El criteri de la veritat rau en la pràctica social (Teoria i pràctica). Les teories científiques reben la seva comprovació definitiva en la pràctica: en la producció industrial i agrícola en l'activitat revolucionària de les masses per a la reestructuracion de la societat. Si la teoria s'aplica amb èxit en la pràctica, això significa que és vàlida. Els procediments per a comprovar en la pràctica tal o tal pensament poden ser diferent. Per exemple, certes proposicions de les ciències naturals reben la seva confirmació en l'experiment, relacionat amb l'observació, amb el mesurament, amb l'elaboració matemàtica dels resultats obtinguts. Sovint, la comprovació pràctica es realitza per procediments mediats. Així, quan establim la veracitat d'una determinada proposició recorrent a la demostració lògica, ens basem, en última instància, en la comprovació pràctica d'algunes tesis inicials de tal o qual teoria, tesi que, en el marc de la teoria donada, no estan subjectes a comprovació especial. Ara bé, comprovar les teories científiques a la pràctica no vol dir convertir-les en quelcom absolut; les teories científiques es desenvolupen, s'enriqueixen, es puntualitzen, algunes de les seves tesis se substitueixen per unes altres. (Veritat absoluta i veritat relativa). Això es deu al fet que la pròpia pràctica social i, per tant, els procediments per confrontar a través d'ella les teories científiques amb la realitat, es desenvolupen sense parar, es perfeccionen. D'aquí que només la pràctica social en desenvolupament pot confirmar plenament o refutar les representacions de l'home. En la teoria del coneixement, el marxisme ha estat el primer a incloure la pràctica com a criteri de la veritat. La filosofia burgesa contemporània no reconeix la pràctica com a criteri de la veritat o li dóna una interpretació tergiversada (per exemple el pragmatisme).

Aquestes explicacions filosofiques solen ser enrevesades, és el problema de la filosofia que necessita de molta prosopopeia per explicar-nos alló que Fuster definia de manera senzilla:

La veritat és una invenció acientífica. No hi ha veritats científiques. 

La veritat és empre una mistificació de la veritat.

Rarament es pot formular una veritat - cert tipus de veritat, en tot cas - sense que sembli una insolència. Potser per això, de vegades, hi ha qui a força d'insolència pot fer creure que diu veritats.

Per resumir-ho, la veritat és aquella certesa que ens convé o interessa acceptar, o dit d'una altra manera. La veritat és la realitat que ens convé acceptar.