-

 Si no vaig errat, diumenge vinent sonaran le sevillanes de los Ballesteros en el seu romiatge de San Isidre anual pel centre de la ciutat, quan passin per davant de casa fins arribar al punt de partida que és el passeig Manresa, al costat d'on vivía el pare.

Dels Ballesteros en parlàvem quan hi anava esmorzar en aquest dia, i no se per que vàrem passar a parlar d'un costum social que per a molta gent jove els deu sonar a desconegut, em vinc a referir a "prendre la fresca", no se com hi arribàvem, em sembla que sortia de que en parlar dels Ballesteros, que a Andalucía la gent feia molta vida al carrer, suposo que per ací vàrem acabar per parlar de prendre la fresca, que allí encara es fa, almenys, als pobles i aquí s'ha perdut gairebé del tot. I dic gairebé perquè almenys a Sabadell algú encara ho fa a l'estiu. Fins i tot que el costum de prendre la fresca era després de sopar, n'hi ha alguns que als barris sopen al carrer encara a dia d'avui.
Aquest costum ve de quan no hi havia televisió i a l'estiu havent sopat, o abans, a la que queia la tarda, quan comença a còrrer una mica d'aire fresc, la gent treia les cadires al carrer davant de casa seva i s'ajuntaven uns quants veins per prendre la fresca. 
Allí amb la mitja llum del càrrer, o fins i tot en el cas de Sabadell a la mateixa Rambla, la gent la feia petar fins tard, i com ja he dit alguns sopaven i altres feien el traguet i el cigarret, que a la fresca no hi ha control d'alcoholèmia ni prohibició de fumar. Allí és xerrava, és criticava i s'arreglava el món en general, tot estava permés i res prohibit, car prendre la fresca, abans (ara ja no ho sé) era de franc, i ningú es queixava del soroll ni de res.

A dia d'avui, si es practiqués prendre la fresca amb assiduïat com abans, suposo que no estaria ben vist, els veïns que no sortissin a prendre la fresca es queixarien del soroll, i l'Ajuntament pretendría cobrar alguna mena d'impost per ocupació de via pública, a banda que com les ciutats les tenim pràcticament a les fosques, per veure-s'hi els veïns haurien de treure fanalets o llums de camping gas. Res, que no pot ser, ápali, tots espaterrats al sofà i a veure la Tele, amb l'aire condiciona't a tota pastilla, això si.
*