Philip K. Dick va escriure en 1968 la novel·la 'Somien els androides amb ovelles elèctriques'?, que va ser portada al cinema per Ridley Scott catorze anys més tard amb el títol de 'Blade runner'. En el film, la companyia Tyrell Corporation fabricava robots concebuts per a ser "més humans que els humans", que s'assemblaven en tot a les persones menys en la possibilitat de desenvolupar emocions. Aquells somnis de Philip K. Dick comencen a ser una realitat, com explica Kevin Warwick, investigador de la intel·ligència artificial, a qui es coneix com a Capità ciborg. El sobrenom és el resultat d'haver estat el primer individu que es va fer implantar un xip a l'avantbraç per poder controlar el braç articulat d'un robot. Warwick considera que en una dècada els implants de xips podran estimular el cervell per lluitar contra malalties com el Parkinson, l'epilèpsia o l'esquizofrènia, però també per millorar, per exemple, la nostra intel·ligència. Escoltar al científic és estimulant, però, com ell mateix reconeix, aquests treballs plantegen seriosos problemes ètics perquè aquesta fusió entre l'home i el robot (ho va plantejar així) pot ser utilitzada per crear superhomes. El que un dia va ser ciència-ficció avui és simplement ciència.
La intel·ligència artificial està canviant les nostres vides. Alguns estudis estableixen que el 43% dels llocs de treball del nostre país els faran a mig termini els robots. Fins i tot en el periodisme estan cada vegada més presents. The Washington Post els va utilitzar per redactar notícies durant els Jocs Olímpics de Rio, amb l'excusa que així els redactors podrien dedicar-se a l'anàlisi i al reportatge. Però fa dos mesos l'agència de notícies xinesa va presentar un androide que va entrevistar a Kevin Kelly, un periodista especialitzat en tecnologia, amb notable encert. Sort que no tenen emocions, com a Blade runner. El que no vol dir que no acabin tenint-les, com en la pel·lícula de Scott, inspirada en el conte 'Somien els androides amb ovelles eléctriques',que podeu escoltar aquí, si us abelleix...
TREBALLEM, TREBALLEM, QUE LA CIVADA GUANYAREM
-
Poques coses em sorprenen darrerament però alguns dels cartells
commemoratius sobre la festa que celebrem avui ja m'han semblat el súmmum
del disbarat. E...
Dirección única. Olvidos
-
Solo olvida quien ha vivido, por supuesto, quien únicamente se ha limitado
a dejarse llevar. Pero quien ha vivido más intensamente y con conocimiento
...
Noche surrealista en el boulevard
-
André Breton sumergido en la penumbra
En la noche de los bulevares
centellea la oscuridad surrealista,
desde París a Aix-en-Provence,
una cartograf...
Veremos...
-
I
Lo tengo comprobado: antes de que los anticiclones lleguen a Galicia, han
llegado a mi cabeza. Soy uno de esos viejos cuyos males (mi laberintitis)
s...
Viva el curro
-
*FELIÇ DIA *
*DE LA *
*PENCAMENTA*
* I DELS **PENCADORS*
*✨*
*FELIZ DIA*
*DEL*
*CURRO*
*Y DE LOS**CURRANTES*
* Imagen: Alexa desde Pixabay*
«Como un ciprés, de bruces», de Rasha Abdulhadi
-
Versión de Juan Carlos VillavicencioComo un ciprés, de brucesen mis mejores
días.Y como un ciprés sueño con el rizoma de la primaverazumbando a través
de c...
Honrarse
-
Por supuesto que en cualquier momento de la vida; pero muy especialmente en
esa edad en la que detectas, —sin que necesites que nadie te lo advierta—
que ...
No pas per a vells
-
*No es país para viejos* ha estat el meu primer Cormac McCarthy i, com que
l’autor té fama de sorrut i rude, vull fer-ho sonar com gairebé una pèrdua
de ...
Solidaridad
-
Lo llaman Cuota de Solidaridad porque poner: *"Me quedo con tu puto dinero
para hacer lo que me salga de los güevos, pringao" *es muy largo y no queda
...
FERRETERIA VITAL
-
*Hola a todos.*
*Otra mas como esa en mi cadera, y ya van dos.*
*Llevo mas titanio en mi cuerpo ya que Tony Stark, aún me duelen hasta las
pestañas, y...
Francesc PuigcarbóRecordes l'acudit:Un senyor truca Oiga, es el partifo ComunistaSi, camaradaSoy Gutierrez, dame de baja del partido que me ha tocado la primitiva.Salut.
Francesc PuigcarbóeL DE WORDPRESS es aquest:https://kreualta.wordpress.com/
Francesc PuigcarbóAquest bloc no es pas meu, l'he enllaçat, El de WORDPRESSa es una altra adreça
RicardHe trobat fàcilment el blog i l'entrada que esmentes. (cercador de la secció "lector" de wordpress.com)por qué celebramos...Em sembla que encara no paties de plantillitis... ;)
Tot BarcelonaHay una frase célebre, Francesc, en una carta que escribió Carl Marx a su yerno, Paul Lafargue, y le decía entre otras cosas: "Lo cierto es que yo no soy marxista". Quizá así podamos empezar a comprender como cuando uno tiene la nevera llena se olvida de aquellos que re…
Ya son humanoides, que no robots, Francesc.
ResponEliminaToman decisiones por su cuenta...
decisions previamentge programades per els seus creadors, no pròpies, de moment, tot arribarà...
Elimina