Els esdeveniments dels últims dies a Catalunya han estat un autèntic desastre i la culminació d'un estrepitós i dolorós fracàs polític que ens arrossega a tots, ha estat la detenció ahit del President Puigdemont.
Ha estat en primer lloc, el fracàs és dels líders independentistes que han acabat a la presó o fugits de la justícia després saltar-se la llei, enganyar als seus votants i menysprear a la resta dels catalans empenyent-los a tots a un precipici social, sentimental i econòmic.
La imatge d'un expresident de la Generalitat errant com ànima en pena i a la recerca d'audiència per mitja Europa i la situació d'un partit històric com Esquerra amb el seu president a la presó i la seva secretària general fugida a Suïssa no pot ser mes desoladora.
El xantatge de Puigdemont per mantenir la ficció de la república i la independència han acabat per donar arguments al jutge Llarena per tornar a ficar a la presó en presó preventiva a persones que sens dubte es van saltar la llei i van cometre presumptes delictes però que són líders polítics als quals els han votat més de 2 milions de persones, i que no haurien d'estar a la presó, però aquesta actitud de Puigdemont, més la fugida de Marta Rovira no han ajudat gens.
El que més sorprèn o molesta, és la poca habilitat de Puigdemont, que no s'imaginaba que tenia policia secreta rera seu tot el dia?, com no se li va ocòrrer cambiar de cotxe a mig trajecte?, i més anant amb un dels habituals a Brussel·les que el tenien ja controlat. Continúen els sobiranistes menystenint un Estat que tot i sent un desastre, no és tan beneït com ells, i els ha tornat a enxampar
amb els gallumbos a la mà. Un Estat, o un Govern que per fi tindrà la imatge que perseguia des del primer moment. El tgrofeu de caça major ammanillat i a la presó.
Molta gent brinda i gelea els empresonaments d'aquests dies sense parar-se a pensar ni un segon el que suposa per a qualsevol persona ingressar a la presó i molts celebren l'extrema duresa del jutge Llarena que s'ha convertit en el salvador de l'honor de l'Estat davant d'un Govern de Rajoy que sembla actuar com un simple espectador del combat entre el Suprem i l'independentisme. I d'aquí neix l'altre gran fracàs de tot aquest procés. La política en mans de la justícia, afirma Rodolfo Irago, I és cert, tot s'ha deixat a la decisió dels jutges i la situació en certa mesura està fora de control. El govern del PP no va fer política quan la tenia d'haver-la fet i quan l'hi demanaven una i altra vegada, això sí, després d'haver incendiat durant anys la situació amb les seves campanyes contra l'Estatut i contra el catalanisme.
El despropòsit que ha acabat sent el Procés dels 'tenim pressa', s'ha emportat per davant a tota una generació de polítics catalans; tant de bo sorgeixin ara nous lideratges a Barcelona i a Madrid que permetin retrobar-se i buscar un nou encaix que ens permeti seguir caminant tots dos junts. Encara si és a temps, i digueu-me agosarat, però jo apostaria per Roger Torrent com a nou President de la Generalitat. De fet, en aquests moment és ja la màxima autoritat a Catalunya i crec que ho està portant amb seny, dignitat i prudencia no exenta de fermesa.
Sabadell - 26/03/2018
___________________
Sabadell - 26/03/2018
___________________
Tags:
**** DESTACATS
Qué hay que decir de los niños de la CUP ?
Quizá todo hubiera ocurrido de la misma manera, pero las formas hubieran sido diferentes.
Defenestrar a Mas fue el tope. De eso hace dos años. Hoy, con menos de la mitad de representantes, no apoyaron al Turull y todo esto viene de lo anterior.
Estos son los verdaderos antisistema y lo que parece mentira es que se creyera contar con su apoyo por "catalanidad" como si fuera un pasaporte seguro, para fomentar una república que no deja de ser un "sistema".
¿ Cómo coño te puedes fiar de unos antisistemas para crear un sistema por muy repubicano y catalán que sea ?
Estos no merecen cobrar una nómina que la reparte el sistema, y que el sistema digiere cobrando impuestos a los ciudadanos.
Y para muestra un botón el Baños de las narices, quería ser presidente de la ANC, o sea, vivir de otro momio subvencionado por el "sistema" pero a su manera.
Son lo más pueril y lo menos lógico que tenemos hoy en Catalunya, porque al menos, los demás actuan con lógica, nos guste o no.
ja ho pensat més d'una vegada que hauria passat d'haver seguit Artur Mas, però és política ficció. De totes maneres la CUP ja no pinta res, nompe sque els comuns s'hi posin bé, ja no els necessiten, i els comuns necessiten recolzament per Ada Colau.
Un juez es un funcionario.El proceso no debería haber salido del ámbito político.Torrent tiene una gran responsabilidad, para volver a la legalidad, aunque reciba guantadas de todas partes.Linea sucesoria,para candidata presidenta.
ahora ya no hay quien lo detenga., cuando la justicia se pone en marcha no se puede detener, y lo que sorprende en este caso es que hablen de legalidad el Pp y el Juez que són los primeros que se la pasan por el forro, sobre todo el Pp de M.Rajoy.
El Parlamento y el pueblo de Cataluña no pueden dejarse avasallar por un juez que desconoce el principio de jerarquía normativa, no aplica la Constitución y el Estatuto y no permite que dos candidatos que no están privados del ejercicio del derecho de sufragio mediante sentencia judicial firme acudan al Parlamento, para que, con el acto de investidura, ‘se perfeccione’ la voluntad del cuerpo electoral en las urnas el 21-D.
Para el presidente del Parlamento, Roger Torrent, la querella contra Llarena es obligada. No es que tenga derecho, es que tiene la obligación de querellarse.
En defensa del Parlamento y del pueblo de Cataluña. Debería ser una querella abierta a toda la ciudadanía. Debería ser el primer acto del ‘frente común’ contra la represión y por la democracia en la que convocó Torrent tras la truncada sesión de investidura del sábado.
Javier Pérez Royo
https://www.ara.cat/opinio/Parlament-poble-representat-al_0_1985201491.html
Poco escuchan a Pérez Royo en Madrid, y deberían hacerlo.