Hi haurà Tile crossing cada primer cap de setmana de mes. ¿L'objectiu? «Fer sentir la gent com un tile hunter», diu el Joel. «Que es diverteixin buscant rajoles -afegeix-. A mi em passa»."

Com podeu veure en Joel tambè és anglòfon, un tile hunter o sia un caçador de tila(*), que és el que fa falta, tila per suportar tanta beneiteria postadolescent, per cert bastant lligat el tema de les rajoles hidraùliques a l'entorn hipster, i amb aixó ja podem tancar el cercle de la beneiteria beneita.


(*) tile és rajola, però clar, rajola crossing no fa fe fi, queda de poble i no és prou 'cool'. Ja ho deien els de elmundotoday: Jo ja era gilipolles abans de fer-me hipster.

2 comentaris:

  1. Lo que no entiendo es de donde sacan las rajoles para regalarlas o esconderlas o donarlas o lo que sea.
    Porque eso de : "rajoles hidràuliques rescatades de les runes" quiere decir que cuando derriban un piso, o lo decostruyen (palabro muy demodé), las rajoles hidráulicas las abandonan a su suerte, lo que significa que el deconstructor es un ignorante cualificado, porque como bien sabes, la Generalitat se está volviendo loca para ponerlas en cajas y venderlas a mogollón la pieza.
    Todo tiene precio, incluso la estupidez.
    Un abrazo
    En fin, hay cosas que no entiendo.

    ResponElimina
  2. HI ha tota una història de gent que va per les obres de vivendes i recull aquestes rajoles, aixó ho varen començar - crec - els hipsters, però ja fa temps que dura, nomès que ara han donat una volta més i amaguen rajoles perque la gent les trobi.

    ResponElimina

.