EL PET ALLEUGERIT, UNA BONA OPCIÓ


Les noticies que rebem de Mèxic són gairebè sempre negatives, que si narcos, assassinats a l'engrós, feminicidis i maquilas a Ciudad Juarez, corrupció, contaminació, vaja, un país immers en un caos de degradació que és cap on apunta la nostra societat futura. Però aquesta noticia de Mèxic és reconfortant, parla de com reaprofitar el plàstic per fer cases, ampolles de plàstic convertides en maó: així es construeixen cases per a afectats pel gran terratrèmol a Mèxic. El sisme del 19 de setembre va generar una onada de solidaritat gairebé instantània a Ciutat de Mèxic. En qüestió d'hores, van començar a amuntegar en els centres d'acollida caixes de menjar enllaunada, medicines, articles de neteja i milions d'ampolles d'aigua.


En rebre en el seu telèfon una imatge com la següent, el primer que va pensar l'arquitecta Vanessa Rendón va ser que tota aquesta ajuda acabaria a les escombraries després de complir el seu propòsit. Però el segon que va passar pel seu cap va ser un projecte ecològic: reutilitzar aquestes ampolles i, al mateix temps, seguir ajudant els damnificats a reconstruir cases amb maons fets de plàstic PET (polietilè tereftalat), també coneguts com a 'ecomaons'.
"Un amic i jo vam decidir obrir una pàgina de Facebook aquest mateix dia, vam crear el logo i en una hora va arribar el primer missatge", explica Rendón en entrevista telefònica amb Mexico.com. Qui els contactava era una altra arquitecta de la Universitat Iberoamericana oferint recol·lectar ampolles de PET en el seu campus. En les següents hores, i davant la sensació d'urgència que es vivia a la ciutat, el primer equip de vem Mx (Habitatges Emergents Mèxic) es va formar en un temps rècord.
La seva convocatòria es va fer viral i l'equip va rebre més d'un milió d'envasos de PET, que es van guardar temporalment en magatzems prestats per diverses empreses. Des de llavors, l'associació ha entregat tres habitatges acabats a famílies de baixos recursos, i actualment treballa en la construcció d'unes altres quatre.
La construcció amb maons de PET és una tècnica tradicional -diu Rendón-, ja que també ha d'haver una fonamentació prèvia i s'utilitzen reforços -coneguts com 'castillos'- per assegurar l'estabilitat de l'estructura. "La diferència és que en lloc de maons utilitzem ampolles de PET farcides de sorra o de terra", explica l'arquitecta. "Se poden emplenar amb escombraries, però és més lent".
El primer projecte que l'associació va posar en peu va ser un "habitatge emergent" per a un home que havia perdut casa després del sisme del 19 de setembre a Sant Miquel Tecuanipa, en Tochimilco, Pobla. El petit refugi, de nou metres quadrats, es va construir amb més de 2.500 ampolles de PET i va tenir un cost aproximat de 60.000 pesos (uns 2.670 euros).


L'arquitecta explica que al principi no va ser senzill convèncer les famílies damnificades que el PET era una bona opció. "La gent s'imaginava que anàvem a fer cases d'escombraries", recorda. Això va canviar quan la primera construcció va estar acabada i van veure fotografies del resultat.
Després dels seus primers mesos d'activitat, vem Mx va canviar la tècnica de l'ecomaó per una més eficient. Un grup d'enginyers originaris de Puebla es va posar en contacte amb l'associació per a oferir-li el seu invent patentat. En diuen PET alleugerit i consisteix en malles que s'omplen amb ampolles de PET buides i després es cobreixen amb ciment per convertir-se en sostres o murs.
"El temps que t'estalvies d'omplir ampolles és moltíssim", diu Rendón. "És el mètode que més ens ha funcionat per lliurar els habitatges el més ràpidament".

Un interessant reportatge de la TV Mexicana sobre el plàstic que ens ofega: 
Comparteix:  

Comentaris

  1. Lo que está claro es que no se pueden hacer productos de usar y tirar. Eso de las botellas de un sólo uso se tiene que acabar.
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. recordo anar a l'Alcampo i deixar abans el vidre de Coca cola o les cerveses. Aqui el que pasa es que ho volem tot molt barat i aixó té un preu.

      Elimina
  2. Y lo que también está claro es que son soluciones tercermundistas,porque el PET se puede reeindustrializar,aprovechar,triturandolo.Se puede usar como componente básico de productos como pinturas,asfalto,Cementos especiales...A eso es a lo que deberían ayudar,tanto su gobierno como otros países.Pero no debe interesar,cuando no lo hacen.Simplemente triturando los envases y compactando el producto esa montaña desaparecería.Una cucharada del producto lechoso original sobre un molde caliente da lugar a la botella,como si fuera un globo(poca masa).Llego mas lejos,para mi esa notícia está manipulada,pienso que es simplemente un almacén,al aire libre de envases ,antes de la trituracion

    ResponElimina
    Respostes
    1. México es tercermundista Car res, terriblemente descontrolado como país y con enormes diferencias sociales, y esto de reciclar plástico no me parece una mala solución.

      Elimina
  3. En comptes de reciclar s,haurien de proposar utilitzar altres materials com molt bé apunta en Miquel. Jo no ho faria servir com a substitut del mao si de cas per fer un parc temàtic com legoland amb rèpliques de la tour Eiffel o de l,arc de triomf però no per us habitable.. no ho veig.

    Bon dia Francesc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma, em temo que la teva proposta les autoritats se la passen precisament per l'arc de triomf. Aqui també - tot s'ha de dir - volem viatjar a Roma per 30€ i que el personal de terra es guanyi bé la vida. A casa, anem a comprar amb el carret o amb el cabàs, pero els envasos, hi ha el que hi ha, si intentessim viure sense fer servir res de plàstic, seria molt complicat.

      Elimina
  4. Francesc, la idea és tercermundista. Aquí ningú es farà una casa d,ampolles de plàstic. I si ho fan és el seu problema no el meu.

    ResponElimina
  5. I això que dius dels treballadors i els sous dignes, tenim el que ens mereixem perquè tots accepten el sou i la feina un cop signes el contracte. Resulta que sempre hi ha algú disposat a treballar per menys. Es com aquests que aniràn a viure amb una casa feta d,ampolles... Una indecència però si tragues ja has tragat..

    ResponElimina
    Respostes
    1. coses pitjors hi ha als fonaments de les nostres cases, la de les ampolles és una bona idea. Quan als sous dignes, tenim el que ens hem deixat desmereixer per la nostra laxitud.

      Elimina
  6. No som conscients de la quantitat de residus innecessaris que generem cada dia. Per exemple, la moda d'encarregar el cafè en un bar i portar-lo en un got un sol ús amb tapa. És una cosa que va contra el sentit comú. En primer lloc, el cafè perd les seves bones característiques al cap d'uns pocs minuts. Els aromes desapareixen, i el gust es fa malbé. I per no perdre cinc minuts consumint el cafè en una tassa de pisa, generem residus de gots sol ús de plàstic que trigaran molts anys a desaparèixer. Curiosament, els consumidors d'aquesta contradicció són gent jove que es considera a si mateixa molt ecologista.

    Una colla de ximples.

    ResponElimina
  7. en parlàvem avui amb la Nuri, nosaltres quan erem menuts no coneixiem el plastic, per no haver-hi no hi havia ni neveres, o hi havia aquelles que anàven amb barres de gel. S'anava a comprar cada dia al 'colmado' més poper o a plassa, i s'hi anava amb el cabàs i tot anava en bosses de paper. La meva primerta coca-cola la vaig beure amb 9 anys i l'envàs ere de vidre.
    I, en el fons, el problema no és el plàstic, ni el canvi ni el climàtic, el problema del planeta és que som set mil milions i mig, i d'ells molts en països en vies de desenvoluppament, o sia encara més contaminació.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada