No odio a ningú; però l'odi ennegreix la meva sang i crema aquesta pell que els anys van ser incapaços de curtir. Com domar, sota judicis tendres o rigorosos, una esgarrifósa tristesa i un crit d'espellat? Vaig voler estimar la terra i el cel, els seus gests i les seves febres, i no vaig trobar res que no em recordés la mort: flors, astres, rostres, símbols de marciment, lloses virtuals de totes les tombes possibles! El que es crea en la vida, i la ennobleix, s'encamina cap a un fi macabre o vulgar. L'efervescència dels cors ha provocat desastres que cap dimoni s'hagués atrevit a concebre. quant vegeu un esperit inflamat, podeu estar segurs que acabareu per ser víctimes seves. Els que creuen en la seva veritat -els únics dels que la memòria dels homes guarden empremta- deixen darrere seu el sòl sembrat de cadàvers. les religions compten en el seu balanç més crims dels que tenen en el seu actiu les més sagnants tiranies i aquells a qui la humanitat ha divinitzat superen de lluny els assassins més conscienciosos en la seva set de sang. 
El que proposa una fe nova és perseguit, tot esperant que arribi a ser al seu torn perseguidor: les veritats comencen per un conflicte amb la policia i acaben per recolzar-se en ella; doncs tot absurd pel que s'ha patit degenera en legalitat, com tot martiri desemboca en els pá grafs d'un codi, a la sosera del calendari o en la nomenclatura dels carrers. En aquest món, fins al mateix cel arriba a ser autoritat; i s'han vist períodes que només van viure per a ell. Medievos més pròdigs en ​​guerres que les èpoques més disolutes, creuades bestials, falsament tenyides de sublimitat, davant les quals les invasions dels huns semblen entremaliadures d'hordes decadents. 
Les gestes immaculades es degraden en empresa pública; la consagració enfosqueix el nimbe més aeri. Un àngel protegit per un guàrdia civil: així moren les veritats i expiren els entusiasmes. N'hi ha prou que una revolta tingui raó i que crei entusiastes, que una revelació es propagui i una institució la confisqui perquè els estremiments altre temps solitaris -caíguts en sort a uns quants neòfits pensatius- s'emporquen en una existència prostituïda. Que m'assenyalin en aquest món una sola cosa que comencés bé i que no hagi acabat malament. les palpitacions més orgulloses s'enfonsen en una claveguera, on deixen de bategar, com arribades al seu terme natural: aquesta decadència constitueix el drama del cor i el sentit negatiu de la història. Cada «ideal» alimentat, en els començaments, amb sang dels seus sectaris s'esvaeix quan l'adopta la massa. Vet aquí la pila de aigua beneïda transformada en escupidera: és el ritme ineluctable del «progrés»... En aquestes condicions, ¿sobre qui bolcar l'odi? Ningú és responsable de ser i encara menys de ser el que és. Afectat d'existencia, cadascun pateix com un animal les conseqüències que se'n deriven. així és com en un món en què tot és odiós, l'odi arriba a ser més vast que el món i per haver superat el seu objecte, es anulat.

E.M.CIORAN - Breviari de putrefacció