Estem arribant a Catalunya a un punt entre ridicul, patetic, cumbaia o jo que sé, i algú hauria de posar una mica de seny, sinó acabarem prenent mal fontent-no's - prohibit dir-ho als tertulians de Rac1 - un tret al peu.
Ho dic perque l'altre dia a la tertulia de Rac1, Màrius Carol va dir aixecant un pel la veu: que s'en vagin els CDR a manifestar-se a Vic que és la capital de la Catalunya catalana, i a banda de que crec té molta raó en aquesta solicitud que va fer, el que és penos, patètic i ridicul és el que li ha caigut al damunt de part dels purs, començant pel subvencionat Vicent Partal entre altres, i que demostra la volada gallinàcea del procesisme, sobiranisme, independentisme, el curt de la seva mirada de la visió de les coses. I és que a banda de mentir-nos no han entés res de que va tot aixó, i hom ja en comença a estar fart, i fins als collons no de tots nosaltres sinó d'ells.
Les paraules de Carol, en temps normal com a molt s'haurien considerat una boutade, una sortida de to menor, però no són temps normals i cal tenir en compte que entre altres coses no ho són, perquè el sobiranisme ha actuat amb el cul, i per això li han muntat aquest pollastre, per tapar les seves pròpies negligencies.
Barcelona no és la capital de Catalunya, Barcelona té un entitat i una força pròpia molt més enllà d'aquesta visió de campanar del món sobiranista de país, perquè cada vegada més el concepte de pais perd força i guanya el concepte de ciutat far, de ciutat progrés, de ciutat global del segle XXI. No són capaços de veure, ni tan sols d'intuir, que d'ací a cinquanta anys els Estats seran un ens minoritari i la força del poder raurà en les ciutats, les ciutats importants, con Madrid, Barcelona, Lisboa, Paris, Roma, Milà, Berlín, Londres i tota la seva àera metropolitana..., etc etc, i per suposat no existiran CDRS, i tant de bo no existisin els partits politics tal com són en l'actualitat, un cau de corruptes insolidaris, una autèntica xacra per la democracia; potser d'ací a cinquanta anys, ens governaran técnics professionals en la gestió, (Manuela Carmena en seria un gran exemple i Ada Colau en menor mesura també), perquè en el fons aqui el que cal es gestionar, o ¿que és sinó el Govern Espanyol o la Generalitat sinó una gestoria? simplement succeeix que els gestors són ineptes i ho són precisament perqué són polítics, no gestors professionals. El problema de la democracia són els polítics i fins que no entenguem aixó i ens desempalleguem d'ells i la seva nefasta influencia, no ens en sortirem.