La nit que el conegudissim a casa seva, l’escriptor Santiago Posteguillo es va emportar a casa el premi Planeta 2018, alguns convidats al prestigiós sopar literari organitzat pel gegant editorial van decidir que no podien anar-se’n amb les mans buides. Els centres de taula realitzats expressament per a l’ocasió per la Fundació Fupar van ser objecte de pillatge, com va retransmetre Llucia Ramis en el seu compte de Twitter. “Els estem rapinyant”, va escriure la periodista i escriptora, de 41 anys, en rigorós directe. El seu fil a la xarxa social de l’ocellet blau va aixecar la llebre.

@lluciaramis
 Tots els qui vàreu agafar llibres del centre de taula com a souvenir, podríeu tornar-los, per favor? No eren de regal.

Si haguessin sigut uns ornaments florals qualssevol, la seva desaparició no hauria suposat cap problema. Emportar-se els centres de taula dels casaments, batejos i comunions és un clàssic. No obstant, els centres de la gala celebrada aquest dilluns eren valuosos perquè la base d’aquestes creacions ornamentals eren llibres antics, alguns eren veritables rareses. “Aquests centres de taula han sigut elaborats per la nostra fundació gràcies al conveni de lloguer amb una llibreria especialitzada en llibre antic”, va respondre Fupar a la mateixa xarxa social. "Sabíem que estàvem cometent una petita barrabassada, però mai vam pensar que fos un robatori", explica Ramis a elperiodico.cat/ca. Com a atrezzo, als centres de taula hi ha obres mestres, com La esfinge maragata, de Concha Espina, Una pobra noia, un Erasme en francès, llibres de Balmes i de 1914. Els estam rapinyant.
Ramis, es va comprometre a tornar el seu botí i fins i tot va fer una crida a les xarxes socials perquè la resta d’assistents que també es van agenciar joies de paper “com un souvenir” els tornin com més aviat millor. "No eren un regal", adverteix.
Fonts de Planeta responsables de l’organització de l’acte consultades per aquest diari desconeixien avui aquest incident. Ara mateix, els únics perjudicats són els propietaris de la llibreria especialitzada, que únicament els havien cedit per embellir les taules dels convidats durant la gala. El nombre de llibres desapareguts és important, segons explica Ramis. “Jo era en una taula de premsa, i tots pensàvem que només nosaltres ens havíem emportat algun llibre. Alguns, no diré noms, són molt 'frikis’ dels llibres antics... Però quan estàvem fent una copa en el Joan Carles vam veure arribar molts convidats, i no només escriptors, amb un o més llibres a les mans", explica Ramis, que procedirà a la devolució quan pugui acostar-se a la llibreria, situada a l’Eixample de Barcelona. "Hi aniré dilluns, com a màxim. Alguns ja ho han fet. O això m’han dit", postil·la.
La petició de llibres antics per decorar la gala del Premi Planeta va arribar la setmana passada a l’associació Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, que la va derivar als seus agremiats, per si algun hi estava interessat. "Personalment no m’interessava. Alguna vegada he llogat llibres per a una cosa semblant i he tingut una mala experiència. Si necessiten llibres per a una obra de teatre o similar, prefereixo fer un preu especial i vendre’ls", explica el vicepresident del gremi, Albert Casals, també llibreter.
Finalment, un agremiat es va prestar a llogar centenars de llibres per al sopar literari. En total, 500 exemplars antics. El propietari, que prefereix mantenir-se en l’anonimat, desconeix l’abast del pillatge. Encara no ha pogut reunir-se amb la fundació per fer un recompte real. Només vol que els assistents tinguin en compte la "gran feina que fa Fupar" per la inclusió de persones amb alguna discapacitat, que reflexionin i tornin aquests llibres.
El dia després de la gala, la Fundació Fupar, quan encara no era conscient de la desaparició de tan preuats volums, agraïa en el seu compte de Twitter que Planeta compti amb ells "des de fa set anys" contribuint així a la inclusió laboral de persones amb alguna discapacitat. 
Tot això succeix perquè els premis Planeta com el asistents a l'acte no són literaris i menys encara lletraferits, uns asistents que en la gran majoria possiblement el llibre que es varen emportar serà amb sort l'ùnic que llegiran en tot l'any, que és el que passa amb el premi Planeta, es ven però no es obligatori ni costum llegir-lo, ni fins i tot recomanable fer-ho per pròpia higiene. Com es por donar un premi a una novel·la del temps dels romans en ple segle XXI?, doncs perquè Planeta i literatura és un oxímoron, com ho és la majoria del públic assistent amb un públic intel·lectual, per això se'n varen endur els llibres, sense tenir ni idea llevat de Llucia Ramis i algú altre del que robaven, sostreien o afanaven.