Han condemnat a dos anys i un dia de presó, inhabilitació per a càrrecs públics durant 9 anys i una multa de 4.800 euros, a 12 joves rapers del col·lectiu 'La Insurrecció' per lletres en les que defensen als GRAPO i la lluita armada. Podrien anar a la presó, si perden el recurs, per unes simples lletres de cançó. Sí, això són: simples versos d'una cançó, no un manifest terrorista, una carta d'extorsió, un insult a les víctimes del terrorisme o un pla per assassinar el rei. Ho expliquen a eldiario.es. 
Així ho entén una de les jutgesses que ha votat en contra de la resolució perquè pensa que les rimes, per més violentes que siguin, no constitueixen un delicte. Són expressions artístiques de fúria antisistema, agressiva i amenaçant, però excepte aquests magistrats, ningú se les pren al peu de la lletra. Prova d'això és que ni els seus autors ni els seus seguidors es dediquen a posar bombes i pegar trets. Els jutges que els condemnen, però, sí que li han donat un tret de gràcia a la llibertat d'expressió. Per aclarir-ho: això és una metàfora, senyories.

També ho és la violència que han condemnat. És fictícia, inofensiva, impostada. La seva, però, és real, implacable i nociva. En efecte, és molt més perillosa per a l'Estat de dret la condemna a La Insurrecció que les seves lletres. Aquestes no atempten més que contra el bon gust, aquella contra drets fonamentals. Es priva de la llibertat més essencial a qui condemna de paraula l'explotació, mentre es deixa impune l'explotador. Pel mateix, els escandalitza la subversió d'un grup minoritari, però no el masclisme atroç de la música massiva. La violència no és la dels versos, és la d'un Estat que imposa la presó per dissentir i denunciar al sistema.
Perquè d'això es tracta, de reprimir i silenciar qualsevol que incomodi o assenyali a l'ordre establert, en el qual s'inclouen alguns magistrats que exerceixen més com censors, sovint al servei de la moral reaccionària i l'autoritarisme del govern popular, que com defensors dels nostres drets. Ho hem vist amb titellaires, tuiters i rapers. També amb polítics de l'oposició i humoristes d'esquerres. Amb periodistes i mitjans crítics. Fins i tot amb qui onejava la bandera democràtica de la República (no així amb els qui porten la colpista i canten el Cara al Sol). Terroristes tots.
Aquí estan també, els acusats d'Alsasua, més d'un any a la presó preventiva perquè es considera terrorisme un altercat i un conflicte veïnal amb les forces de seguretat. Ara que ETA ha deixat de matar (i molt abans el GRAPO), hi ha qui segueix utilitzant el terror i les seves víctimes per al control social i la repressió política. Des que la banda armada no assassina, a l'Audiència Nacional els judicis per enaltiment i humiliació s'han disparat (perdó per la reiteració metafòrica). Contra ETA, alguns viuen millor.

I la resta, vivim pitjor, perquè una societat en la qual es condemna amb la presó, l'opinió i la creació, és més un sistema autoritari que una democràcia. Davant d'això, només hi ha la insurgència.