Aquesta idea genial de M. Rajoy que la democràcia podia arreglar el problema català -quan el problema català era precisament que la majoria de les forces democràtiques a Catalunya s'havien posat d'acord en tirar pel carrer d'en mig- era el que s'anomena una idea de bomber. Destinada a apagar focs, al final les mànegues del referèndum l'han fet fora gasolina. Una cosa lògica, tenint en compte que, com va advertir Churchill, la democràcia és el pitjor sistema de govern possible amb excepció de tots els altres. No sé si ho va dir abans o després que Hitler guanyés les eleccions a Alemanya amb gairebé 18 milions de vots. La democràcia de vegades no arregla res. Aquí, per descomptat, no era la solució sinó més aviat el problema.
Ho sé, ho sé, he caigut en un Godwin de manual, però en aquest escenari, més que Godwin, és Darwin el que té la paraula. Si el plebiscit d'ahir era una mobilització popular per comprovar fins a quin punt la daliniana aventura sobiranista havia calat en l'electorat català, els resultats estan força clars. Amb un referèndum il·legal, amb un exili presidencial forçat a Brussel·les, amb diversos líders a la garjola, amb centenars d'empreses i diversos grans bancs fa que la mudança, amb una societat crispada fins al moll de l'os (*), el bloc independentista ha tornat a alçar-se amb la victòria enmig de la major participació de la història de Catalunya. 
Al davant, la dreta espanyolista s'ha alçat amb una sucosa majoria d'escons gràcies a la teoria evolutiva desenvolupada en el projecte de Ciutadans a costa del dinosaure del PP, condemnat a l'extinció més enllà de la línia de l'Ebre.

No ha estat l'única formació que ha sortit torpedinada d'aquestes eleccions, ja que Catalunya en Comú-Podem ha perdut tres escons i la CUP ni més ni menys que sis. Però, com sempre, tots estan molt contents, sobretot Albiol, que encara pot anar amb el cap ben alt perquè ja fa peu al fons de la piscina. Sembla com si, després de l'enfonsament, només els cecs recalcitrants fossin capaços de no veure que el mapa polític de Catalunya no té res a veure amb el de la resta del país i que allà el PP no pinta pràcticament res. No obstant això, per a això es va inventar el submarí taronja de Ciutadans.
On la obcecació i la falta de diàleg havien conduït a un punt mort, la legitimitat de les urnes ha portat a un altre esplèndid punt mort. La societat catalana segueix obstinada en el seu divorci, no ja d'Espanya, sinó de si mateixa. Això va a portar-nos a una altra crisi institucional el primer pas serà saber si Catalunya ara va a tenir un president a l'exili o un president entre reixes. El panorama és magnífic, sobretot per a M.Rajoy, que ja es frega les mans en saber que les portades i editorials dels propers mesos estaran dedicades íntegrament al monotema català en lloc de parlar de foteses com la corrupció generalitzada, la pobresa energètica, el preu del torró o aquesta estranya literatura judicial en què el cognom d'un president apareix cobrant suborns en diner negre en una comptabilitat alternativa més de trenta vegades. Entre la dreta nacionalista catalana i la dreta nacionalista espanyola han creat la tempesta perfecta: un forat negre on no bufa vent suficient ni per parlar del temps. - PUNT DE FISSIÓ - DAVID TORRES - La tempesta perfecta - publico.es

 (*) En aquest punt no estaria d'acord amb David Torres, la societat catalana no està crispada, ho poden estar alguns nuclis polititzats, però no existeix tal crispació que s'insisteix en vendre des de Madrid o C,s. Hi ha desafecció, cabreig, cansament, frustració però no crispació, ni famílies barallades ni res d'això, i si de cas hi haurà famílies barallades el diumenge dia 25 que és el dia mundial de la família que es baralla a la sobretaula, no pel Procés, sinó perquè això és així des de fa molt de temps, a Catalunya i a la Conchinchina. Des del meu punt de vista, en les eleccions d'ahir l'únic que ha guanyat és Puigdemont, amb gol de Ramos en l'últim minut, els altres - fins i tot C,s - han perdut, si no poden governar la victòria no els serveix de res. ERC, també ha perdut, perjudicada per l'empresonament d'Oriol Junqueras i el baix nivell de Marta Rovira, El PSC, o el que queda d'ell, s'ha mantingut amb prou feines, i Comuns, CUP i PP han fracassat estrepitosament víctimes del vot útil. Això del Pp amb 3 escons, és de nota.
L'ascens de Ciutadans té la seva lògica, sobretot fora de Catalunya, on tenen el seu pecat original fundacional, encara que hagi fet de la mentida la seva seu principal arma i s'hagi situat més a la dreta que el Pp. Ciutadans és un partit jove, de gent jove, guapa, preparats, nets de corrupteles i molt d'ordre i molt espanyols que diria M.Rajoy, i semblen un seriós problema per al propi partit Popular a nivell estatal de cara a les pròximes eleccions.
En fi, que no s'ha solucionat res amb aquestes eleccions, i estem on estàvem, amb gent a la presó o exiliada, mentre l'hamster continuarà donant voltes a la seva gàbia fins a l'infinit i més enllà.