Les màquines també somien amb imatges. És una cosa que vam veure amb les imatges oníriques generades per la tecnologia d'aprenentatge profund de Google, que fa servir com a material d'aprenentatge l'enorme cabal d'imatges que circula pels serveis de l'empresa. Com Youtube. Però ara uns investigadors de l'empresa NVIDIA han revelat en un informe (PDF) sorprenent, i també en certa manera inquietant.
Tal com revelen a Verge, la intel·ligència artificial ha avançat enormement a l'hora de crear rostres de persones que no existeixen. Com es pot veure en aquest informe de 2014, si a un ordinador se li subministraven fotos de diverses persones, era capaç d'aprendre feixugament com es formen els trets facials humans.
Les imatges de diverses persones es combinen de forma gairebé perfecta gràcies a les sistemes d'aprenentatge profund .. (Nvidia))
Però això ja és història. Avui, pel que podem veure en les imatges publicades en el citat article, el resultat és d'una versemblança sorprenent. La màquina per això processa diverses fotos de diferents persones, que no tenen perquè ser del mateix sexe, i dóna com a resultat un retrat bastant exacte d'un personatge fictici, una mena de replicant en forma de mapa de píxels. Tot i que, ull, els resultats encara no són perfectes. Tal com explica l'artista Kyle McDonald en aquest article publicat a Medium, segueix sent possible trobar errors en els retrats generats per ordinador. Almenys en els que s'estaven realitzant fa uns mesos, ja que l'article aborda imatges generades per intel·ligència artificial en 2017.
Per detectar a aquests supòsits replicants fotogràfics, McDonald diu que ens hem de fixar en els cabells llisos, que sovint es mostra poc natural; en els fons dels retrats, que poden ser bastant estranys; en errors d'asimetria en les cares; dents amb un aspecte estrany, etcètera.
En qualsevol cas l'arribada de retrats perfectes ha d'estar a la volta de la cantonada. No en va el desenvolupament d'imatges fotorealistes està experimentant un enorme auge. Com assenyalen en Petapixel el 75 per cent de les imatges creades amb ordinador.
Com s'apunta en The Verge la creació de retrats de persones generats per ordinador genera alguns dubtes ètics. I fins i tot a nivell polític. En primer lloc es podria erosionar la confiança en les imatges fotogràfiques, però a més la creació de retrats sintètics és possible usar-la en campanyes de desinformació i propaganda.
La llista de mals usos d'aquesta tecnologia va més enllà del que podem imaginar, però per fortuna segur que també els artistes troben un enorme potencial a aquesta tecnologia. Al cap ia la fi gran part de la història de la pintura s'ha dedicat a crear retrats de personatges ficticis.
La derrota del campeón mundial de ajedrez Gary Kasparov a manos de la computadora Deep Blue en el año 1997 hizo saltar todas las alarmas. La superioridad de la inteligencia artificial sobre la humana quedó constatada. Fue un comienzo del que ahora se desconocen los límites. Determinados robots (creados ya por la propia inteligencia artificial) que son plenamente capaces de tomar decisiones, sopesar evidencias, intuir, arriesgarse, etc., nos alertan acerca de su rumbo impredecible y suponen una inflexión en el curso de la historia. Dada su interferencia en todos los ámbitos (su avance exponencial y su evidente responsabilidad) determinar la naturaleza jurídica de la robótica es una interesantísima tarea. Japón y Corea ya han empezado a legislar sobre ello. La Unión Europea ha dictado una serie de recomendaciones y directivas propugnando que se le atribuya condición similar a la de las personas jurídicas. De momento, solo de momento y por muy poco tiempo, sin consecuencias.
ResponEliminaAquí el problema reside en el momento en que la Inteligencia artificial razone por su cuenta. Las tres leyes de la robótica de ASSIMOV se han quedado cortas e inadecuadas.
ResponElimina