Estic convençut que si es poguessin gravar els meus somnis i transformar-los en pel·lícules, ja hauria guanyat uns quants Oscars o potser algun Razzie, i és què somio molt, cada nit i en colors, però no són somnis dispersos, no, aquí hi ha guió, com ahir que anava amb la meva parella africana (se suposa que era vidu) de visita al seu poble a Guinea, i allí els ajudàvem a viure millor i plantàvem vinyes i produíem vi embotellat que veníem a Mercadona, trobàvem aigua a dojo, i més coses.
Però és que en els meus somnis hi ha actors secundaris, com en aquest cas l'alcalde del poble de la noia que estava enfrontat amb un altre del poble, i aconseguíem que fessin les paus, i encara més històries secundàries relacionades.
Però aquesta nit, ai aquesta nit, ha estat una superproducció amb efectes especials que ni J.J.Abrahams. Jo era el professor d'uns nens que aprenien a fer xapata, s'havien de presentar a un concurs i feien esforços per guanyar-lo, això era a l'Havana, quan de sobte uns avions han començat a sobrevolar la capital Cubana i a llençar bombes a dojo, juntament amb helicòpters amenaçadors que disparaven contra la gent que estava als terrats.
Jo estava en un d'aquests terrats amb una altra gent, intentant convèncer-los de marxar, de fugir, i aleshores trobàvem un local al costat d'on estàvem on hi havia de tot, queviures a tutiplén, tabac de totes marques, electrodomèstics, etc. Finalment un helicòpter queia just al davant del terrat on estàvem (un terrat com el de Juan de los muertos si heu vist la pel·lícula) queia fumejant però com si res, com si aterrés, i de la cabina que de fet no existía atés representa estava destrossada, apareixien de cop tres persones com si res que dempeus aixecaven els braços en senyal de rendició, només que els tres personatges eren John Cleese, Manuel i Jennifer López, aquesta amb una caçadora marró d'aviador tipus Top Gan, que resulta era amiga d'una de les persones que estaba amb mi i s'abraçaven.
"Aquest últim apunt té un cert sentit, ates cada tarda a 8tv fan un episodi d'Hotel Fawlty, i ahir vaig llegir que el flamant fitxatge de VOX, Arévalo, s'havia volgut lligar via twitter, ni més ni menys que a Jennifer López.
Jo estava en un d'aquests terrats amb una altra gent, intentant convèncer-los de marxar, de fugir, i aleshores trobàvem un local al costat d'on estàvem on hi havia de tot, queviures a tutiplén, tabac de totes marques, electrodomèstics, etc. Finalment un helicòpter queia just al davant del terrat on estàvem (un terrat com el de Juan de los muertos si heu vist la pel·lícula) queia fumejant però com si res, com si aterrés, i de la cabina que de fet no existía atés representa estava destrossada, apareixien de cop tres persones com si res que dempeus aixecaven els braços en senyal de rendició, només que els tres personatges eren John Cleese, Manuel i Jennifer López, aquesta amb una caçadora marró d'aviador tipus Top Gan, que resulta era amiga d'una de les persones que estaba amb mi i s'abraçaven.
"Aquest últim apunt té un cert sentit, ates cada tarda a 8tv fan un episodi d'Hotel Fawlty, i ahir vaig llegir que el flamant fitxatge de VOX, Arévalo, s'havia volgut lligar via twitter, ni més ni menys que a Jennifer López.
"El somni encara ha continuat, amb una estètica per cert en quasi blanc i negre una mica retro, en la línia de 'Sky Captain i el món del demà' d'Angelina Jolie i Jude Law; sortiem de l'Havana i en una barca anàvem cap a Miami, però aquí ja m'he despertat i s'ha acabar el somni.
Estic malalt doctor?, o és que el subconscient és més conscient del que penso i té ganes de crear mons cinèfils nous i diguem-ho clar, esbojarrats?
Joder , tito....hasta ahora todo va bien, ahora, el día en que se aparezca la Dolors Monserrat de la mano de la Arrimadas y haciendo corrillo con la Celia Villalobos pidiéndote crear un nuevo partido político, entonces...entonces si que te vas a cagar ¡¡¡
ResponEliminaYa te veo en el psicólogo pidiendo anfetas ¡¡¡¡
jajajajja
El partit polític es podria dir 'las tres mosqueperras', dit amb tot el respecte.
EliminaHay un estudio, ya sabes que ahora hay estudios para todo, que dice que los que ganamos menos soñamos en blanco y negro y los que tienen dinero lo hacen a color..... aqui dejo esto..
ResponEliminaUn saludo
¿Y QUIEN SUEÑA EN TECHNICOLOR?
EliminaSi es que hay que cenar mas ligero y temprano. Si te vas a la cama con el "papo" lleno, acabas desembarcando en la playa de Omaha y buscando a la soldado Cospedal, que está rodeada por una malvada división panzer SS.
ResponEliminaNO ES AIXÓ, sopo a les 8 i vaig a dormir a quarts d'onze, quan a la soldado Cospedal, recordo encara un somni més platónic que eròtic amb ella de cagatilorito.
ResponElimina¡¡ Dona detalls, explica´t !!.
EliminaJeeeeee Jeeeee.
Fins i tot en somnis, un és un cavaller i no malparla ni explica intimitats d'una dama.
Elimina¿Qué dirían el buenazo de Froid y el enloquecido Jung sobre tu sueño?
ResponEliminaPues no lo sé, esto de los sueños es muy complejo y me parece que ni Freud ni Jung sabían mucho más que tu o yo sobre ellos.
ResponEliminaEl sueño está muy bien estudiado ;los sueños,no,porque tampoco interesa a la ciencia,algunos hasta son provocados conscientemente.Lo que interesa realmente son los momentos de sueño profundo,los tiempos de sueño intranquilo y los tiempos de apnea.Un par de noches he tenido yo que pasar con una máquina,una enfermera y una botella en el pito para mear.Al final gráficos,todo es graficable en esta vida.Los sueños no,claro;pero quien sabe si algún día....Que miedo.
ResponEliminaLos sueños sueños son, decía un tal Calderón de la Barca sin pescador.
ResponEliminaSi penso que el subconscient depèn del nostre estat de consciència, que algunes coses que vivim desperts queden registrades per ser després somiades. La veritat és que és un tema apassionant lo de l,inconscient, en realitat tenim dues vides, la dels somnis i la real, i potser el nostre estat de consciència necessita el subconscient per sobreviure. No sé de cap malaltia que t,impedeixi somiar, hi ha dies que no recordes que has somiat però sempre somiem, jo de vegades si em desperto sense que el somni tingui un final em torno a dormir cinc o deu minuts més per fer-lo acabar i poguer dominar això, em dóna la seguretat d,afirmar que l,estat de consciència pot dominar l,inconscient. T,haurà passat això, d,engegar el somni allà on el vas deixar... Un altre anècdota es que tenia una alarma que em despertava amb un so molt similar al dels camions quant posen la marxa enrera, aquell piiiii tan impertinent es creuava cada matí en els meus somnis i jo arribava a somiar que o be un camioner feia marxa enrera i jo el colapsava amb el meu cotxe darrera d,ell O bé jo era la camionera que posava la marxa enrera jajaja vaig acabar canviant de despertador perquè cada dia a l,hora de llevar-me tenia una història amb la marxa enrera dels camions.. també hi ha el so del gall però ja no s,em dóna per posar-lo perquè potser em llevo en una granja plena de gallines amb un sol gall.. :D
ResponEliminaEl més molest és quan tens un malson, et despertes fins i tot entresuat, et lleves, beus una mica d'aigua, tornes a posar-te al llit, i el malson continúa.
ResponEliminaSi, poquetes vegades però si, alguns somnis les passes morades.. i quant et lleves dones gràcies de que tot ha sigut nomes un malson.. jo quant em passa deixo el llum obert una estona i agafo algo bonic i curt per llegir, un poema dolç, i torno a apagar el llum i que sigui el que l,inconscient vulgui :D
Eliminaun poema dolç, com no fos de J.V. Foix que era pastisser. No ho havia sentit mai això d'un poema dolç, m'agrada.
EliminaAmb la transferència de somnis m,he descuidat de dir-te que els teus em fan gracia...els hauries d,escriure més sovint.
ResponEliminauy! en podria escriure un cada dia i a vegades fins i tot dos.
EliminaCuando te despiertas súbitamente en plena pesadilla y se disipa la angustia y el ritmo de la respiración se restablece -sobre todo, sobre todo, sobre todo- respiras muy hondo y lo agradeces. (Coplilla propia)
ResponEliminapero luego se recupera de nuevo la pesadilla, eso es lo malo.
ResponEliminaCuriosamente yo creía que con la anestesia total soñaría, pero no, nada absolutamente
ResponEliminaPara mí, fué como dar una cabezada de segundos en el sofá delante de la televisión, y realmente fueron siete horas totalmente desconectado.
Intrigante.
no m'han anestesiat mai, no et puc aclarir res. Per cert, ja estàs recuperat del tot?
Elimina