Com us ho podría dir, tinc por, jo, no #sóc Barcelona, com no #era Charlie Hebdó, però ho sento molt per Barcelona, i em preocupa que es puguin produïr mes atemptats; malgrat la por, baixaré a Barcelona de nou a veure la tieta a l a residencia de les dominiques del carrer Elisabets, o en Miquel Cartisano, però no les tindré totes, com ja no les tenia abans d'ahir, consti en acta. 
Encara no fa ni un més que amb en Miquel en parlàvem precisament a l'alçada de Canaletes, comentant que no hi havia les tanques (bolardos en diuen) que a Sabadell havien posat amb motiu de la festa major de la creu alta. Com la majoria de la gent erem conscients que més tard o més d'hora hi hauria un atemptat gros a BCN.
Això no ha fet més que continuar i anirà a més, per més policía que hi posin, almenys aqui als terroristes no els tenien controlats ni identificats, com els va passar a França o Bèlgica, el que encara fa més difícil d'abortar aquests atemptats, en un atemptat que dona la sensació de ser bastant improvisat, provocat per l'accident d'Alcanar, que suposo els va trastocar els plans inicials al nens terroristes, perque eren nens o vailets si voleu, d'entre 17 i 24 anys. 
Després hi ha el tema de les portades dels diaris, a mi no m'ha agradat la de el periódico d'avui, però no tinc clar f¡ns a quin punt aquestes imatges s'han de mostrar a no, hi ha molta gent que ho rebutja, però en canvi varen lloar la publicació de les imatges d'Aylan mort a la platja, en un foto que per més inri sembla es va preparar. El raser per mesurar doncs, no és el mateix, i de fet la obligació dels rotatius és donar la noticia i malauradament la noticia són les víctimes de l'atropellament d'ahir. 
Tinc por, i no m'avergonyeix confesar-ho, els covards no tenen por, els covards com aquests joves marroquins, maten indiscriminadament a ciutadans innocents.