Per quina raó inconfessable el Govern no ha recorregut encara a l'article 155?.
La Constitució no admet l'existència d'buits jurídics. Davant d'una situació excepcional l'Estat ha de reaccionar jurídicament, substituint el dret vigent en la normalitat per un altre que va a ser vigent en la anormalitat

Per una raó inconfessable. Perquè l'activació de l'anomenada "coacció federal", prevista en l'article 155 de la Constitució Espanyola, exigeix ​​no només que el Govern de la Nació identifiqui la "crisi politicoconstitucional" que justifica el recurs a la mateixa, sinó que exigeix ​​a més que el Govern defineixi amb precisió quin dret estarà vigent durant l'aplicació de l'esmentat article 155.

La Constitució Espanyola no admet l'existència d'buits jurídics. Davant d'una situació excepcional l'Estat també ha de reaccionar jurídicament, substituint el dret vigent en la normalitat per un altre dret que va ser vigent en la anormalitat. Qualssevol que siguin les circumstàncies, sempre hi ha d'haver un dret vigent per fer-hi front.
Així ocorre amb caràcter general en els estats d'alarma, excepció i setge, que preveu l'article 116 CE i desenvolupats en la LO 4/1981 i així passa, pel que fa a la distribució territorial del poder es refereix, amb la "coacció federal", que no és més que un estat d'excepció autonòmic, contemplat a l'article 155 CE i desenvolupat en l'article 189 del Reglament del Senat.

La forma de procedir per a la declaració de l'estat d'excepció i la declaració de la "coacció federal" és similar. No hi ha dubte que el Reglament del Senat s'ha inspirat en la LO 4/1981. Consisteix bàsicament en què el Govern ha d'aprovar un decret en el qual s'identifica la naturalesa de l'emergència i proposa a continuació les mesures necessàries per fer front a aquesta, amb la finalitat de poder retornar el més ràpidament possible a la normalitat.

En el cas de l'estat d'excepció el Decret es remet al Congrés dels Diputats. En el cas de la "coacció federal" es remet al Senat. Per raons d'espai, a partir d'aquest moment em refereixo exclusivament al procediment en el Senat.
Un cop rebut el Decret enviat pel Govern, la Mesa del Senat el remet a la Comissió de Comunitats Autònomes, que el debat i l'aprova o no, en els mateixos termes en què ho va redactar el Govern o amb "els condicionaments o modificacions que , si escau, siguin pertinents en relació amb les mesures projectades "(art. 189.4 RS).
Un cop debatut i aprovat la Comissió eleva una proposta al Ple del Senat. En el Ple es discuteix amb dos torns a favor i en contra de la proposta en tot cas i amb la possibilitat d'intervenció de tots els grups parlamentaris. La proposta ha de ser aprovada per majoria absoluta.

El dret creat d'aquesta manera és el dret vigent durant l'activació de la coacció federal. El Govern queda apoderat per fer tot el que la proposta aprovada conté, però també limitat pel contingut d'aquesta proposta.
El 155 CE habilita, però també limita. Durant el procediment de declaració, perquè tot ha de fer-se amb publicitat i en un debat contradictori. I un cop declarat, perquè hi ha un dret no disponible per al Govern, que no pot defugir el seu compliment.

A res d'això vol sotmetre's el president del Govern. No vol dir ni el què ni el com del que pretén fer. El seu propòsit és crear una mena de buit que li permeti actuar sense control jurídic.
És el que està fent en aquestes últimes setmanes. S'està produint de facto una suspensió del dret d'autonomia a Catalunya adoptant-se pels òrgans de l'Estat mesures que són incompatibles amb la naturalesa i exercici d'aquest dret.
La monstruositat jurídica no pot ser més gran. Per no parlar de la destrossa que suposa aquesta manera de procedir per al nostre sistema democràtic. - javier Pérez Royo - eldiario.es