DECIDIRÀS... COM JO ET DIGUI


Reconeguem-ho, tots ens hem equivocat: Ada Colau i els seus comuns; Xavier Sardà amb el seu aplaudit ‘no votaré’; Jordi Évole i els seus democràtics dubtes sobre l'adveniment del referèndum; qui això subscriu, per formular preguntes que ofenen i no mereixen resposta, i tants altres que, en veu alta o en silenci, posen en qüestió que l'1-O sigui en veritat el bàlsam panacea dels nostres mals seculars.
Ens hem equivocat perquè ens vam creure a ulls clucs allò del dret a decidir, que érem lliures de reflexionar, sospesar pros i contres i escollir l'opció que més s'ajustés als nostres pensaments. ¡Quina ingenuïtat! Ara sabem que no ens és donat fiscalitzar el Déu verdader: data, pregunta i full de ruta cap a la independència exprés constitueixen un tot, un dogma de fe, i qüestionar-lo és herètic i mereix el foc etern. Decidiràs... però com jo et digui.

Un país on la complexitat és pecat i l'ambigüitat anatema corre el risc d'abocar-se a l'abisme del totalitarisme. Catalunya en Comú, obstinada a incloure la mateixa pluralitat identitària que impregna la societat catalana, pateix la fustigació en aquesta arena política en què tot s'hi val, fins a equiparar les seves vacil·lacions a “l'acció repressiva de l'Estat”. Mentrestant, a Évole, Sardà i molts altres se'ls dona el seu merescut escarment al fangar de les xarxes socials. La invitació a la festa de l'1-O és per a tots els catalans, sense distinció, però els que no hi vagin gustosos més val que s'atinguin a les conseqüències.

Perquè, com és sabut, tots els independentistes són per definició esperits lliures, persones honestes guiades només per l'afany de llibertat, mentre que la resta són esclaus de no se sap quins foscos interessos. ¿En quin cap cap que un ésser sense lligams prefereixi la tirania espanyola a la beatífica República catalana?

I així avancem, a poc a poc, cap a un estadi en què la necrosi del conflicte català no serà culpa del quietisme del PP ni del tacticisme independentista, sinó dels agnòstics que es van negar a combregar amb les seves respectives rodes de molí.


Enric Hernàndez
Director - elperiodico.cat
Decidiràs... com jo et digui
@Enric_Hernandez



20 Comentaris

  1. El peletero

    Ostres, l'Enric Fernández!!!!! Agggggg

    El meu avi no va deixar que la meva mare estudiés per mestre. Deia que les dones a casa, a fregar i rentar. Però com la meva mare escrivia molt bé i amb molt bona lletra li feia escriure les cartes als seus germans que estaven al front quan la guerra. I, pobre d'ella, que fes una falta d'ortografia!!!, si per casualitat creia que en trobava una la renyava. La meva mare que tenia el seu caràcter li responia, si m'haguessis deixat estudiar... i aleshores el seu pare li fotia un mastegot. Què s'ha cregut aquesta mocosa.

    Doncs igual. Sincerament, el senyor Enric Fernández és un pocavergonya com ho era el meu avi.

    Reply Delete 12 de juliol, 2017
    1. Francesc Puigcarbó

      Hernández o Fernández, el que diu és molt assenyat, i comencen a sortir moltes veus com la seva, de gent seriosa i respectuosa, ah! i tan demòcrates com els altres. Pasaran coses abans de l'1-O.

      Reply Delete 12 de juliol, 2017
  2. Tot Barcelona

    Perquè, com és sabut, tots els independentistes són per definició esperits lliures, persones honestes guiades només per l'afany de llibertat, mentre que la resta són esclaus de no se sap quins foscos interessos...

    Reply Delete 12 de juliol, 2017
  3. Francesc Puigcarbó

    DE TOT HI HA, però el que és important Miquel, és que estànt d'acord en que s'ha de votar, o que ens hi han abocat, tan important i democràtic és estar pel SI com pel NO, i això s'ha de respectar, és més, incentivar, si no hi ha un resultat equilibrat entre el SI i el NO, aquest resultat no estarà tan legitimat com si així és, en el supòsit que acabem votant, Pero tant si es vota com SI NO hi haurà moltes ferides a curar....

    Reply Delete 12 de juliol, 2017
  4. Júlia

    Hernàndez, no Fernández, i em sembla que raona el que diu, no veig paral·lelismes amb l'avi masclista, la veritat...

    Reply Delete 12 de juliol, 2017
    1. Francesc Puigcarbó

      Crec que és això el que molesta aun cer sector, que el que diu Hernández és molt raonable i expresa la manera de sentir de molts, de més dels que pugui semblar.

      Reply Delete 12 de juliol, 2017
  5. Rodericus

    Has oblidat definir-los tambè com "demócratas".

    Si hipoteticament es fès el referemdum, y guanyès el "no", ens farien repetir la consulta fins que sortìs el "sì", encara que fos per un 50,001%.

    ¡¡ Quina quantitat de temps, esforç i diners malbaratats !!. I mentres tant, el paìs s´en va lenta. pero inexorablement a la merda, amb perdò.

    Una abraçada.

    Reply Delete 12 de juliol, 2017
    1. Francesc Puigcarbó

      ja ho va dir una de la CUP, si no guanya el si, eleccions, o sigui fins surti el que els interessa.

      Reply Delete 12 de juliol, 2017
Més recent Anterior