Escoltant Évole llegir el missatge que el líder d'ERC ha enviat a Felipe González em va venir al cap l'escriptora i activista Elena Poniatowska quan recorda que per poder oblidar, primer cal recordar.
Cap dels polítics i activistes independentistes que estan empresonats hauria d'estar privat de llibertat per un delicte que no van cometre. Fins i tot Felipe González reconeix que la presó preventiva dictada pel jutge Pablo Llarena és excessiva. En la seva entrevista a Salvados, Jordi Évole va llegir un missatge que Oriol Junqueras va fer arribar a l'expresident del Govern perquè fos llegit en el programa. Un missatge cordial i conciliador.
Escoltant Évole llegir aquesta missiva de Junqueras, enviada des de la presó d'Estremera, em va venir al cap l'escriptora i activista Elena Poniatowska quan recorda que per poder oblidar, primer cal recordar. En el cas del líder d'ERC s'acumulen a la memòria moltes preguntes sense resposta que necessitarien ser contestades per ajudar a oblidar què va passar a Catalunya.
- Per què Junqueras va deixar sol a Carles Puigdemont quan volia convocar les eleccions?
- Per què després d'haver compromès el seu respecte a la decisió d'anar a uns comicis va anunciar que el seu partit sortiria del Govern?
- Per què s'havia passat mesos dient als interlocutors econòmics que estiguessin tranquils perquè no hi havia motius per preocupar?
- Per què en les reunions prèvies a l'aprovació de la declaració unilateral d'independència va ser l'únic membre del Govern que al Consell Executiu no va dir què pensava?
- Per què un cop proclamada la nonata república catalana no va acudir a la trobada en què van participar tots els consellers per decidir quina estratègia a seguir?
Queda el dubte raonable que Junqueras va decidir empènyer a Puigdemont al precipici (i aquest es va deixar) perquè pensava que el rèdit electoral seria per a ell. Aquesta seria una altra pregunta, la resposta, de ser sincera, explicaria per què s'ha arribat fins aquí. ERC ha decidit passar pàgina, canviar d'estratègia, reclamar diàleg i acatar la legalitat. És lògic (i podria afegir-se que ha encertat) que els republicans no vulguin que ningú més es jugui el càrrec a canvi de res. Per començar el president del Parlament, Roger Torrent, que en aquesta nova etapa està demostrant ser un dels dirigents independentistes amb més solvència. Potser per això Ciutadans ha decidit llançar-se a la seva jugular en cada ple.
Torrent diu el mateix en públic que en privat. En les entrevistes i en les reunions. És una coherència a la qual no ens tenen acostumats els polítics, tampoc molts dels polítics independentistes. Benvinguda sigui i que s'estengui l'exemple. - Neus Tomás - eldiario.es
Estic despistat. No se que pensar. Esperarem.
ResponEliminaEs valora molt, a nivell teòric, la coherència però em temo que ningú no pot ser coherent. Els polítics seriosos, més que no pas coherents, han de ser realistes, fa anys deien que la política és la ciència d'allò que és possible, allò de 'siguem realistes, demanem l'impossible' estava molt bé per als estudiantets arrauxats del 68 però el món real és tota una altra cosa, em temo. La coherència pot dur al dogmatisme i fins i tot al totalitarisme, en tenim molts exemples històrics, Robespierre era un 'pur' i per poc no deixa cap cap al seu lloc.
ResponElimina