9.7.18

QUÉ FER?, DE MOMENT RES


"Què fer?". Com el títol d'un conegut tractat de Lenin, la política catalana i especialment el sobiranisme, caminen buscant un nord, una sortida, un relat. Sí, oficialment es tracta d'anar (o de seguir anant) cap a la construcció de la república catalana després de la proclamació de l'Estat propi del passat mes d'octubre. Però a ningú se li escapa que després de la dura repressió patida pels dirigents del Govern i de l'independentisme i davant el nou Govern socialista a Madrid, no cap si no fer altres plantamientos. Això és, almenys, el que reclama una majoria de catalans, segons el sondeig de GESOP per a El Periódico.
Si, ja se que un sondeig sobre 500 persones i interpretat per el periódico no és molt de fiar vista la deriva ideològica de la seva direcció, però si indica una tendència que sembla raonable a ran dels últims esdeveniments.
Segons aquest sondeig, el 62 per cent dels consultats, a la pregunta de "Què ha de fer Catalunya?" responen que ha de negociar una millora de l'autogovern amb l'Estat. Són molts menys, el 21,5%, els que prefereixen buscar la independència per construir una nova república. De fet tornem al punt de partida, en més d'una ocasió vaig comentar en aquest mateix bloc que l'independentisme real era un 20/25%, que la resta fins a un 48% era un independentisme emocional producte de la crisi, la ceguesa i tancament del Pp.

Amb aquests vímets, Torra previsiblement farà puntes de coixí a Madrid. Evitarà un excessiu triomfalisme (existeixen polítics presos, exiliats, judicis pendents, i l'1 d'octubre encara està molt present en l'independentisme) i marcarà distàncies, mantindrà el pols a favor de la independència de Catalunya, però no menysprearà la porta oberta a un procés de diàleg que li pugui oferir Sánchez, o al fet que les comissions bilaterals vagin avançant en assumptes encallats, o en qüestions de gran simbolisme com la superació de la simbologia i els vestigis del franquisme al conjunt de l'Estat. En el fons en aquestes dues hores i mitja que han estat reunits ambdos dirigents, passeig pels jardins de la Moncloa inclos, se
hauran servit per que manifestin que estan d'acord en què no estan d'acord però que alguna cosa faran, que per això estan les comissions bilaterals. Menys és res, almenys sembla que no hi ha hagut un no és no, sinó un de moment no, però ja veurem. Esperem que no agafi una bufa de Ratafia el president del Govern, la beguda és mala consellera.


Autor: verified_user

4 comentaris:

  1. Bueno,no esta mal para ser un principio,mira como se acercan y se dicen cositas bonitas,la próxima en Barcelona y que salgan
    del brazo.Todo es empezar.Con Rajoy impensable esas maneras.

    ResponElimina
  2. Y encima Rajoy se ha perdido la ratafía.

    ResponElimina
  3. Como le dijo Lopez Rodó a uno de los cuarenta de Ayete delante la tumba de Franco a la pregunta de: ¿ y ahora que hacemos?
    Ahora...lo más urgente es esperar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona aquesta de Don Laureano, veí il·lustre de Sant Feliu de Codines. De molt jove l'obligaven a sortir a jugar al carrer a l,'estiu i ell tenia llibres que li guàrdava la meva iaia Maria i se n'anava a casa d'ella a llegir.

      Elimina