L'ARTICLE NO PUBLICAT

La Vanguardia no publicarà avui l'article de Gregorio Morán contra el moviment català. Titulada "Els mitjans del Moviment Nacional català", el periodista i escriptor ha rebut una trucada que li ha comunicat que el seu article setmanal dels dissabtes no sortirà publicat per decisió de la direcció del diari.

A les cinc de la tarda d'aquest divendres, el periodista i escriptor Gregorio Morán (Oviedo, 1947) ha rebut una trucada de la direcció del diari La Vanguardia per informar-li que el seu article titulat Els mitjans del Moviment Nacional català no es publicarà "per ordre de la direcció ", tal com ha explicat el mateix autor a aquest diari. Morán desconeix els motius pels quals la seva columna sabatines intempestives de demà és retirada, perquè no li han donat més explicacions al respecte.

Per això prefereix mantenir la cautela per si en l'últim moment el director de La Vanguardia, Màrius Carol, decideix tornar a incloure el text setmanal d'una de les firmes més lliures de la premsa espanyola. "No era més crua que altres vegades", explica l'autor de El preu de la Transició (1987) a el Español.com

No és el primer episodi de censura que pateix Morán. Quan va carregar contra la cultura espanyola a El capellà i els mandarins. Història no oficial del bosc dels lletrats, el grup Planeta va decidir que no ho publicaria després de la negació de Morán a eliminar unes quantes pàgines, per por de demandes. L'assaig va aparèixer amb el segell Akal. En realitat, l'escriptor desvetllava que Lara i De la Concha mantenien tractes i col·laboracions molt eficaços entre el grup editorial Planeta i la Reial Acadèmia Espanyola.

Morán, crític de referència, culmina en cadascun dels seus articles setmanals una carrera dedicada a destapar les clavegueres del poder espanyol en el tràngol de la dictadura a la democràcia. En els últims lliuraments els lectors de La Vanguardia han pogut gaudir d'articles en els quals analitzava l'agonia de la socialdemocràcia: "Van desaparèixer els obrers, per més que segueixin treballant en condicions miraculoses, però van quedar els caps, aquella maledicció de la socialdemocràcia alemanya durant dècades ".

També surra a l'esquerra de l'esquerra: "Plena de professors amb el sou assegurat i una jubilació que ja voldrien els mestres armers de les velles baralles. Aquesta història no dóna més de si. Les bromes de Marx a Engels sobre els socialistes de càtedra es repeteix com un fantasma recuperat ".

El passat mes de març, es va despatxar amb el referèndum català a la columna De Ítaca a la conspiració. Llavors va dir que la convocatòria li recordava "la fórmula preferida de Franco": "Els referèndums que muntes tu, els guanyes tu". I va aventurar que "abans de setembre hi haurà un cop de funcionaris de les institucions de la Generalitat. El primer a la història de la humanitat. I serem una nació, o un conjunt de pallassos sense circ ". Fidel al seu estil directe i sense draps calents, va escriure de la" independència exprés "que és" una argúcia jurídica, parida per algun d'aquests cervells ben pagats i escassos de treball , que consisteix en la llei de Transitorietat Jurídica ".

Gregorio Morán prefereix esperar que aquest dissabte "aparegui l'absent" i prendre una decisió sobre el seu futur al diari català de més tirada. "De moment, m'estic fumant un puro".

Pel que sembla, la Vanguardia volia evitar possibles querelles pel contingut de la columna no publicada, però no seria la primera vegada que Moran crea polémica i no sempre amb raó. Caldria recordar la seva relliscada amb Goytisolo, i algunes altres, però a Moran cal llegir-lo cada dissabte per l'interès del que explica desde la seva independència, tingui o no la raó. De totes maneres, que es censuri un article en un mitjà és greu i no és bo. No deixa de ser un dany col·lateral de tot el que envolta al procés. 


M'INFORMA RODERICUS: Ja ha aparegut l´article, el publiquen els de "El Periodico" digital: http://www.elperiodico.com/es/sociedad/20170722/este-es-el-articulo-censurado-a-gregorio-moran-6184358