El cas de la Montse Pérez a la Barceloneta és aïllat, però té a veure amb el món del moviment ocupa, en aquest cas a la inversa, car la ocupa és la pròpia propietaria de la vivenda, aqui us ho expliquen fil per randa.
Dit això, d'una punyetera vegada s'haureia de posar fre al tema dels ocupes per part de l'administració. I quan dic fre, vull dir d'actuar amb celeritat, i és molt simple, pis ocupat, pis desallotjat immediatament per la Policia o els Mossos, amb nens o sense. A l'escala de casa, de 10 vivendes n'hi ha dues d'ocupades, una per que la propietaria va traspassar i no hi ha hereus i l'altre el propietari és a una residencia. Aquestes vivendes han estat ocupades per bandes organitzades de gitanos, i això fa encara més dificil fer-los fora, a més que crea una enorme inseguretat entre la resta de veïns. Qui em garanteix a mi que si me'n vaig quinze dies de vacances no em trobaré el pany canviat i el meu pis ocupat, i de ser així, o pago entre 3 i 6 mil euros, o la ocupació es pot allargar dos anys o més. I això no es pot consentir, genera aquesta indefensió als ciutadans que tenen la seva vivenda, que paguen els seus impostos (ara em bé l'impost sobre bens immobles: 232.88€) no és pot tolerar ni un dia més. Ocupar és un delicte en tots els casos, encara que els ocupes siguin els bancs. Que facin el favor els del Govern de legislar-ho ja, si pot ser abans del setembre, que me'n vaig de vacances, i vull anar-me'n tranquil.
.png "English"){kind=small}
7 Comentaris
Una veritat de les que clamen al cel.
ResponEliminaNo es el primer caso.
ResponEliminaResulta que tengo un vecino que ha alquilado el piso de sus padres.
Él vive en el 2º 1ª y el piso alquilado es el el 4º3ª,. Perteneció a sus padres.
Estos fallecieron hace un par de años. El piso lo arregló y lo ha alquilado.
Evidentemente lo hizo por agencia porque no quería que el arrendatario le viniera con problemas a picarle cada dos por tres y así pensó que no lo conocería nadie.
Yo vivo en el 4º2ª, y le comenté que veía cada dos por tres a gente nueva cada semana, qué a quién había alquilado el piso o era un piso patera, que para ser presidente esa actitud no me gustaba porque podían saltar de balcón a balcón (sólo hay una baranda que nos separa) y jamás habían parejas estables.
Me contestó que eso no era posible porque lo había alquilado a una agencia que le dió máximas garantías.
Ahora lo bueno: él, el propietario alquiló el piso por 780 euros, y la que le pusieron por agencia realquilaba las habitaciones y no vivía allí, vive en Poble Sec con su novio, y así se saca de 3.000 a 4.000 al mes.
Y ahora imagínate que no conozco al dueño, o que el dueño no vive allí y que no me puedo quejar de las noches que me dejan sin dormir, porque esa es otra, se hizo imposible vivir.
La solución, y sin hacer propaganda fue la misma. Como tenía copia de las llaves hizo cambiar la cerradura . Llamó a la chica y le dió un par de horas. En realidad no tenía nada porque ella lo realquilaba.
De eso hace unos cuatro meses y no lo han denunciado ni le ha pasado nada.
s'ha de tirar pel dret, en qualsevol cas, si esperes que la justicia t'ho arregli, estàs apanyat.
ResponEliminaAcabo d´escoltar a la dona de la fotografía en una entrevista a la radio.
ResponEliminaSi no es fan lleis específicas per corregir aquestas situaciòns, aixó serà l´historia interminable.
Salutacions
Por cierto, el piso ahora se lo ha alquilado a un familiar que está casado y con críos. Espero que no realquile una habitación...Todo es posible
ResponEliminaFrancesc, quan era jove (i això segur que tu també ho recordes) hi havia el moviment ocupa a Holanda. Va durar un temps, fins que els ajuntaments veien el que podia passar ho van dissoldre llogant el pis ocupat a canvi de feines comunitàries. Solucionat, perquè els lloguers eren molt baixos. Parlo dels anys 60. Ni aprenem ni sabem copiar.
ResponEliminaI També a la Gran Bretanya, squatter eles hi deien, i es va acabar com tu dius per que varen abaixar el preu dels lloguers en general i oferint molta vivenda social.
ResponElimina