QUIN CRISTU AMB LA BANDERA 27.3.18

• Defensa tornarà a hissar la bandera a mig pal a les casernes i al Ministeri per la mort de Crist. El Ministeri confirma que aquesta Setmana Santa tornaran a ordenar que l'ensenya nacional onegi a mitja asta a les unitats militars
• Cospedal va defensar l'any passat al Senat que aquesta decisió "forma part de la nostra cultura".
• Un Reial Decret, aprovat per Chacón, preveu que només es faci per la mort de militars en acte de servei, el rei, el seu hereu o dies de dol nacional.

Per Setmana Santa tornarà a onejar la bandera a mitja asta per commemorar la mort de Jesucrist en les casernes militars i en el Ministeri de Defensa. El departament de María Dolores de Cospedal ha confirmat a aquesta redacció que mantindrà aquesta decisió, que ja van prendre l'any passat i que assegura que fa més de dues dècades desenvolupant.

Fonts oficials de Defensa confirmen que aquesta Setmana Santa es tornarà a repetir l'hissat a mitja asta en unitats militars, a la seu central del Ministeri i les delegacions territorials. Des del gabinet de Cospedal justifiquen aquesta decisió al·ludint a una sentència del Tribunal Constitucional que va dictaminar que "quan una tradició religiosa es troba integrada en el conjunt del teixit social d'un determinat col·lectiu, no es pot sostenir que a través d'ella els poders públics pretenguin transmetre un suport o adherència a postulats religiosos".

La ministra de Defensa va defensar l'any passat al Senat que la bandera s'hisses a mig pal durant aquestes dates. Cospedal va assegurar que "la celebració de festivitats religioses per les forces armades no infringeix la legislació del país i el caràcter aconfessional". "Forma part de la nostra cultura, part important també del poble espanyol", ha afegit. També va criticar la "incoherència" del PSOE després d'assegurar que ajuntaments socialistes també van prendre la mateixa mesura.

Oblida potser la señora Maria de los Dolores de Cospedal que l'Estat Espanyol d'Espanya és un Estat oficialment laic, o sia 'aconfesional', però clar, a ella que li expliquen, si forma par de la seva cultura, que haurà de fer, i de passada podrà lluïr la mantellina espanyola que tant bé li queda. I després neguen que estiguin visquent al segle XIX.

DE LA NECESSITAT VIRTUT 27.3.18

 

Resulta irònic que sigui del sentit d'Estat del nacionalisme català de què depengui la continuïtat de la democràcia espanyola.

Amb la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya seran jutges i tribunals de quatre països europeus els que hauran de pronunciar-se sobre la euroordre dictada pel jutge Pablo Llarena. Si inicialment era la judicatura belga exclusivament la que hauria d'haver pres una decisió, en aquest moment, a més de la belga, hauran d'intervenir les judicatures alemanya, escocesa i suïssa. La incorporació de la justícia alemanya no vol dir, en principi, res més que això. Tots els polítics nacionalistes exiliats anaven a haver de comparèixer davant un jutge belga, escocès o suís. Ara, a més, un d'ells ho haurà de fer davant d'un jutge alemany.

Cadascun d'aquests països té un ordenament jurídic diferent, tant des d'una perspectiva substantiva com processal, a més de tradicions jurídiques diferents en un terreny tan procel·lós jurídicament com el que tenen davant de si. Vull dir amb això que, en aquest moment, de l'únic que podem estar segurs és que es va a entrar en una batalla processal de durada incerta, però que consumirà, en tot cas, diversos mesos.

La intervenció del poder judicial de quatre països diferents és, en principi, positiva. Si tots ells consideren que la euroordre cursada pel jutge espanyol està justificada, no podrà haver-hi la més mínima ombra de dubte sobre la mateixa, independentment de l'opinió personal que es tingui sobre ella. Les regles del joc són les regles del joc i hi ha intèrprets de les mateixes amb autoritat reconeguda en l'univers jurídic en el qual Espanya està integrada.

Jurídicament no es pot dir pràcticament res més. En els propers dies i setmanes, en funció del que vagi succeint, podrem anar tenint una idea més precisa del que pugui ser el final dels diversos processos, encara que, com sempre passa en aquests assumptes, caldrà esperar fins que es pronunciï la més alta instància judicial competent a cada país. Però políticament, aquest nou capítol judicial ve a afegir un element de complexitat addicional a una situació ja molt complexa. És obvi que els partits nacionalistes, que són els únics que poden formar govern amb els resultats del 21-D, hauran de consumir molta energia en el front judicial que s'ha obert i no es van a trobar en les millors condicions anímiques per centrar-se en el que haurien de centrar-se, que no és altra cosa que la formació del Govern.

És possible que passi el contrari i que els partits nacionalistes consideren que, precisament perquè la situació està tan complicada, no es pot perdre més temps en formar govern ia crear les condicions perquè deixin d'estar en vigor les mesures adoptades en aplicació de l'article 155 CE. Seria desitjable que així fos, però la trajectòria de la política catalana i espanyola dels últims anys no permet ser massa optimistes. Fins al moment tot el que s'ha pogut torçar, s'ha torçat. En cap moment s'ha avançat ni un mil·límetre en la direcció d'una resposta raonable per al conflicte.

En tot cas, els dos mesos per a la dissolució automàtica del Parlament si no hi ha investidura ja estan corrent i, en conseqüència, el marge de què es disposa és mínim. La repetició d'eleccions no és, al meu entendre, una opció tan possible jurídicament com impossible en termes polítics. Suposaria la fi definitiva de l'exercici del dret a l'autonomia tal com s'ha exercit des de 1980. Si les eleccions del 21-D van estar viciades d'arrel per les querelles davant del Tribunal Suprem, què caldria dir de les eleccions del proper 15 de juliol?

Cal creuar els dits i esperar que el nacionalisme faci de necessitat virtut i sigui capaç de sobreposar-se a una situació tan adversa. En cas contrari, caldrà preparar-se per la fi definitiva de la Constitució Territorial de 1978, el que és el mateix que dir la fi definitiva del sistema polític articulat amb base a aquesta Constitució. Resulta irònic que sigui del sentit d'Estat del nacionalisme català de què depenga la continuïtat de la democràcia espanyola.

Javier Pérez Royo

eldiario.es

SOMNIS D'ANDROIDES 27.3.18

Philip K. Dick va escriure en 1968 la novel·la 'Somien els androides amb ovelles elèctriques'?, que va ser portada al cinema per Ridley Scott catorze anys més tard amb el títol de 'Blade runner'. En el film, la companyia Tyrell Corporation fabricava robots concebuts per a ser "més humans que els humans", que s'assemblaven en tot a les persones menys en la possibilitat de desenvolupar emocions. Aquells somnis de Philip K. Dick comencen a ser una realitat, com  explica Kevin Warwick, investigador de la intel·ligència artificial, a qui es coneix com a Capità ciborg. El sobrenom és el resultat d'haver estat el primer individu que es va fer implantar un xip a l'avantbraç per poder controlar el braç articulat d'un robot. Warwick considera que en una dècada els implants de xips podran estimular el cervell per lluitar contra malalties com el Parkinson, l'epilèpsia o l'esquizofrènia, però també per millorar, per exemple, la nostra intel·ligència. Escoltar al científic és estimulant, però, com ell mateix reconeix, aquests treballs plantegen seriosos problemes ètics perquè aquesta fusió entre l'home i el robot (ho va plantejar així) pot ser utilitzada per crear superhomes. El que un dia va ser ciència-ficció avui és simplement ciència.

La intel·ligència artificial està canviant les nostres vides. Alguns estudis estableixen que el 43% dels llocs de treball del nostre país els faran a mig termini els robots. Fins i tot en el periodisme estan cada vegada més presents. The Washington Post els va utilitzar per redactar notícies durant els Jocs Olímpics de Rio, amb l'excusa que així els redactors podrien dedicar-se a l'anàlisi i al reportatge. Però fa dos mesos l'agència de notícies xinesa va presentar un androide que va entrevistar a Kevin Kelly, un periodista especialitzat en tecnologia, amb notable encert. Sort que no tenen emocions, com a Blade runner. El que no vol dir que no acabin tenint-les, com en la pel·lícula de Scott, inspirada en el conte 'Somien els androides amb ovelles eléctriques',que podeu escoltar aquí, si us abelleix...

PRESIDENT TORRENT 26.3.18

Els esdeveniments dels últims dies a Catalunya han estat un autèntic desastre i la culminació d'un estrepitós i dolorós fracàs polític que ens arrossega a tots, ha estat la detenció ahit del President Puigdemont. 

Ha estat en primer lloc, el fracàs és dels líders independentistes que han acabat a la presó o fugits de la justícia després saltar-se la llei, enganyar als seus votants i menysprear a la resta dels catalans empenyent-los a tots a un precipici social, sentimental i econòmic.

La imatge d'un expresident de la Generalitat errant com ànima en pena i a la recerca d'audiència per mitja Europa i la situació d'un partit històric com Esquerra amb el seu president a la presó i la seva secretària general fugida a Suïssa no pot ser mes desoladora.

El xantatge de Puigdemont per mantenir la ficció de la república i la independència han acabat per donar arguments al jutge Llarena per tornar a ficar a la presó en presó preventiva a persones que sens dubte es van saltar la llei i van cometre presumptes delictes però que són líders polítics als quals els han votat més de 2 milions de persones, i que no haurien d'estar a la presó, però aquesta actitud de Puigdemont, més la fugida de Marta Rovira  no han ajudat gens. 

El que més sorprèn o molesta, és la poca habilitat de Puigdemont, que no s'imaginaba que tenia policia secreta rera seu tot el dia?, com  no se li va ocòrrer cambiar de cotxe a mig trajecte?, i més anant amb un dels habituals a Brussel·les que el tenien ja controlat. Continúen els sobiranistes menystenint un Estat que tot i sent un desastre, no és tan beneït com ells, i els ha tornat a enxampar

amb els gallumbos a la mà. Un Estat, o un Govern que per fi tindrà la imatge que perseguia des del primer moment. El tgrofeu de caça major ammanillat i a la presó.

Molta gent brinda i gelea els empresonaments d'aquests dies sense parar-se a pensar ni un segon el que suposa per a qualsevol persona ingressar a la presó i molts celebren l'extrema duresa del jutge Llarena que s'ha convertit en el salvador de l'honor de l'Estat davant d'un Govern de Rajoy que sembla actuar com un simple espectador del combat entre el Suprem i l'independentisme. I d'aquí neix l'altre gran fracàs de tot aquest procés. La política en mans de la justícia, afirma Rodolfo Irago, I és cert, tot s'ha deixat a la decisió dels jutges i la situació en certa mesura està fora de control. El govern del PP no va fer política quan la tenia d'haver-la fet i quan l'hi demanaven una i altra vegada, això sí, després d'haver incendiat durant anys la situació amb les seves campanyes contra l'Estatut i contra el catalanisme.

El despropòsit que ha acabat sent el Procés dels 'tenim pressa', s'ha emportat per davant a tota una generació de polítics catalans; tant de bo sorgeixin ara nous lideratges a Barcelona i a Madrid que permetin retrobar-se i buscar un nou encaix que ens permeti seguir caminant tots dos junts. Encara si és a temps, i digueu-me agosarat, però jo apostaria per Roger Torrent com a nou President de la Generalitat. De fet, en aquests moment és ja la màxima autoritat a Catalunya i crec que ho està portant amb seny, dignitat i prudencia no exenta de fermesa.


Sabadell - 26/03/2018
___________________

AVÍS PER NAVEGANTS 25.3.18

Una pena és un dany infligit per l'autoritat pública sobre algú que ha fet o omès el que es jutja per la mateixa autoritat com una transgressió de la llei, amb la finalitat que la voluntat dels homes pugui quedar, d'aquesta manera, millor disposada per l'obediència. Són penes humanes les infligides per manament de l'home, podent ser corporals, o pecuniàries, o consistents en ignomínia o presó, o desterrament, o en la combinació de diverses d'elles. 

Presó existeix quan un home queda privat de llibertat per l'autoritat, desterrament existeix quan un home és condemnat per un delicte a abandonar el territori de l'Estat o romandre fora d'una comarca del mateix, no podent tornar durant un temps prefixat, o mai.

Es pot donar el cas que aquesta persona que s'ha auto desterrat, o exiliat voluntàriament, en un error més del món sobiranista sigui detinguda a Alemanya un diumenge al migdia, i ara tothom s'esquinci les vestidures i es manifestin, etc etc. La llei és la llei, justa o injusta, actúa i avui ho ha fet detenint a Carles Puigdemont. És el que hi ha, i nomès cal per part d'ell i els seus lamentar-se, però hauria d'entendre que un Estat com l'espanyol el que no pot permetre's és que una persona com ell es passegi per tot Europa com si res, i una vegada més Puigdemont ha subestimat el Govern Espanyol, prou cara li costarà la broma. 

Ara, el que més preocupa es que acabats els somriures s'imposi la violència, com alguns ja estàn pregonant, i no és una teoria, és que tot apunta cap aquesta preocupant situació que ens afecta a tots, no nomès als sobiranistes.

Aqui ho comenten, en referencia a aquest text publicat a instagram:

"... Llegit a l'instagram d'un col·laborador de TV3, un tal Jair Domínguez. No sé si és la frustració d'alguns o la incapacitat autocrítica, però sembla que interessa el com pitjor, millor. Hipòcrita i rabiosa frase que en realitat vol dir que com més malament, sempre serà molt pitjor. Exclou el raonament, el diàleg i la decisió de tolerar uns i altres Ningú surt indemne de l'enfrontament. I aquí tenim un problema.