El separatisme neoliberal catalanista (catalexit), es una análisi del procés català de Natalie Sabanadze en el seu llibre Globalization and Nationalism. La seva visió de la situació pot no agradar als independentistes però cal tenir-la en compte, atès diu coses molt assenyades. Sabanadze, s'acosta molt més al catastrofisme de Luis de Guindos que a la vie en rose de Sala Martín.

El cas més paradigmàtic i exemplaritzant del separatisme promogut pel capital globalitzat és el del separatisme català del segle XXI. Les classes benestants catalanes han vist la possibilitat d'enriquir a escala global separant a la regió autònoma de la resta d'Espanya. Des de bon principi compten amb reintegrar ràpidament al nou estat independent en els organismes, mecanismes i fòrums internacionals del capitalisme globalitzat.

El mecanisme per al catalexit és del més pur disseny neoliberal. S'aprofita una primera fase "autonòmica" en què la díscola comunitat autònoma catalana aprofita tots els mecanismes i recursos descentralitzats (govern i parlament autonòmic, legislació autonòmica, actius i empreses públiques cedides, impostos cedits, premsa, ràdio i televisió pública autonòmica, policia , etc.) per preparar meticulosament la secessió.

L'experiència d'altres intents "revolucionàries" "pintoresques", promocionades, recolzades i sovint, finançades directament pel capital monopolista globalitzat (Soros, i companyia), aconsella la intervenció de "esquerrans" desencantats (CUP i trànsfugues d'altres partits d'esquerra) com a força de xoc de la deriva secessionista.

Van convertir les eleccions autonòmiques del 27 de setembre de 2015 a suposadament "plebiscitàries", coaligando totes les forces sobiranistes en una candidatura única anomenada "Junts pel si" però que al final, tot i una campanya mentidera digna de Goebbels, només va aconseguir el 48% dels vots gràcies a la participació massiva de la població. No obstant això, els separatistes, gràcies a una llei electoral feta a la seva mida, van guanyar més escons i finalment van formar govern gràcies al suport de la CUP. A partir de llavors tota la maquinària autonòmica es va reajustar per preparar la secessió. La insistent campanya de 2015 es va amplificar durant els dos anys següents.

El cúmul de repetides mentides sense pal·liatius sembla haver afectat més als pròpies caps dirigents que al conjunt de la població, de manera que van començar a posar dates concretes al procés de secessió, una estratègia rígida i inflexible sense altra sortida que el victimisme davant la previsible reacció de l'estat espanyol.

Conseqüències econòmiques del catalexit

Donada l'alta especialització de Catalunya en la venda de productes a la resta d'Espanya, s'estima que a l'escenari mig el catalexit significaria una caiguda del 44% del comerç bilateral. Així, el PIB català cauria un 14% i la desocupació augmentaria un 16%.

El Regne Unit ocupa la 9a posició en el rànquing mundial de competitivitat, Espanya ocupa el lloc 35è. Per regions Londres ocupa el tercer lloc en el rànquing de competitivitat de les regions europees. Catalunya el 142 (més competitiva és la Comunitat de Madrid, que ocupa la 57a posició).

En cas que la secessió triomfés (sense violència), l'expulsió immediata de la UE implicaria posar-se a la cua de la readmissió amb l'amenaça segura del veto espanyol. En aquesta llarga transició es produiria la sortida de la Unió Monetària Europea i del Mecanisme Únic de Supervisió financera. Per a Catalunya, l'euro es convertiria en una moneda estrangera la utilització, cas d'adoptar-lo com a moneda, podria encarir les seves exportacions i minvar perillosament la seva competitivitat. Fora de la Unió Monetària quedaria desvinculada del BCE amb el que les entitats financeres amb domicili en territori català perdrien l'accés als seus barates línies de finançament. També s'esfumarien les subvencions europees en quedar exclosa dels fons estructurals (El Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), El Fons Social Europeu (FSE), El Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) i el Fons Europeu de Marítim i de pesca (FEMP). la inseguretat portaria a la prima de risc a nivells inassumibles, en deixar de comptar amb la xarxa de protecció de l'Estat espanyol i la hisenda de la nova república s'enfonsaria irremissiblement.

Fora d'Europa i d'Espanya les exportacions a aquestes zones queden sotmeses a aranzels, ja que deixaria de beneficiar-se dels avantatges de pertànyer a una zona econòmica amb lliure circulació de mercaderies. El pagament d'aquests sobrecostos faria molt menys competitives les exportacions catalanes.

El "procés" separatista, d'arribar a materialitzar-se, reduiria els drets, el benestar i el futur de la majoria dels catalans a cendres. L'impacte econòmic, fins i tot excloent les terribles conseqüències d'una més que possible deriva violenta pròpia dels processos secessionistes (no sembla que els espanyols vagin a deixar-los marxar de rositas), seria enorme i devastador.

D'aquí la tergiversació, mentida i manipulació sistemàtica de la informació (amplificada per la tasca dels mitjans de comunicació públics a les seves mans: TV3, Ràdio, premsa comarcal, etc.) a què es veuen obligats els dirigents separatistes per amagar la realitat de les conseqüències sobre la majoria de la població.
No obstant això, per als interessos globals del neoliberalisme monopolista, el desastre per a la majoria de la població catalana seria, com sol passar molt sovint, simple efecte col·lateral (com en el cas d'Ucraïna i el de moltes altres "revolucions pintoresques").

Per al capital globalitzat, l'aparició de la nova república catalana significaria la fi d'una sempre latent amenaça per als seus interessos d'una deriva populista, esquerrana, o simplement de nacionalisme econòmic (com el cas anglès o francès) de la nació espanyola que podria arrossegar a altres grans nacions d'Europa. Els independentistes esperen arribar a un lloc privilegiat en l'escalafó de la globalització neoliberal erigint-se en ferms baluards de la globalització contribuint a doblegar la resistència espanyola.

No és estrany que el Wall Street Journal de Rupert Murdoch, el Washington Post, propietat de Jeffry Bezos d'Amazon o el Financial Times aplaudeixin amb fervor els pintorescs aldarulls de la cada vegada més eixordadora fúria catalanista.

Catalexit, un procés Win Win per al capitalisme neoliberal

Per al capital monopolista neoliberal, l'estratègia secessionista a Europa, i en concret a Espanya, està resultant beneficiosa en tots els sentits. L'amenaça separatista a Espanya, encara que pugui resultar fallida, està afavorint la recuperació de la corrupta i asocial classe política neoliberal (PP-PSOE) en detriment de l'esquerra que, incapaç d'entendre el caràcter neoliberal del nou separatisme del segle XXI, està subministrant força de xoc al "Procés" o defensant amb més o menys matisos, amb el que està perdent a mans plenes la seva antiga base electoral.