Si alguna vegada teniu una emergència personal o d'un familiar proper o no que requereixi una ambulància amb urgència, ja sabeu que heu de trucar al 061. Però si voleu salvar la vida pròpia o la del familiar proper o no, val més que agafeu un cotxe particular o un taxi que hi sortireu guanyant.
Anem a analitzar el procediment o protocol quan truques al 061. És el següent: Si posa una telefonista a la que has de donar les dades de la persona que té la urgència, sobretot l'edat de naixement és vital i imprescindible per tractar amb la informatitzada administració de l’ICS, s'ha de saber la data de naixement de l'interfecte, sinó ja has begut oli.
Anem a analitzar el procediment o protocol quan truques al 061. És el següent: Si posa una telefonista a la que has de donar les dades de la persona que té la urgència, sobretot l'edat de naixement és vital i imprescindible per tractar amb la informatitzada administració de l’ICS, s'ha de saber la data de naixement de l'interfecte, sinó ja has begut oli.
Quan ja t'has identificat, has d'explicar a la telefonista que té aquesta persona que necessita o potser ja no necessita amb urgència l'ambulància. A continuació, has de deixar l'adreça i totes les dades. La telefonista et passa amb un doctor, al que li has de tornar a explicar tot la història, i és aquest qui decideix que t'ha d'enviar l'ambulància, que pot tardar entre 10 i 20 minuts en circumstàncies normals. Vol dir doncs que des que despenges el telèfon per trucar al 061 i que tu o el teu familiar sou dipositats en una ambulància passa com a mínim mitja hora, que segons quina sigui la gravetat, pot ser letal. L’avantatge de l'ambulància és que un cop arribes a Urgències entres directe sense passar per triatge. Triatge! (i no de bestiar), el gran escull si hi vas o et porten a Urgències per un altre mitjà que no sigui l'ambulància. Abans d'anar a parar a Triatge, has d'anar a admissions, i amb la data de naixement per davant explicar el que tens o té el malalt, allí et donen permís per anar a sala d'espera. A Triatge (depèn de l'hora) l'espera perquè et triïn sol ser d'uns trenta minuts, allí, a una doctora d’attrezzo li has de tornar a explicar tot el que tens si encara ets viu, s'ho mira, consulta l'ordinadorque té de la senyoreta Pepis i et diu que tornis a la sala d'espera que ja t’avisaran. Tornes a la sala d'espera i en deu minuts un quart d'hora t'avisa el doctor al qui li has de tornar a explicar tot per enèsima vegada i a partir d’aquí si encara piules tu o el susdit comença el tractament a la teva malaltia.
Com haureu pogut veure l'avantatge de l'ambulància és que arribés més tard però t'estalvies el procés de triatge, i amb el transport particular arribés abans però has de passar pel triatge. Tot aixó és degut al “putu protocol”. El protocol és un invent que irrazionalitza qualsevol actuació lògica i responsable d'un ens administratiu, bàsicament frena qualsevol actuació dins del sentit comú per encabir-la en la lenta i enervant paranoia burocràtica. En resum, si teniu una urgència, reseu si sou creients o foteu-vos un whisqui si no ho sou. N'hi ha que se’n surten i no és un miracle, és que de vegades la gent té sort.
Després, un cop admès el malalt, dipositat normalment en algun passadis en una llitera, ve una llarga espera de més de mitja hora, fins que comença el tractament per mirar de curar el que t'ha dut fins allí, quan més gran és l'ingressat, més aviat se'l treuen de sobre. Recordo el pare, que estant a 70 d'oxigen, un psicópata gras i calb me l'enviaba a casa, dient que ja estava bé. El pare em va dir, sortim però quan arribis a l'entrada em tornes a ingressar a Urgències, jo no estic bé per més que aquest matasanos sotacarro digui que si.
Com haureu pogut veure l'avantatge de l'ambulància és que arribés més tard però t'estalvies el procés de triatge, i amb el transport particular arribés abans però has de passar pel triatge. Tot aixó és degut al “putu protocol”. El protocol és un invent que irrazionalitza qualsevol actuació lògica i responsable d'un ens administratiu, bàsicament frena qualsevol actuació dins del sentit comú per encabir-la en la lenta i enervant paranoia burocràtica. En resum, si teniu una urgència, reseu si sou creients o foteu-vos un whisqui si no ho sou. N'hi ha que se’n surten i no és un miracle, és que de vegades la gent té sort.
Després, un cop admès el malalt, dipositat normalment en algun passadis en una llitera, ve una llarga espera de més de mitja hora, fins que comença el tractament per mirar de curar el que t'ha dut fins allí, quan més gran és l'ingressat, més aviat se'l treuen de sobre. Recordo el pare, que estant a 70 d'oxigen, un psicópata gras i calb me l'enviaba a casa, dient que ja estava bé. El pare em va dir, sortim però quan arribis a l'entrada em tornes a ingressar a Urgències, jo no estic bé per més que aquest matasanos sotacarro digui que si.
-
afegitó: l'experiència em fa aconsellar-vos que procureu anar a urgències sobre la 1 del migdia o al mes d'agost que els malalts són de vacances, són les millors dates per anar ràpid.
"Urgencias. Le atiende Kafka ¿en qué puedo servirle?...
ResponEliminaLo se por experiencia de mi madre...si tuviera que decir algo no sería nada agradable con el servicio este.
ResponEliminaDos experiencias,con mi madre hace años,con un ictus cerebral(adormecida sin respuestas claras),tuve que convencer después de llamar tres veces que no estaba dormida,con Seguridad Social.Hace unos años,en propias carnes,también un ictus,pero
ResponEliminaesta vez con tarjeta de Mufase(que no es gran cosa),todo fue más rápido y me atendieron y no tuve consecuencias.Previamente,tenía avisada a mi familia que si alguna vez no daba unas respuestas claras,avisaran de inmediato a una ambulancia y
dijeran que en la familia ya se había dado un caso anterior.Es fundamental,tener el
historial y saber responder al médico que te atiende por teléfono,al menos en mi caso.Es curioso,del exámen que en pocos minutos,hacen a los familiares puede depender tu vida,hay que estudiar y enseñarles bien a tu familia,para pasar ese examen.
Mi madre si que que quedó con fuertes secuelas.
Hay muchos casos como el que cuentas. Y luego segun que epocas esta la saturacion en urgencias con gente hacinada en los pasillos. Y eso que el personal sanitario hace lo que puede y mas.
ResponElimina