Els esdeveniments dels últims dies a Catalunya han estat un autèntic desastre i la culminació d'un estrepitós i dolorós fracàs polític que ens arrossega a tots, ha estat la detenció ahit del President Puigdemont. 

Ha estat en primer lloc, el fracàs és dels líders independentistes que han acabat a la presó o fugits de la justícia després saltar-se la llei, enganyar als seus votants i menysprear a la resta dels catalans empenyent-los a tots a un precipici social, sentimental i econòmic.
La imatge d'un expresident de la Generalitat errant com ànima en pena i a la recerca d'audiència per mitja Europa i la situació d'un partit històric com Esquerra amb el seu president a la presó i la seva secretària general fugida a Suïssa no pot ser mes desoladora.
El xantatge de Puigdemont per mantenir la ficció de la república i la independència han acabat per donar arguments al jutge Llarena per tornar a ficar a la presó en presó preventiva a persones que sens dubte es van saltar la llei i van cometre presumptes delictes però que són líders polítics als quals els han votat més de 2 milions de persones, i que no haurien d'estar a la presó, però aquesta actitud de Puigdemont, més la fugida de Marta Rovira  no han ajudat gens. 
El que més sorprèn o molesta, és la poca habilitat de Puigdemont, que no s'imaginaba que tenia policia secreta rera seu tot el dia?, com  no se li va ocòrrer cambiar de cotxe a mig trajecte?, i més anant amb un dels habituals a Brussel·les que el tenien ja controlat. Continúen els sobiranistes menystenint un Estat que tot i sent un desastre, no és tan beneït com ells, i els ha tornat a enxampar
amb els gallumbos a la mà. Un Estat, o un Govern que per fi tindrà la imatge que perseguia des del primer moment. El tgrofeu de caça major ammanillat i a la presó.
Molta gent brinda i gelea els empresonaments d'aquests dies sense parar-se a pensar ni un segon el que suposa per a qualsevol persona ingressar a la presó i molts celebren l'extrema duresa del jutge Llarena que s'ha convertit en el salvador de l'honor de l'Estat davant d'un Govern de Rajoy que sembla actuar com un simple espectador del combat entre el Suprem i l'independentisme. I d'aquí neix l'altre gran fracàs de tot aquest procés. La política en mans de la justícia, afirma Rodolfo Irago, I és cert, tot s'ha deixat a la decisió dels jutges i la situació en certa mesura està fora de control. El govern del PP no va fer política quan la tenia d'haver-la fet i quan l'hi demanaven una i altra vegada, això sí, després d'haver incendiat durant anys la situació amb les seves campanyes contra l'Estatut i contra el catalanisme.
El despropòsit que ha acabat sent el Procés dels 'tenim pressa', s'ha emportat per davant a tota una generació de polítics catalans; tant de bo sorgeixin ara nous lideratges a Barcelona i a Madrid que permetin retrobar-se i buscar un nou encaix que ens permeti seguir caminant tots dos junts. Encara si és a temps, i digueu-me agosarat, però jo apostaria per Roger Torrent com a nou President de la Generalitat. De fet, en aquests moment és ja la màxima autoritat a Catalunya i crec que ho està portant amb seny, dignitat i prudencia no exenta de fermesa.


Sabadell - 26/03/2018
___________________