A vegades es sorpren un mateix en rellegir escrits antics, com aquest del 2009, quan encara no havia començat tot això del procés, ni s'albirava per on podia anar. Per cert que una tertuliana de Rac1 no sabia que era Tangentopoli, no dic el seu nom perquè qui la va deixar en evidència va ser l'infumable Gonzalo Bernardos, un subjecte abjecte que sóc incapaç de païr.

"Com Mans Netes es coneix un procés judicial italià dut a terme pel fiscal Antonio Di Pietro el 1992. El procés va descobrir una extensa xarxa de corrupció que implicava a tots els principals grups polítics del moment i a diversos grups empresarials i industrials. En l'opinió pública el procés va causar gran commoció, conegut com la Tangentopoli (tangent és comissió en italià). El procés va començar a Milà, al febrer, afectant a un dirigent local del Partit Socialista Italià. En els següents mesos es va anar estenent per tot el país. Es van investigar a milers de persones, inclòs parlamentaris en actiu. Les indagacions van ser fins i tot considerades excessives en produir-se alguns sucidis, com el dels empresaris Raul Gardini i Gabriele Cagliari que van commoure encara més el país. Políticament l'escàndol a penes va afectar a les eleccions generals d'abril de 1992, en no conèixer encara la profunditat de la Tangentopoli. Tot i així, la Democràcia Cristiana, principal partit des del final de la Segona Guerra Mundial, va perdre cinc punts, aconseguint el menor percentatge de vots de tota la seva història fins aquell moment. Van guanyar vots, en canvi, nous partits com la Lliga Nord. Les proporcions de l'escàndol van portar a que el 1993 es formés un govern de transició liderat per Carlo Azeglio Ciampi encarregat de redactar una nova llei electoral majoritària que substituís a la proporcional. Així es va arribar a les eleccions generals de 1994 que van suposar la pràctica desaparició dels partits tradicionals que ja abans havien començat a desintegrar-se fins i tot ja havien desaparegut com els democristians. Les noves eleccions van suposar l'aparició de nous partits com Forza Itàlia i de la nova política de blocs, obligada per la llei electoral majoritària que primava el candidat sobre els partits polítics.

Sembla palès que hi ha un clar paralelisme entre aquests fets de l'any 92 a Itàlia amb un superjutge justicier i anorreador, i els fets que s'estàn produint a casa nostra, i possiblement podriem seguir a nivell polític el mateix camí que Itàlia que 17 anys després d'aquella suposada neteja ética de la política està com està i Governada per qui la Governa. Com aixó de la corrupció sembla ser continuarà passi el que passi, potser després d'aquest sarau simplement ho faràn amb més discreció perquè no es noti tant, i malgrat es perdràn alguns llençols en la bugada de més d'un partit, tot canviarà per seguir sent el mateix i operant de la mateixa manera."

Com diu la vella dita: val més polítics corruptes coneguts que Berlusconi per conèixer, i que aquí ha acabat encara pitjpor que Itàlia, en comptes de Berlusconi tenim C's, el partit de l'odi.